Després de mesos de refredament i, fins i tot, d'oblit en una agenda política molt marcada per la pandèmia del coronavirus, el govern espanyol ha tornat a posar a la primera línia del debat públic la reforma del Codi Penal per rebaixar el llindar de les condemnes del delicte de sedició, des dels 15 anys actuals fins als 3, com a màxim. És la sortida que l'executiu central prioritza per resoldre la situació dels presos i 'facilitar' un possible retorn dels exiliats: amb l'aplicació de la nova llei —que podria votar-se abans de final d'any ja que el govern assegura que té gairebé enllestit l'esborrany—, els presos sortirien de la presó de manera gairebé automàtica.
La proposta neix del programa electoral d'Unides Podem, però va ser acceptada pel PSOE en el pacte d'inici de legislatura. La reforma del delicte de sedició permet una solució pràctica per als encausats pel procés i alleugereix el cost polític de l'operació per al govern espanyol, ja que la reforma s'hauria de votar al Congrés i el seu pes recauria sobre la majoria de la cambra.
JxCat i ERC desconfien de l'oferta de Pedro Sánchez
Però la revifalla de la reforma del delicte de sedició ha fet aixecar certes desconfiances a les files de JxCat i ERC. Les dues formacions independentistes es malfien de la credibilitat de la proposta després de mesos de refredament. En qüestió de dies i en paral·lel a la negociació pressupostària, el govern espanyol ha fet renéixer el debat: des d'ERC llencen pilotes fora i el seu coordinador nacional, Pere Aragonès, ja ha advertit que no es posicionaran sobre la proposta fins que no disposin del text en ferm, a l'espera, doncs, que l'executiu faci passos reals. Per a la secretària general, Marta Rovira, la prioritat és l'amnistia perquè assegura «acabar amb la repressió» i inclou «tots els represaliats».
JxCat va més enllà i la seva vicepresidenta, Elsa Artadi, afirmava aquest dilluns que la idea de la reforma del Codi Penal és una «pastanaga» perquè els partits independentistes donin suport als Pressupostos Generals de l'Estat a canvi de cap proposta real. Artadi va titllar de «farol» la proposta de Sánchez i va recordar que defensen una solució «democràtica i global» al conflicte.
L'independentisme, doncs, es mostra reticent a la proposta de Pedro Sánchez que resoldria la situació dels presos i insisteix a desvincular-la de l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per comprovar la credibilitat de les intencions de l'executiu central. El desenllaç de la qüestió arribarà en les properes setmanes si, seguint els 'tempos' fets públics per la vicepresidenta primera Carmen Calvo, el Ministeri de Justícia presenta el seu esborrany de proposta que té gairebé acabat.