Quim Torra no gaudeix sent president de la Generalitat. Acostumat a l'activisme, es troba més còmode caminant en una 'Marxa per la Llibertat' que en una reunió d'urgència per avaluar la crisi oberta amb la gestió policial de les protestes. L'actual Govern català no només no gestiona (va amb pressupostos prorrogats des de fa dos anys), sinó que compta amb una sensació de temporalitat que té en Torra el seu màxim exponent.
Han hagut de passar dos dies d'aldarulls i de violència als carrers (policial i de certs manifestants) perquè Torra comparegués davant la ciutadania en una declaració institucional. Ho va fer tard i malament. Tard perquè sortia passada un quart d'una de la matinada, en la tercera nit d'enfrontaments i de manera improvisada (l'anunci es va fer a quarts d'onze de la nit). I malament perquè no va aportar res de nou. Va condemnar la violència perquè realment no podia fer cap altra cosa, però no va liderar, no va aportar cap solució, cap proposta a curt termini. De moment, la gent surt al carrer i protesta i s'enfronta a uns Mossos que continuen estant sota competència de la Generalitat de Catalunya.
L'anunci de referèndum fa més gran la distància
Per si fos poca cosa, Torra s'ha despenjat aquest dijous al matí al Parlament amb la proposta de votar en una nova consulta abans d'acabar la legislatura per assolir la independència. Una idea que, segons fonts consultades, no coneixien ni ERC ni la majoria de membres de JxCAT. Els republicans ja han mostrat públicament distància, tot i que sense acabar de ser clars, mentre que diversos diputats del partit de Torra ja han mostrat de manera privada el seu descontentament per no conèixer prèviament l'anunci.
La sensació és que Quim Torra es creu el que diu, que no té por per tornar a posar urnes i que el seu perfil activista predominarà sempre. Al seu costat, una Esquerra que no acaba de tenir la gosadia de parlar en veu alta i distanciar-se de l'independentisme no pragmàtic, i uns JxCAT que viu de fer equilibris interns entre el sector antic, les incorporacions mediàtiques i Bèlgica. El que sembla prou clar és que Quim Torra cada vegada va més per lliure.