Les Terres de l'Ebre han estat capaces de produir, després de quatre anys d'intensa feina en un espai agrícola de proves al terme municipal d'Amposta, dues noves varietats d'arròs capaces de resistir i tolerar millor la salinitat de l'entorn. Es tracta d'un projecte europeu de recerca que capitaneja l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i que té l'objectiu de donar amb la tecla i crear, des de la modificació genètica, unes noves varietats d'arròs preparades per adaptar-se a les regles del joc que planteja la crisi climàtica a curt i mitjà termini.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«La situació d'emergència climàtica que patim ens dibuixarà un escenari de menys aigua i més salina als arrossars de les Terres de l'Ebre», explica la Mar Català, membre del projecte de recerca. «Això convertirà els nostres camps en uns espais molt salins on les varietats d'arròs s'hauran de poder adaptar per ser capaces de sobreviure», explica. D'aqueí parteix el projecte de recerca, encetat el 2016. Els responsables de la investigació no amaguen la seva satisfacció: han pogut presentar a registre dues varietats d'arròs pròpies amb aquestes característiques.
El temporal Glòria va convertir els camps en basses d'aigua només tres mesos després de segar els arrossos
Després dels mesos de la sega, Català confirma que pels volts de l'octubre es va acabar la tasca agrícola i es va passar al laboratori, on s'ha dut a terme la gran part del procés. Això ha salvat el projecte de la violència del temporal Glòria, que el passat gener va causar greus danys a l'Ebre i s'hagués emportat sense miraments tots els fruits de la recerca només tres mesos després que es posés el punt final a la fase del projecte. «Avui, els nostres camps d'assajos són una autèntica platja», reconeix Català. El projecte està salvat, però.
«El projecte està ja acabat, les varietats estan presentades a registre i el seu èxit o no dependrà de si el sector accepta implementar-les o no una vegada les trobi a la seva disposició al mercat», raona Mar Català. Calcula que això serà una realitat pels volts de 2022, i manté «unes expectatives moderades» conscient que «encara ens queda molt més camí per fer» i molta capacitat d'ampliar la recerca si troben un finançament que ho faci possible.
La recerca de l'IRTA també vol testar fungicides sense rastre tòxic o guanyar la partida al caragol poma
Des de l'IRTA, però, asseguren que no es conformen amb guanyar la partida a la salinitat, una característica que també permetria extingir la plaga del caragol poma i que ja s'ha demostrat plenament efectiva. «No només volem crear un arròs capaç de resistir a l'alta salinitat, sinó també un arròs més bo, més resistent a les plagues, més capaç de triomfar al mercat i de suposar una millora respecte a les varietats actuals», manifesta. «Si no som millors que l'oferta actual, mai ens farem un lloc», recorda.
El projecte europeu d'Amposta també s'ha desenvolupat a França i a Itàlia, on també han rebut la llum verda altres quatre noves varietats d'arròs capaces de resistir a la sal. L'IRTA treballa en projectes de recerca dins el camp agroalimentari, en altres investigacions com ara l'arròs ecològic, la reinserció d'espècies de peixos fins ara semiextintes al territori, el tractament de fungicides sense rastre tòxic als aliments o la producció de nous vins i olis des de la mirada sostenible i ecològica.