L'empresariat de l'àrea d'influència de la Cambra de Comerç de Reus veu la situació actual i futura amb pessimisme. Així ho mostra el Radar Cambra del darrer trimestre de l'any, presentat avui. Els motius principals, s'apunta des de la institució, poden ser la manca de pressupost a la Generalitat i la falta de govern a la Moncloa. S'ha anunciat, també, que l'Ajuntament s'implicarà molt més activament en aquesta eina d'anàlisi del sector econòmic local.
[predef]reus-144[/predef]
«Es percep una caiguda important pel que fa a la percepció de la zona», ha admès Hildebrand Salvat, director tècnic del Gabinet Ceres, encarregat de dur a terme l'estudi trimestral. «El que percebem en aquesta onada és que hi ha una reducció de respostes 'molt bona' i 'bona'; l'onada anterior va fer un salt i estem tornant a la tendència anterior», destaca, en relació amb la percepció dels empresaris de la situació econòmica actual, que cau després d'un tercer trimestre amb cert optimisme.
Pessimisme subjectiu i objectiu
L'àmbit econòmic també es percep de manera força més pessimista en comparació a fa un any, així com tampoc milloren les expectatives de futur. El Radar Cambra no només recull les impressions subjectives dels empresaris, sinó també la situació objectiva que aquests afirmen que viu la seva empresa, en concret, en els àmbits del volum de plantilla, d'inversió i de vendes.
Aquestes tres dades i la seva comparativa amb el trimestre anterior —índex de situació— i les previsions del trimestre següent —índex d'expectatives— constitueixen l'Índex de Confiança Empresarial que, aquest darrer trimestre, registra les dades més baixes dels sis anys de radars trimestrals. «L'índex de confiança global baixa, aquesta caiguda és causada per l'índex de situació, és a dir, les previsions de vendes en relació amb el trimestre anterior», posa en relleu Hildebrand Salvat.
Una explicació política
El regidor d'Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Reus, Carles Prats, ha volgut contraposar els resultats del Radar amb les previsions previstes per organismes estatals, com el Banc d'Espanya. Afirma que «el creixement segueix i les dades de consum i inversió no han baixat; podem parlar de desacceleració, però no de recessió». Tot i això, Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, atribueix a la situació política les males previsions de l'empresariat.
«Ens estem apropant a final d'any i no hi ha pressupostos de la Generalitat, ni govern a Madrid, ni sabrem si n'hi haurà, i això porta pessimisme a l'ambient», reflexiona. Prats ha admès que «les sensacions són fruit, segurament, d'aquest descontentament amb la política», però ha insistit també que «avui no tenim dades reals per ser pessimistes, hauríem de ser moderadament optimistes; avui la realitat és que els factors que mesuren l'evolució econòmica són positius».
Més implicació de l'Ajuntament al Radar
La presentació d'aquesta darrera onada del Radar Cambra del 2019 ha servit, també, per anunciar que l'Ajuntament de Reus prendrà un paper més actiu en la seva execució. La regidoria d'Empresa i Ocupació, la Cambra de Comerç i el Gabinet Seres es reuniran demà «per enfocar el pròxim radar», segons ha detallat el regidor, «segurament ens implicarem en l'àmbit de l'ocupació per combatre els dèficits estructurals», augura.
Jordi Just, president cameral, ha recordat que un dels objectius que persegueixen és ampliar la mostra d'aquest estudi econòmic, i veuen en el consistori un soci que els pot ajudar a aconseguir-ho. Tots tres implicats consideren molt valuosa una eina com aquesta, «hem aconseguit fer una sèrie trimestral des del 2013», destaca Hildebrand Salvat.
Amb visió de futur, Jordi Just explica que seguiran buscant socis implicats que els permetin reforçar aquest radar tant pel que fa a la quantitat de la mostra com a la seva representativitat sectorial i territorial. No n'ha desvelat noms, tot i que pel perfil que ha apuntat podria tractar-se des d'institucions com la Universitat Rovira i Virgili o organismes amb una implementació territorial similar.
La formació, un element habitual a les empreses del territori
A cada onada del Radar Cambra es pregunta, a l'empresariat, per una qüestió concreta, sovint relacionada amb l'actualitat. En aquesta ocasió s'ha preguntat per l'àmbit de la formació, un dels que, el trimestre anterior, es reclamava que centrés els esforços d'institucions i organitzacions com la Cambra o les patronals. El gabinet Seres fa una lectura positiva del fet que «les empreses tenen la formació com un fet habitual i no esporàdic».
En concret, un 13% de les respostes són «tenim una planificació de les necessitats formatives dels treballadors», i un 38% «fem formació de manera habitual, segons les necessitats del moment». L'altra meitat de respostes es reparteixen entre els que no ho saben o no contesten, i el 38% que no fa formació o la fa de manera esporàdica. L'àmbit que s'hauria de millorar, segons Hildebrand Salvat, és el de la planificació d'aquesta formació, que ara mateix només contempla aquest 13% de les empreses.
Aquesta formació, entesa com a part de l'estratègia empresarial o establerta segons les necessitats de cada moment es duu a terme, en sis de cada deu empreses, a través de centres privats. En segon lloc s'hi troba la Cambra de Comerç, utilitzada pel 43% dels enquestats, i el conjunt de patronals, que també ofereixen cursos que aprofiten un 39% de les companyies.
Bonificacions a la Seguretat Social que no s'aprofiten
Les empreses poden bonificar, a través de la Seguretat Social, la seva inversió en formació. Aquestes bonificacions només les utilitza «sempre» el 16% de la mostra del Radar Cambra, i un 39% «gairebé sempre». Sobta, a la Cambra i al Gabinet Seres, que un 36% només les utilitzi «en ocasions» i que un 10%, «gens menyspreable», ha destacat Salvat, respongui que no se'n beneficia mai tot i admetre saber que podria.
En relació als motius d'aquest poc ús de les bonificacions, el 39% afirma que és per la complexitat dels tràmits necessaris o per falta de temps, tot i que un 35% manté que no hi ha cap dificultat. El 64% de les empreses que sí que se'n beneficia en fa la gestió per via externa, motiu pel qual un 45% estaria interessat que fos la Cambra qui se'n pogués encarregar i només un 10% descarta aquesta possibilitat.
«Hi ha empreses que desconeixen que tenen uns fons al seu abast que no fan servir», lamenta Jordi Just. El regidor Carles Prats també considera que caldria millorar aquest àmbit perquè «cada any, fons que van destinats la formació no s'utilitzen». Es tracta d'un sector on no només la Cambra, sinó també Mas Carandell, que depèn de la regidoria d'Empresa i Ocupació, poden estudiar com actuar quan, a més, també va a l'alça la formació no presencial.