La despoblació rural i l'abandonament de l'ús del territori afecten des de fa dècades a les muntanyes europees. Els canvis socioeconòmics i la Política Agrària Comuna han fet desaparèixer nombroses explotacions agrícoles, ramaderes i forestals que resultaven poc competitives.
Una de les conseqüències de l'abandonament és que camps, pastures i deveses obertes s'omplen de vegetació natural dominada per matolls i boscos. L'expansió d'aquesta vegetació no desitjada comporta la percepció, per una part de la societat, que la muntanya està «bruta» o plena de «mala herba».
Percepcions negatives respecte a matolls i boscos
Aquesta valoració negativa pot sorgir bàsicament de tres idees respecte a la muntanya «bruta»:
- - La primera és que disminueix la productivitat de les explotacions que encara persisteixen. Per exemple, el matoll redueix la quantitat i la qualitat de les pastures.
- - La segona és que implica riscos, en apropar animals com el llop o el senglar, i en incrementar la probabilitat i intensitat dels incendis.
- - La tercera és que comporta la pèrdua del paisatge cultural, percebut com a ordenat i sostenible.
Fins a quin punt està sempre justificada aquesta visió negativa? És exclusivament una percepció o respon a una realitat a què dona suport l'evidència científica? Valorarem aquestes qüestions prenent com a cas la serralada Cantàbrica, al nord de la península Ibèrica.
La renaturalització passiva de la serralada Cantàbrica
Durant els últims cinquanta anys, han desaparegut gairebé tots els cultius de la perifèria dels pobles de la serralada Cantàbrica. El mateix ha succeït amb els grans ramats transhumants d'ovelles i cabres, pasturats de manera rotatòria amb vaques i cavalls, i amb la tria i el carboneig dels boscos.
Tot això ha estat substituït per ramats de vaques concentrats a les pastures de les valls altes, i per cultius forestals de pins i eucaliptus exòtics a zones baixes. Aquestes noves formes d'explotació ocupen una part del territori i han deixat la resta lliure a la recuperació espontània dels ecosistemes, un fenomen denominat renaturalització passiva.
Allà on es deixa de talar, pasturar o cremar, es produeix un procés espontani de successió ecològica. Els camps i pasturatges abandonats es transformen primer en matolls i, amb el temps, en boscos, gràcies a la colonització progressiva per part d'arbustos i arbres. És a dir, la muntanya «bruta» és un estat més en la dinàmica de l'ecosistema del bosc mixt cantàbric.
En aquesta dinàmica, l'establiment dels arbres es veu fins i tot afavorit pel matoll precursor. Gatoses, esbarzers i bruguers protegeixen els plançons dels arbres de la mossegada i el calcigament dels herbívors i de les inclemències del clima.
El bosc com a ecosistema madur de referència
El desenllaç esperable de la renaturalització passiva a la serralada Cantàbrica és, la major part de les vegades, un bosc temperat caducifoli dominat per fajos, roures o bedolls. Aquest ecosistema forestal seria capaç de cobrir, de manera majoritària, una gran extensió a la regió.
Així ho va fer, de fet, durant milers d'anys en el passat Holocè, fins a l'expansió de l'agricultura i la ramaderia neolítiques, i fins i tot abans, durant el Plistocè, en molts moments de clima càlid i humit semblant a l'actual. Podem considerar aquest bosc «poc humanitzat» del passat temperat com l'ecosistema de referència per als boscos actuals.
No era necessàriament un bosc tancat i cent per cent continu. Probablement, es combinava amb prades i matolls mantinguts pels grans herbívors silvestres, la pobresa del sòl dels espadats rocosos o les torberes, la duresa climàtica de les zones més altes, les tempestes i allaus i els petits incendis naturals o provocats per humans.
Els beneficis dels matolls i els boscos
A més d'incrementar la biodiversitat a escala regional, el retorn de matolls i boscos a les zones abandonades cantàbriques porta beneficis socials.
Probablement, el més important és que aquests ecosistemes emmagatzemen grans quantitats de carboni. De fet, estan entre els ambients amb major capacitat per acumular carboni de la península Ibèrica, tant a la vegetació com all sòl. Per tant, hem de considerar-los com una solució de descarbonització climàtica basada en la naturalesa.
Un altre benefici de matolls i boscos és que actuen com a esponges enfront de la pluja i la neu. Esmorteeixen els canvis bruscos en l'escolament i, com a resultat, eviten la pèrdua de nutrients del sòl i l'erosió. Aquest control de l'aigua ens protegeix contra lliscaments de terreny, riuades i allaus, especialment a les zones muntanyenques amb grans pendents.
La renaturalització també implica beneficis econòmics directes per a la població rural, gràcies a un ecoturisme atret pels espais millor conservats i la seva fauna (per exemple, l'os bru i el gall salvatge), tant o més que pels paisatges culturals. Els boscos també proporcionen altres béns naturals comercialitzables, com la caça i els bolets.
Finalment, els aparents perjudicis de la renaturalització en forma de riscos poden tornar-se en beneficis. Per exemple, animals com el llop, que exerceixen un paper depredador d'ungulats com els senglars o cabirols, ajuden a controlar la tuberculosi del bestiar i a reduir la freqüència d'accidents de trànsit. D'altra banda, els boscos autòctons de frondoses acumulen humitat en el seu fullatge i fullaraca i exerceixen com a tallafocs naturals als incendis, arribant fins i tot a protegir els nuclis habitats.
Deixem que la muntanya «s'embruti», almenys on no la fem servir
Un cop vists els seus beneficis ambientals i socials, podem considerar la renaturalització com una eina de conservació de la biodiversitat. Hauríem, llavors, d’incorporar-la a l'agenda política i en la gestió dels paisatges en explotació.
En l'actualitat, els boscos no arriben encara a ocupar ni un terç de la seva àrea potencial a regions com Astúries. El territori sembla ser, per tant, prou extens per acollir les actuals explotacions agroramaderes i forestals juntament amb àmplies àrees on es permeti el trànsit ecològic cap a boscos madurs.
Per compatibilitzar l’ús i la biodiversitat existeixen en l'actualitat programes de subvencions que compensen als pobladors rurals per cedir al bosc part de les seves propietats.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.