L'oposició de Reus desconfia del pla estratègic del govern però hi vol prendre part
L'anterior pla estratègic, «desat al calaix»: Les reaccions de l'oposició de Reus
Consideren que el bagatge i els antecedents del govern no permeten confiar en un autèntic procés participatiu
L'oposició municipal desconfia obertament del pla estratègic Horitzó 2032 que el govern de Reus va anunciar aquest dimecres. Dubten de l'anunci de JxC-PDECat, ERC i Ara Reus pel que fa a la participació de l'oposició, dels agents de la ciutat i de la ciutadania en general. Tot i això, es mostren disposats a participar d'aquest procés si s'acaba posant en marxa.
El portaveu del PSC, Andreu Martín, considera que «un govern sense visió estratègica difícilment pot fer un bon pla estratègic». També ha rebut crítiques per part de la CUP, que apunta que precedents com el Pla de Reactivació no els permeten ser optimistes. Els socialistes dubten, directament, «de la voluntat sincera d’impulsar aquest projecte».
El PSC recorda que el govern va «deixar en un calaix» l'últim pla estratègic
Martín posa de manifest que «tal com han anat actuant JuntsXCat, ERC i Ara Reus des que són al govern, ens resulta molt difícil creure que hi hagi una voluntat sincera d’impulsar un pla estratègic per definir el futur de la ciutat a deu anys vista». Aquesta incredulitat, exposa el PSC a través d'un comunicat, ve generada perquè, el govern municipal, «s’ha caracteritzat per la seva manca de lideratge i poca visió estratègica a l’hora de defensar els grans temes de ciutat».
Tampoc es refien dels anuncis de participació ciutadana i d'implicació de l'oposició municipal. Una línia compartida per altres grups i que, segons exposen des del PSC, s'evidencia perquè «la majoria absoluta provoca un menyspreu constant cap als grups de l’oposició i totes les seves propostes».
Per últim, critiquen també que no es posi en marxa fins ara, en lloc d'engegar el procés de redacció del pla estratègic a principi de mandat. Martín sospita, de fet, que «servirà per cobrir l’expedient davant un compromís adquirit i, fins i tot, com una eina de propaganda electoral més que no pas un autèntic document per definir el futur de la ciutat».
Ha recordat, també, que quan Pellicer va arribar a l'alcaldia, l'any 2011, ja hi havia un pla estratègic fet per l'anterior govern «i el va deixar aparcat en un calaix, així com també la vicealcaldessa Noemí Llauradó, que coordina aquest projecte i que, en cinc anys de govern, no ha donat compte de la gestió del pla estratègic vigent».
El bagatge del Pla de Reactivació, motiu de desconfiança per la CUP
Tampoc desperta confiança a la CUP, que tot i mostrar-se disposats a participar-hi, dubta que el pla estratègic s'acabi elaborant de la manera com ha anunciat el govern. «Creure'ns que aquest govern, que està utilitzant la majoria absoluta de manera aberrant contra l'oposició, farà un procés de treball per a la ciutat a deu anys vista i de manera participativa, confiança no ens en genera», rebla el regidor cupaire.
Reivindica que «precisament la CUP sempre hem demanat espais de treball conjunts que superin les limitacions d'un Ajuntament». «En un Ajuntament hi ha un govern i una oposició, però això no és la ciutat, i sempre hem demanat espais oberts de participació i no els hem trobat mai; tant de bo la meitat del que es va proposar ahir s'acabi complint, a la CUP la trobaran sempre», conclou.
Els cupaires carreguen, però, contra la manera com s'ha anunciat aquest Reus Horitzó 2032 perquè «amb qui no s'ha parlat és amb l'oposició, pràcticament, no se'ns ha demanat res, no se'ns han ofert espais de treball». De fet, Fernández assegura que «no és només amb aquest pla, que podríem entendre que hi ha un interès partidista de proposar-ho d'aquesta manera i dir-ho com s'ha explicat».
Critica la diferència que hi ha hagut entre la manera com es va anunciar el Pla de Reactivació Econòmica i Social arran de la pandèmia i la manera com s'ha acabat treballant realment. «Havia de ser una cosa molt similar: fer una previsió, un treball conjunt, i no s'ha fet», carrega.