Les empreses de l'àrea d'influència de la Cambra de Comerç de Reus consideren que la situació econòmica actual és negativa. Tenen millors perspectives de futur que ara fa tres mesos, però segueixen sent negatives. Apunten, això sí, que la recuperació arribarà durant el pròxim any i mig.
Tant la Cambra com l'Ajuntament de Reus reclamen fer incís en els missatges positius per evitar estendre el desànim. Si bé les empreses dibuixen una situació complicada, també expliquen haver pres mesures els darrers mesos. Una capacitat de reacció que ara es reclama al sector públic i, en concret, al govern de l'Estat.
La segona onada d'aquest 2020 del Radar Cambra evidencia aquestes tendències. L'enquesta s'ha dut a terme entre el 4 de juny i el 2 de juliol, és a dir, abans de les darreres notícies sobre brots de coronavirus a la regió de Lleida i a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una situació dolenta, però amb perspectives de recuperació
Més de la meitat de les empreses considera que la situació econòmica actual és dolenta o molt dolenta, un 37% que és regular i un 9% que és bona. Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, fa incís en aquest darrer percentatge. «Aquest és el punt de sortida on ens hem d'agafar, perquè que el 70% ho vegi pitjor que fa un any és normal».
En la mateixa línia s'ha mostrat Carles Parts, regidor d'Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Reus, durant la presentació de l'informe. «El pessimisme és de contagi fàcil, però en aquests moments hem d'intentar vendre optimisme, és l'única manera de sortir-nos-en», sentencia.
En relació amb el mateix període de l'any passat es considera que avui la situació és pitjor o molt pitjor, però pel que fa a les expectatives d'aquí a un any, la meitat creu que les circumstàncies seran millors i un 30% que seran pitjors. Majoritàriament, les empreses de l'àrea d'influència de la Cambra de Comerç de Reus apunten que la recuperació arribarà durant el pròxim any i mig.
Tres de cada quatre empreses així ho afirma, i les que creuen que caldrà esperar almenys dos anys no arriben al 25% de la mostra. «Això no és una crisi estructural sinó temporal», ha resumit Carles Prats. «Passat l'estiu i la campanya de Nadal podrem tenir una impressió més clara; el sector industrial ho veu més en positiu i el sector comercial i de serveis ho veu més negatiu», reflexiona.
Jordi Just ha volgut deixar clar que és necessari destinar esforços a la recuperació del teixit econòmic si es vol poder invertir a ajudar també les famílies més afectades. «Si no fem una economia productiva, no podrem fer una economia social», ha afirmat. Hildebrand Salvat, del Gabinet Ceres, responsable del Radar Cambra, ha volgut aclarir alguns àmbits de l'informe.
La reacció de les empreses
En primer lloc, que les perspectives de recuperació durant el pròxim any i mig es poden considerar objectives i no pas desitjos sense fonament. De fet, apunta, les dades podrien ser molt pitjors si per part de les empreses no s'hagués reaccionat a l'hora d'adaptar-se a les circumstàncies.
Segons les dades del Radar Cambra, un 74% de les empreses han aplicat el teletreball i un 65% han pres mesures sanitàries. Quatre de cada deu han aplicat un ERTO, la mateixa proporció que ha començat a digitalitzar processos de producció arran del confinament. De fet, només un 2% de les empreses respon no haver pres cap mesura arran de la situació viscuda des del mes de març.
En l'àmbit de la comercialització i les vendes, un 37% afirma haver impulsat la venda per Internet i un 28% haver començat a analitzar més dades de mercat. En aquest àmbit de les vendes, on també s'ha incrementat la publicitat digital, un 30% de les empreses admet no haver emprès cap mesura.
Des del punt de vista de la direcció empresarial, sis de cada deu negocis treballen, ara, amb escenaris de futur en el seu sector econòmic, la mateixa proporció que ha definit noves estratègies empresarials i ha establert plans d'actuació a curt termini. Uns esforços que, en general, es reclamen també a l'administració pública.
Les reivindicacions al sector públic
En aquest sentit, tant Jordi Just com Carles Prats han repetit la reivindicació més estesa a l'àmbit municipal: l'alliberament dels romanents de tresoreria. Just ha deixat clar que la Cambra dona suport a la reivindicació dels Ajuntaments. Considera que han demostrat tenir més eficiència i agilitat per reaccionar en aquesta situació que les administracions superiors, i per això ha tornat a reclamar a l'Estat que alliberi els romanents.
En la mateixa línia s'ha mostrat Prats, apuntant que l'Ajuntament de Reus ha tornat a revisar el pressupost de Pla de Reactivació Econòmica i Social per la negativa de l'Estat d'utilitzar lliurement els romanents de tresoreria municipals. També ha carregat contra les administracions supramunicipals per la manca de decisions i d'actuacions clares. Ha criticat, també, que en un context com l'actual s'hagi anunciat una reducció del pressupost per a polítiques d'ocupació.
Gairebé la meitat de les respostes del Radar Cambra apunten que serà una recuperació lenta i desigual entre les empreses. De fet, s'estableixen també els factors que consideren que faran que s'acceleri o s'alenteixi aquesta recuperació de l'activitat econòmica. En el primer cas i de manera destacada s'hi situa l'aparició d'una vacuna o d'una cura contra la Covid-19.
També hi destaquen l'increment de la despesa pública, l'obertura de fronteres i la flexibilització de la legislació laboral. Per contra, segons les respostes de l'estudi, hi ha factors que poden endarrerir la recuperació econòmica, com l'aparició de rebrots —cal recordar que les enquestes es van contestar abans de les darreres notícies sanitàries—.
En aquest mateix capítol s'hi situen la incertesa sobre el futur, la manca de polítiques públiques, la reducció de la capacitat econòmica d'empreses i consumidors i la no flexibilització de la legislació laboral.
La confiança empresarial, negativa però amb tendència a l'alça
L'onada també estableix comparacions amb el trimestre anterior. En general, les dades mostren que la meitat de les empreses manté el mateix nombre de treballadors amb contracte i el mateix volum d'inversió, però la xifra de negoci s'ha vist reduïda en el 56,5% de les empreses.
Pel que fa a les expectatives del pròxim trimestre, un 41,3% confia que la xifra de negoci augmenti, i més de la meitat de les empreses confia mantenir el volum d'inversió, el de vendes i el volum de la plantilla contractada. Finalment, s'estableix l'Índex de Confiança Empresarial.
Es tracta de la mitjana entre la situació actual i les expectatives de futur. Aquest índex va registrar el seu resultat més negatiu el trimestre anterior, just decretar-se el confinament, i tot i que sembla que comença a remuntar, encara manté xifres negatives.
Les enquestes fetes durant el mes de març s'han separat entre les que es van respondre abans del confinament i les que corresponen als primers quinze dies de tancament. Actualment, aquest índex se situa a l'11,1% negatiu, lluny del 15,8% positiu previ al confinament, però millor lleugerament millor que el -13,5% posterior.