La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges però amb la previsió que sigui més abundant que l'any passat. L'empresa Cerima Cherries de Tivissa confia arribar als 2,5 milions de quilos de fruit en una temporada marcada per les estrictes mesures de prevenció per la Covid-19. Els treballadors de la planta de triatge i embalatge esperen distanciats que se'ls prengui la temperatura abans de començar el torn i treballen amb mascaretes, pantalles, ulleres i guants. També al camp cal fer ús de guants i mascaretes encara que això faci encara més pesada la tasca. Enguany molts jornalers s'estrenen en aquesta feina on han trobat una oportunitat per sortir de l'atur.
A l'entrada de la nau de Cerima Cherries de Tivissa, els treballadors esperen separats per poder accedir a la planta. A terra, línies de color blau els indiquen la distància de seguretat que han de respectar mentre un controlador pren la temperatura, un per un, a la porta d'accés. Quan el termòmetre dona llum verda, al rebedor dels vestuaris, un segon controlador apunta l'hora d'entrada, com és habitual, i aquest any a més els reparteix una mascareta de tela a cadascun que l'empresa s'encarrega de desinfectar cada dia.
Als vestuaris també hi ha més feina a fer. A la rudimentària vestimenta hi han d'afegir els guants, les mascaretes, les ulleres, les rentades de mans i les pantalles facials amb les quals extremen la seguretat als processos de triatge on no es pot separar a més d'un metre els treballadors. «Els manipuladors de fruita estan en alguns casos a un metre o menys, no podem mantenir la distància necessària i hem incorporat el protector fàcil per aquests casos. Alguns es resisteixen però saben que són les condicions que hi ha. Al·leguen però acaben usant-les perquè és el que correspon», ha puntat Loreto Díez, responsable de recursos humans i comunicació de Cerima Cherries.
En aquests moments on encara no s'han assolit els pics d'entrada de fruita a la planta, treballen a Cerima un centenar d'empleats. A ple rendiment pot arribar a ser el doble. «Més que reduir el personal estem estudiant molt, dia a dia, les necessitats de personal i els cridem segons la quantitat de fruita que va arribant. Incorporem les persones justes perquè no ens passem i evitem situacions de risc», ha detallat Díez. El retard en l'inici de la campanya, forçat per les pluges continuades d'aquesta primavera, tot i que no beneficia el fruit perquè bada la cirera, ha permès a l'empresa preparar-se millor per la situació excepcional amb què s'ha de treballar. «Ens va beneficiar perquè vam guanyar una mica de temps però no és bo que plogui per la fruita en aquests moments», ha apuntat.
Després d'una mala campanya l'any passat, s'estima recollir enguany 2,5 milions de quilos, amb la qualitat excel·lent de sempre. D'aquests, un 95% s'exporta sobretot Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Holanda. La resta es ven sobretot a Catalunya en cadenes de supermercats.
Feina més feixuga al camp
També al camp els jornalers han de recollir el fruit de l'arbre amb guants i mascareta. Aquests dies que, a més a més fa calor, enfarfega la tasca. «Ja de per si la campanya és complicada i amb aquestes mesures es fa més complicat. Costa respirar, no estem acostumats a treballar amb mascareta al camp, és molt feixuc però dins del que cap, ho portem bastant bé», ha explicat Eduard Damas, encarregat d'una quadrilla que collia cirera aquest divendres en un camp de la Serra d'Almos. La distància entre els arbres i amb molta consciència permet mantenir la distància social recomanada entre els treballadors. «Procurem que tothom estigui a metre i mig o dos metres. El contacte és mínim», ha afegit Damas.
Amb molta gent aturada per la situació econòmica que ha provocat la Covid-19, s'ha incentivat que hi hagi més peticions de feina per a la campanya de fruita dolça a la Ribera d'Ebre i no està faltant personal. «Hi ha molta gent que és nova, que és el primer any que venen. Se'ls ensenya bé i amb paciència tot es fa», ha apuntat l'encarregat. Un d'aquests treballadors és en Raimon, de 59 anys. Una malaltia en un braç el va obligar a deixar la feina de repartidor que feia abans i ara, després d'un any i mig a l'atur i amb ganes de treballar, va trobar aquesta oportunitat. «La meva filla té una botiga a Jesús, a Tortosa, i amb la mediació d'una clienta seva vaig venir a treballar aquí», ha explicat.
Fa només tres dies que s'ha estrenat com a jornaler, recol·lectant cirera, i s'encarrega de recollir el fruit a les copes dels arbres. «Totes les feines són dures, depèn com t'ho prenguis Sempre m'ha agradat reballar i vull que quan em pregunti el cap estigui content i no hi hagi problemes. És prendre-ho amb calma i no comptar les hores», ha destacat.