La manera en què comença aquesta història és d’allò més cinematogràfica: un apassionat de les antiguitats compra un antic diari personal a un antiquari. Resulta que el manuscrit va pertànyer a una misteriosa noia que va viure entre Barcelona i Montblanc dècades enrere. Una altra historiadora s’interessa pel tema i estira del fil fins a trobar vius els descendents de la protagonista i elaborar un relat en forma de llibre.
El resultat és ‘Entre Montblanc i Barcelona. Diari d’una senyoreta de 1918’ editat per Cossetània i que narra la vida de Mercè Julià i les vivències que va tenir al Mas de la Sabatera, una casa senyorial situada a Prenafeta, pedania de Montblanc i que s’han pogut treure a la llum gràcies a la troballa del seu diari personal. El llibre és obra de Rosa Maria Gil, Enric Prat i Pep Vila.
Rebobinem, però, i anem a l’inici de tot. Any 2016. El filòleg Pep Vila, apassionat també dels manuscrits antics va trobar en un antiquari de Vic el diari d’aquest personatge. A primera vista, les seves línies escrites no explicaven res de l’altre món. Com va arribar el diari fins aquí? No se sap. Probablement es va extraviar en alguna mudança o va quedar amagat en alguna casa... però tot són teories.
Un cop trobat el diari entra en acció l’essencial paper de Rosa Maria Gil, doctora en Història Contemporània a la qual se li va proposar transcriure el diari d’aquella noia desconeguda. Però va voler anar més enllà i indagar en el personatge i en la seva vida. Òbviament, la protagonista, Mercè Julià, ja no era viva, donat que el diari el va escriure amb 17 anys durant els primers anys del segle XX, però «vaig començar a fer un treball de recerca i vaig trobar qui havia estat aquesta noia», explica Rosa Maria Gil.
La seva feina va obtenir interessants fruits gràcies a l’arbre genealògic de la família, a Internet i a una intensa recerca. Sortosament, la Mercè havia estat casada amb un aficionat a la fotografia de Barcelona, Joan Fontanillas, la qual cosa va permetre trobar imatges de l’època i de la família al fons de l’Arxiu Nacional.
Mercè Julià i el Mas de la Sabatera de Prenafeta, a Montblanc
Les vivències de la protagonista del diari indicaven que era una noia culta, intel·ligent i amb criteri. «Fins i tot vaig dubtar si es tractava d’una escriptora més o menys coneguda», diu Rosa Maria Gil, fent referència a la qualitat dels textos del diari personal.
Vivia entre Barcelona i Montblanc. A la Conca de Barberà s’establia al Mas de la Sabatera, una imponent casa que es veu entrant a Prenafeta, al marge dret. El cognom de la família de la seva mare, Maria Sabaté, donava -i dona- nom al mas montblanquí.
A Barcelona, la seva família tenia una fàbrica de lona per a espardenyes, per la qual cosa alternaven la vida entre la ciutat comtal i Montblanc. Aquí, «la Mercè era la pubilla i venia molt al mas, li agradava molt», diu l’autora del llibre. A més, produïen vi.
Segons es desprèn del diari, Mercè Julià, va ser una dona relativament destacada en l’àmbit social. «A ella la convidaven a molts llocs com a representant del Mas de la Sabatera i com a productora de vi i tenia amistats importants», diu l’autora del llibre.
Entre aquestes amistats destaca Josep Vidal i Barraquer, germà de qui va ser cardenal arquebisbe de Tarragona i que li va fer de ‘cicerone’ en un viatge a Mallorca relacionat amb el món del vi. De fet, Vidal i Barraquer pertanyia al grup conegut com 'Els Set Savis de Grècia', dedicat a la recerca enològica i la millora del vi de la zona del Penedès i l’Anoia.
El diari relata quatre anys d’aquesta vida a cavall entre Barcelona i els estius a Montblanc, en un to costumista que descriu aquest entorn que l’envoltava i fa potents reflexions entorn el paper de la dona de l’època, la por o la mort.
La sorpresa arriba amb la localització d’un fill de la protagonista
La recerca estava essent prou fructífera però encara ho seria més amb la localització d’un dels quatre fills de Mercè Julià, Joan Fontanillas, que encara era viu, tot i que va morir fa poc. «El vaig anar a veure», relata Maria Rosa Gil.
«Va ser molt emocionant perquè ell mai havia vist el diari de la seva mare i jo li vaig portar». La troballa va ser tota una sorpresa per l'autora de la recerca, però també ho va ser pel mateix fill de la protagonista que va confessar que el diari li havia retornat una mare jove i optimista, ja que sempre l’havien conegut trista i pansida.
A més, va recordar que de petit havia estat al Mas de la Sabatera i va dibuixar al seu cap el camí d’ametllers i vinyes que l’envoltava.
El ‘Mas de la Sabatera’ de França
El testimoni del fill de Mercè Julià, a més, ha tret a la llum que la seva mare s’enviava cartes amb una noia que vivia a França, en un mas de grans dimensions, el que a França n’anomenen ‘chateau’, on també es produïen vins i que estava també interessada en la cultura i la literatura.
Aquesta noia, anomenada Germain de Fournas, vivia entre el ‘chateau’ i París, un paral·lelisme que recorda la vida entre Montblanc i Barcelona de la Mercè, a part de la resta de coincidències. No se sap si es van arribar a conèixer, però en aquest ‘chateau’ encara s’hi produeixen vins en l’actualitat, igual que al mas de Prenafeta.
El llibre ‘Entre Montblanc i Barcelona. Diari d’una senyoreta de 1918’ es presentarà a la capital de la Conca de Barberà a finals d’aquest mes de novembre. Rosa Maria Gil afirma que la recerca per elaborar-lo l’ha enganxat moltíssim, perquè «del no-res hem tret una història i trobar la família i ensenyar una part de la seva mare que no havien conegut ha estat molt gratificant», confessa.
En l’actualitat, el Mas de la Sabatera segueix vinculat al món del vi
Actualment, el Mas de la Sabatera torna a estar ple d’activitat. Fa dècades que una família de Tarragona va comprar la casa i les seves terres. Actualment, és propietat de Xavier Pallarès, que està recuperant aquesta activitat familiar que va iniciar el seu avi quan va comprar el mas, amb un projecte sota el braç per a tornar a produir vins.
L’actual propietari està fent remodelacions en el mas, però sense intenció de viure-hi. «El nostre objectiu és la vinya, que és ecològica», afirma Pallarès.
Un cop fet vi, el raïm que creix en aquestes terres conserva encara el nom de la casa senyorial i sota l’etiqueta ‘Mas de la Sabatera’ es comercialitza vi negre, blanc, rosat i cava.