Federico Rettori, extreballador de la Fundació Leo Messi, s’ha ratificat aquest dimarts davant la magistrada de l’Audiència Nacional María Tardón amb la denúncia que va presentar el 2019 contra el jugador del FC Barcelona, el seu pare Jorge Messi, el seu germà Rodrigo Messi i la mateixa fundació per presumptes delictes comptables, d’estafa, contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. Fonts jurídiques consultades per Europa Press assenyalen que Rettori ha respost tant a les preguntes formulades pel titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3, com a les realitzades per la Fiscalia, Advocacia de l’Estat i defensa de la Fundació.
En la denúncia, presentada el juny de 2019, Rettori assegurava que Leo Messi i el seu entorn s’haurien beneficiat de la fundació per rebre pagaments personals que no van ser destinats a motius socials i lliurar-se així de pagar impostos a Hisenda. «Fons que originalment havien de ser destinats a accions socials i van ser desviats a una altra mena d’activitats privades o comptes diferents de les declarades per aquesta fundació», denuncia Rettori, treballador de la fundació entre 2012 i 2015.
Entre els fets descrits, el denunciant assegura que fins al 2013 la Fundació Leo Messi «mai es va inscriure al Registre Català de Fundacions», el qual comportar que tots els anys «va operar sense cap mena de control ni rendició de comptes amb cap organisme oficial». En aquell any, afegeix Rettori, es van donar d’alta, abans que sortís a la llum el cas pel qual Leo Messi va ser, a nivell particular juntament amb el seu pare, condemnat a pagar més de dos milions d’euros per tres delictes fiscals.
D’altra banda, també assegura en la denúncia que el futbolista i el seu club, el FC Barcelona, hauria utilitzat la fundació per beneficiar-se de no haver de pagar impostos. «Tots aquests anys la Fundació Leo Messi va rebre diners del FC Barcelona com a donacions. Per rebre donacions la Fundació Messi hauria d’haver estat inscrita (al registre)», argumenta el denunciant.
«Va utilitzar beneficis fiscals que legalment no li corresponien, un fet que va permetre al FC Barcelona i a la Fundació estalviar diversos milions d’euros en el pagament d’impostos. El club va obtenir deduccions fiscals del 35% de l’impost de societats i Messi estalviava pagar el 45% de l’impost de la renda física de les persones perquè les organitzacions civils amb un objectiu benèfic no paguen impostos per les donacions que reben», indica.
La causa es va obrir al desembre
Rettori desgrana en el seu inscrit diversos moviments i ingressos a la fundació que no tenen justificant ni accions socials associades, i aporta prova d’això a la denúncia. «Les despeses totals en aquests cinc anys són exageradament alts per una fundació amb una única treballadora i sense atenció al públic, del que es dedueix la seva activitat fictícia i que opera com una pantalla per ocultar els ingressos dels denunciats», assegura.
Cal recordar que Tardón va reobrir el desembre de 2019 la causa contra el davanter argentí atenent així el recurs de reforma que havia presentat Rettori després de l’auto d’arxivar les actuacions, perquè la Fiscalia també es va posicionar a favor de revocar el sobreseïment per prendre declaració al denunciant.
El jutge havia acordat el sobreseïment provisional de les actuacions al·legant que l’escrit de denúncia incloïa un relat dels fets basats en notícies periodístiques sense aportar algun element de coneixement personal i directament sense versemblança, un fet que suposaria el recurs a la realització d’investigacions prospectives incompatible amb els principis que regeixen el procés penal.
La jutgessa afegeix que la segona part de la denúncia es refereix a possibles graus a Argentina, on s’ha iniciat una investigació en un jutjat penal econòmic i que no tenen també de la necessària versemblança en el supòsit que poguessin ser objectes d’investigació per la jurisdicció espanyola.