Molt preocupant: Alarmant rècord històric de contaminació de purins en una font d’aigua d’Osona

La font Gana de Calldetenes ha registrat aquestes dades rècords en gairebé vint anys de registres

Imatge d'una granja plena de porcs
Una font d'Osona bat el rècord històric de contaminació de purins | Arxiu

El Grup de Defensa del Ter ha analitzat com cada any la qualitat de l'aigua de les fonts d'Osona, i enguany s'ha detectat que la font Gana de Calldetenes ha batut el rècord històric en contaminació de purins des de l'any 2002, quan es van començar a fer els estudis.

La font presenta 492,2 mg/l de nitrats, una xifra que gairebé multiplica per 10 el límit de potabilitat establert per l'OMS, de 50 mg/l. El mostreig l'han dut a terme 53 voluntaris, que han visitat 164 fonts. Enguany, la mitjana de nitrats ha estat de 72 mg/l, una xifra inferior a la de l'any passat, que va ser de 76 mg/l. Tot i això, des del GDT asseguren que la xifra no és prou significativa per suposar que hi ha hagut un descens real de la contaminació.

La font de Gana de Calldetenes és la que lidera el rànquing de contaminació de les 164 que ha analitzat el Grup de Defensa del Ter. Després, en segona posició, hi ha la de Gallisans, de Santa Cecília de Voltregà, amb 465,8 mg/l i, en tercera posició, la font de Cassanell, de Taradell, amb 344,89 mg/l.

Un greu problema a Osona

D'altra banda, hi ha 10 municipis que mai han presentat contaminació en les fonts analitzades, mentre que en 17 municipis sempre hi ha hagut alguna font contaminada. En total, el 45% de les fonts d'Osona continuen contaminades per nitrats.

Des del GDT, asseguren que aquests resultats fan plantejar que les solucions proposades per l'administració per solucionar aquest problema «no han servit per a solucionar la problemàtica mediambiental». En canvi, el grup critica que les mesures han permès obrir més ‘macrogranges’, fins a arribar a una situació «impossible», asseguren.

Afegeixen que, amb l'actual situació pandèmia, «és un bon moment per a reflexionar sobre com es pot canviar de direcció». En aquest sentit, creueu que, amb aquesta crisi sanitària, queda palès que «cal un canvi de rumb que passa per la sobirania alimentària i per donar valor a la petita pagesia arrelada al territori, abandonant les pràctiques d'agricultura i ramaderia intensiva que tant de mal estan fent».


Comentaris

envia el comentari