Fundada l'any 1906 per un grup de propietaris vendrellencs, sota el nom de "Sindicat Agrícol del Vendrell", fou una de les pioneres de Catalunya en començar a donar solucions a la greu crisi que patia el camp català. Els seus principals objectius eren millorar l'eficiència i la tècnica alhora d'elaborar el vi alhora que posaven especial èmfasi en l'aspecte comercial, el qual havia de millorar les expectatives econòmiques dels pagesos els quals eren víctimes, com avui, dels intermediaris i corredors de vins de l'època.
L'any 1911 es posà en marxa sota la presidència de Joan Recasens, mateix any en què es va construir l'edifici principal, obra de l'arquitecte Antonio Pons. Anys més tard, el 1935, es va dur a terme una reforma i ampliació obra de l'arquitecte Cèsar Martinell el qual va projectar a la bodega uns elaborats arcs d'estil modernista propis de les grans catedrals del vi.
La Cooperativa del Vendrell, popularment coneguda com "El Sindicat", va anar creixent tant en nombre de socis com en seccions: la de l'oli, garrofes, agro-botiga... Aquest creixement però es va veure aturat quan va començar a ser més rendible vendre metres quadrats de terra que no pas treballar-la, sobretot baix a mar. L'auge del turisme, la construcció de segones residències i l'abandonament progressiu del camp van fer que a finals dels anys noranta la Cooperativa del Vendrell ja no fos rendible. Motiu pel qual les cooperatives d'Albinyana i Bellvei van absorbir la majoria dels socis del sindicat vendrellenc. Anys més tard, ja entrats al s. XXI, la Cooperativa va ser absorbida per CEVIPE, cooperativa de segon grau de la qual el Vendrell n'era membre.
Des de fa anys l'emblemàtic edifici del Sindicat està fora d'ús per la qual cosa s'ha anat deteriorant per totes bandes fins al punt que fa pocs dies es va ensorrar una part de la teulada. Per una cosa o altra, tant el propietari de l'edifici, com l'administració no han estat capaços des de fa més de quinze anys de donar a l'edifici de la cooperativa la dignitat que es mereix. Aquest edifici és història del Vendrell, de la comarca, de la pagesia i el moviment cooperatiu i també de l'arquitectura catalana. És injust que ens deixem perdre un patrimoni tan valuós com aquest i encara més quan aquest edifici podria esdevenir un equipament cultural de primera categoria en el qual es podria ubicar una casa de la festa o un museu del Vendrell i comarca amb l'agricultura i la vida rural com a eixos principals.
Tots els pobles que tenen edificis com aquests els tenen habilitats i museïtzats i són un orgull i un referent per als seus respectius municipis. És hora que els responsables posin fil a l'agulla i salvin de la més que segura ruïna un edifici que no mereix la desídia de la qual és víctima. Han passat molts anys i s'han presentat moltes propostes. Recuperem el patrimoni si us plau!