Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
AnimaNaturalis acaba amb el bou capllaçat infantil de Santa Bàrbara

Les ramaderies ebrenques reivindiquen la cria de braus per impulsar projectes culturals i turístics

L'Associació Gent de biou aposta per la cooperació europea i per defensar el valor cultural dels bous

Tercera taula rodona Aurochs Project organitzada per l'Associació de Criadors de Braus de les Terres de l'Ebre a Amposta
Tercera taula rodona Aurochs Project organitzada per l'Associació de Criadors de Braus de les Terres de l'Ebre a Amposta | ACN

L'Associació de Criadors de Braus de les Terres de l'Ebre  ha reivindicat la cria de bou brau en sistema extensiu com a motor per impulsar productes culturals, turístics i alimentaris al territori. L'entitat ha organitzat aquest dissabte la tercera taula rodona Aurochs Project, en el marc de la 59a Fira de mostres, en la qual hi han participat experts.

Entre ells, l'Associació francesa Gent de Bio, que ha considerat «clau» el cooperativisme europeu per la protecció del brau camarguès i ha destacat el valor cultural i el patrimoni immaterial vinculat a aquest bestiar i a la seva pastura.

Apostar per les festes tradicionals vinculades als bous

En la jornada tècnica, el president de l'Associació de Criadors de Braus de les Terres de l'Ebre, Paco Palmer, ha explicat que el projecte l'Ur vol fomentar la cria de bou brau en sistema extensiu a les comarques ebrenques, les quals compten amb vuit empreses ramaderes que pasturen unes 4.000 hectàrees. Segons Palmer, aquesta activitat contribueix a la sostenibilitat en l'ecosistema, ja que la pastura extensiva és un «benefici directe per les plantes i animals» de l'entorn.

Segons ell, el sector no pot dedicar-se només a l'activitat càrnia —que té una «viabilitat limitada»—, sinó que ha d'apostar per fomentar les festes tradicionals vinculades als bous i per la creació de projectes turístics. «Volem una ruta del bou a les Terres de l'Ebre, perquè en lloc de pasturar 4.000 hectàrees, en poguéssim pasturar 12.000, i en lloc de ser vuit fóssim una vintena de ramaderies», ha argumentat. I és que pel president dels criadors la festa vinculada als bous dona «vida» al sector i, davant d'això, ha assegurat que defensaran totes les activitats i festejos ebrencs. «Defensarem els nostres orígens amb dents i ungles perquè veiem que hi ha camí», ha dit.

Cooperació europea i mediterrània del brau

L'Associació Gent de biou ha presentat en la jornada el seu projecte engegat fa dos anys. Es tracta de la primera associació que reuneix tots els ramaders de la zona francesa de la Camarga i que té com a objectiu promoure la seva activitat. El seu president, Florent Lupi, acompanyat per la coordinadora del projecte UNESCO CT, Marie Piles, ha subratllat la rellevància de cooperar entre el sector ramader d'arreu del mediterrani. De fet, Lupi ha afirmat que amb el seu projecte volen ajudar a la gent perquè els braus tenen un valor cultural i patrimonial. «Estem treballant sobre els vestits, els teixits, la festa, els braus, els ramaders. Des del Delta a Itàlia hem vist que hi ha riquesa en el cor de la gent que s'ha de protegir», ha afegit.

A banda, també hi ha participat el professor de la Universitat de Saragossa, Juan Pablo Artero, que ha explicat que  la cultura taurina és «transversal en molts països del món» i, que en el cas del bou brau, els països europeus com Portugal, Espanya i França, comparteixen uns usos, costums i valors. «El festeig dels braus és la punta de l'iceberg, el que hi ha darrere és una cosa molt més superior i àmplia, que és la cultura taurina com a mode de vida entre l'ésser humà, el brau i la naturalesa», ha tancat.