Ja estem a l'any 2019 i la nostra regió ha encetat l'any amb gairebé 800.000 habitants. Després d'uns anys de dificultats, l'aparent recuperació econòmica, ha permès recuperar algunes xifres que fins abans de la crisi no veiem. Com ara el nombre d'empadronaments. També ha augmentat el nombre de persones estrangeres que arriben a casa nostra. Però tot i la millora econòmica encara hi ha una realitat que ens afecta i molt: una presència considerable de tarragonins que viuen a l'estranger. Fem un repàs dels principals indicadors demogràfics de la regió.
Empadronaments a l’alça a Tarragona
A Tarragona i les Terres de l'Ebre hi ha 795.902 persones empadronades segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La demografia, comptabilitzada a partir dels empadronaments, va anar en augment des de finals del 90, quan només 580.000 persones vivien aquí. Al llarg dels anys aquesta xifra va créixer, fins a topar-se amb la crisi econòmica, que va portar a una frenada i un retrocés. Ja sigui per la baixada de la natalitat o per la marxada de molts veïns cap a altres territoris. El 2017, amb 791.000 habitants es va arribar a la pitjor xifra des de 2009, però el descens havia començat el 2013. Amb tot, el 2018 va ser l'any de la recuperació d'habitants al territori, el primer en què es tornava a nombres similars a l'època de precrisi i en que es creixia després de cinc anys de devallada.
Per comarques, a l'Alt Camp hi viuen 44.065 persones, 188.841 al Baix Camp, 20.103 a la Conca de Barberà, 9.296 al Priorat, 102.409 al Baix Penedès i 252.790 al Tarragonès. Totes les comarques han patit un ascens de la població aquest últim any excepte el Priorat, que ha perdut una cinquantena de veïns.
Presència i arribada d’estrangers a la regió
De les gairebé 800.000 persones que viuen al nostre territori, 120.000 són estrangeres. Una xifra que ha anat en augment des de l'any 2000, quan només hi havia als municipis de Tarragona 15.000 immigrants empadronats. La majoria dels estrangers que viuen aquí avui provenen del continent Africà (42.686) i de la Resta de la Unió Europa (38.292). Per darrere trobem ciutadans d'Amèrica del Sud (14.611), Àsia i Oceania (9.240), i 9.000 de la resta d'Europa.
Només al Camp de Tarragona hi viuen 76.260 estrangers. Per comarques, a l'Alt Camp hi viuen gairebé 5.000 forans, uns 28.000 al Baix Camp, més de 13.000 al Baix Penedès, 2.100 a la Conca de Barberà, 1.037 al Priorat i 40.000 al tarragonès. El tarragonès és la comarca amb el percentatge més gran de població estrangera sobre el total de població. Un 15% dels habitants són forans. Per davant del Baix Camp, amb un 14%, el Baix Penedès, amb un 12%, Alt Camp i Priorat amb un 11%, i la Conca amb un 9% de població estrangera.
Pel que fa a les arribades. Fins al juny de 2018 es van realitzar 5.349 fluxos migratoris d'estrangers, és a dir, hi va haver més de 5.000 arribades segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Parlen de fluxos migratoris i no immigrants, ja que algun podria haver arribat per segons vegada. El mateix semestre de 2017 n'havien arribat 3.991, el que suposa gairebé 1.400 menys. Encara no s'han comptabilitzat les dades del segon semestre de l'any passat.
Si tenim en compte el nombre d'altes d'empadronament als diversos municipis del territori per part de persones estrangeres, podem dir que es van inscriure a Tarragona 11.740 persones estrangeres el 2017. El 2016 ho van fer 9.567, 2.000 menys. La majoria de les persones que van arribar el 2017 procedien del continent americà (3.314), seguit de persones que provenen d'altres països de la Unió Europea (2.271), Àfrica (1.707) i la resta provenen d'Àsia i altres països europeus o Oceania. Segons dades de l'INE més de 1.300 estrangers van adquirir la nacionalitat espanyola a Tarragona el 2017. D'aquests, la majoria, provenen de països africans (784), en gran part del Marroc (692), la resta de Sud Amèrica (357), 106 de la costa americana i el Carib i 25 de la Unió Europea.
Tarragonins a l’estranger
Pel que fa a la taxa d'emigracions externes, és a dir, ciutadans d'aquí que han marxat a viure a altres països, la cosa no millora. Procedents del Camp de Tarragona van marxar el 2017 2.219 persones, de les Terres de l'Ebre van emigrar 4.752 persones. El 2016, però, els nombres es van donar totalment a la inversa, 5.813 persones van marxar del Camp de Tarragona a un altre país i només 2.067 de Terres de l'Ebre. En total a tot Tarragona gairebé 23.000 tarragonins i ebrencs residien fora de Catalunya a principis del 2018. Aquesta xifra s'ha multiplicat per dos en menys de 10 anys. Segons l'INE el 2009 només 10.000 persones del territori vivien a l'estranger.
Si tenim en compte les comarques, el Tarragonès és la més afectada, amb 8.116 veïns vivint a l'estranger. Seguida del Baix Camp, amb 5.151, El Baix Penedès, 2.565, l'Alt Camp, amb 1.175 persones vivint fora, la Conca de Barberà, amb 767, i el Priorat amb 393.
Matrimonis, defuncions i naixements
Fins al juny de 2018, les últimes dades publicades recentment per l'INE, es van casar a Tarragona 1.087 persones, d'aquestes, 983 ho van fent pel servei civil, 84 segons la religió catòlica, 9 segons altres religions i la resta no consta. El 2017 s'havien casat a Tarragona gairebé 3.000 persones. Del total, 66 van ser persones que es van casar amb persones del mateix sexe. Tarragona és la penúltima demarcació catalana, per darrere de Barcelona i Girona, en nombre de matrimonis homosexuals.
Els primers sis mesos de 2018 van néixer gairebé 3.100 nadons a Tarragona. El 2017 havien nascut més de 7.000 nens i nenes. Pel que fa al nombre de defuncions se'n van produir 3.844 fins al juny de l'any passat a tot el territori. El 2017 hi va haver poc més de 7.000 morts. Un any amb una taxa de natalitat molt semblant a la de defuncions. Cal dir que el 2017 els noms més posats a Tarragona van ser Marc, Martina, Àlex i Júlia.
El 2017, últimes dades disponibles, hi havia, segons l'Idescat, 314.800 llars a tot Tarragona i Terres de l'Ebre. D'aquestes, 225.000 eren nuclis familiars, i 83.000 sense nucli familiar. Del total de llars de nucli familiar, 80.000 eren de parelles sense fills, 112.000 de parelles amb fills, 29.000 de mares soles amb fills i 4.200 de pares amb fills. El nombre de llars monoparentals amb una dona al capdavant ha augmentat significativament des del 2014 (21.600 nuclis familiars), en canvi les llars monoparentals amb homes al davant han disminuït considerablement des del 2014 (6.900 nuclis familiars).
L’atur, l’indicador que més preocupa a la població
El tercer trimestre de 2018, segons dades de l'Idescat, va tancar amb 656 mil persones actives, és a dir, persones de 16 anys o més amb capacitat per entrar al mercat de treball. Tarragona se situa per darrere de Barcelona com a territori amb més nombre de persones amb capacitat per treballar. No obstant això però, la taxa d'atur va ser de 13,9%, la més elevada de tot Catalunya. La taxa d'ocupació se situa al voltant del 54,7%. De fet l'atur és una de les principals preocupacions de les administracions del territori. Un atur que afecta, sobretot, a les persones aturades de llarga durada.