Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Representants de la Plataforma #lacarreteradelaveergonya

Poblenou del Delta apressa les administracions a resoldre el problema de la «carretera de la vergonya»

Els veïns retreuen la manca de diàleg i d'un calendari d'actuacions després de les promeses fetes arran de les protestes

Representants de la Plataforma #lacarreteradelaveergonya
Imatge dels portaveus de la Plataforma de #lacarreteradelaveergonya, amb Josep Juan, al centre | ACN

Els veïns de Poblenou del Delta (Montsià) exigeixen, novament, a les administracions que actuïn amb celeritat per posar una solució a les deficients condicions de seguretat de la carretera que connecta el nucli amb Sant Carles de la Ràpita. Lamenten que, malgrat les promeses efectuades pels responsables de la Diputació de Tarragona i els consistoris rapitenc i ampostí fa prop de quatre mesos, arran de la convocatòria d'una marxa lenta de protesta, l'actuació ràpida de manteniment per iniciar la campanya turística encara no s'ha iniciat ni té cap calendari conegut. Els veïns, agrupats en la Plataforma de #lacarreteradelavergonya retreuen també la manca de «transparència» en la gestió de les actuacions i reclamen la «participació ciutadana».

Preocupació i malestar veïnal a Poblenou del Delta, on des de la protesta de finals de novembre reclamant solucions imminents als greus dèficits de seguretat de la carretera, s'han comptabilitzat, almenys, quatre accidents amb sortida de la via i innombrables petits sinistres per fregament entre vehicles.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

«Si les obres eren urgents, per què no s'han fet?»

Malgrat les promeses de solucions ràpides en les primeres reunions, l'anunci de la Diputació de Tarragona de destinar 100.000 euros a una actuació de manteniment urgent, secundada pels consistoris d'Amposta i Sant Carles de la Ràpita, amb 30.000 i 50.000 euros anunciats cadascun, no ha anat gaire més enllà, segons denuncien. Únicament, durant les darreres setmanes s'ha pogut veure un topògraf mesurant el terreny, explica Josep Juan, un dels portaveus de la plataforma.

Des de llavors, malgrat les peticions efectuades per l'entitat veïnal de reunir-se amb responsables de les administracions no ha trobat encara resposta. «Estem a les portes de la campanya turística de Pasqua i les obres de manteniment i senyalització no s'han fet. Si era urgent, per què no s'han fet? Quan pensen fer-les? Arribarà l'estiu i continuarem igual, quan tenim un volum de trànsit i una accidentalitat molt alta. Ens trobem en aquesta situació per la manca de considerar aquesta situació com a urgent», ha lamentat el mateix portaveu, reclamant insistentment major transparència i participació ciutadana als responsables polítics.

Una carretera estreta i «trencada»

Per a la plataforma és imperatiu disposar ja d'un cronograma que permeti albirar una solució pròxima al problema de seguretat que suposa una carretera que, segons Juan, a més de ser estreta en molts trams es troba ja «trencada», multiplicant considerablement la seva perillositat i el risc d'accidents. No només per les tasques de manteniment sinó, sobretot, pel projecte de reforma integral anunciat. «Si els terminis administratius ja són llargs, per a la reforma integral de la via dins d'aquesta legislatura no podem perdre temps. Per a les obres de manteniment no es va el ràpid que s'hauria d'anar i no es té en compte que l'estat de la via és deplorable i les actuacions de manteniment i senyalització són urgents», insisteix.

Entre d'altres aspectes, consideren essencial que s'aclareixi, d'entrada, si la Diputació de Tarragona ha assumit ja formalment la titularitat de la carretera per poder actuar-hi i la situació del Pla Zonal de Carreteres que dependrà també del Departament de Territori i Sostenibilitat. Per això, demanen també reunir-se amb el conseller Damià Calvet. Plantegen també que, en el moment que els topògrafs ja mesuren el terreny, els veïns han de poder conèixer i donar la seva opinió sobre la configuració de la via, per exemple, en la decisió sobre l'amplada que haurà de tenir un cop reformada –entre cinc i vuit metres, segons diverses fonts.