Arriba el bon temps i la gent es bolca a les platges per prendre el sol i refrescar-se a l’aigua del mar. No obstant, sovint ens trobem amb uns animals marins que ens poden fer la guitza a l’hora de banyar-nos.
Estem parlant de les meduses, aquests animals invertebrats que viuen en aigües obertes i que a la primavera i a l’estiu són arrossegats pels corrents fins a les costes de casa nostra.
Els seus tentacles són urticants i si els toquem, encara que estiguin mortes, injecten una substancia a la pell que produeix coïssor i, inclús, ens poden causar lesions. La sensació de la seva picada és semblant a la d’una cremada. Són dels animals marins més perillosos del món i provoquen més morts a l’any que els taurons.
Consells sobre com actuar si ens pica una medusa
L’erupció que es produeix a la pell després d’una picada de medusa pot reaparèixer durant diverses setmanes o mesos, tot i que la reacció local desapareix al cap de pocs dies. Per aquesta raó, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya dona aquests consells sobre què fer en cas que ens piqui una medusa al mar:
- Sortir de l'aigua
- No rascar-se ni fregar la zona afectada amb tovalloles o altres peces
- Retirar de la pell, amb pinces o guants, les restes de tentacle si són visibles
- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai no s’ha d’utilitzar aigua dolça, ja que activa les cèl·lules i augmenta la quantitat de toxina injectada
- Omplir una bossa de plàstic amb gel i aplicar-la com més aviat millor, durant uns 5 minuts, sobre la zona de la picada. Mai no s’ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no es deté, s’hi pot aplicar fred una altra vegada, durant 5 minuts més
- Per evitar la infecció de la ferida, s’aconsella l’aplicació sobre la pell d’un antisèptic, com ara l’alcohol iodat, 3 o 4 vegades al dia durant 48-76 hores
Segons els experts, aquestes mesures han de prendre's com més aviat millor. És recomanable acudir als socorristes de la platja. En cas que les molèsties continuïn o generin tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, és necessari acudir a un centre sanitari.
El contacte amb els tentacles de les meduses pot causar lesions, tant a la pell com a tot el cos en general. Les reaccions locals poden consistir en erupcions cutànies persistents durant dies o mesos, envermelliment, inflor i sensació de picor local amb dolor intens.
Com podem evitar la picada i quines persones són més vulnerables?
El desafortunat encontre amb una medusa és difícil d’evitar, ja que sovint no mirem sota l’aigua i no sabem si tenim aquests animals al nostre voltant. Per aquesta raó, hem de procurar tenir el màxim de barreres possibles al nostre cos per reduir el contacte de la pell amb una medusa.
En concret, les mateixes cremes solars poden fer de barrera. També els banyadors i altres tipus de roba ho són, i si aquests cobreixen diverses parts del cos encara millor. D’aquesta manera, ens protegirem més del contacte amb els tentacles de les meduses. A més, es recomana informar-se les platges on es troben les meduses.
La reacció que es produeix varia segons les característiques de la persona afectada. Són especialment sensibles totes les persones amb antecedents d'al·lèrgia, les que pateixen asma o malalties cardiovasculars i els nens. És molt important la quantitat de superfície corporal que rep l'impacte dels tentacles, la zona de la pell que es veu afectada i especialment els ulls.
Espècies de meduses més o menys perilloses freqüents al nostre país
Al Mediterrani, la pelagià noctiluca, o medusa luminescent, és la més freqüent. El seu color és rosat vermellós i els seus tentacles gruixuts poden arribar a fer dos metres de longitud. La seva perillositat és alta pel verí que desprèn si ens toca, ja que pot arribar a causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics.
També són freqüents la rhizostoma pulmo, o born blau, la medusa autòctona més perillosa del Mediterrani. És de color blanc blavós i compta amb 87 tentacles fusionats. La seva picada acostuma a provocar una intensa picor i irritació.
Són típiques també la cotylorhiza tuberculata, també coneguda com a medusa ou ferrat, l’aurelia aurita, o born, i la velella velella, coneguda popularment com a barqueta de Sant Pere, que és inofensiva per a l’home i arriba en massa a les costes a la primavera.
Per últim, cal destacar la physalia physalis, també coneguda com a caravel·la portuguesa, una de les espècies més perilloses que pot provocar greus lesions i, inclús, la mort de persones. És freqüent en aigües càlides i, a la península ibèrica, la trobem principalment a l’Atlàntic i Cantàbric, tot i que també se’n poden observar al Mediterrani.