Castellvell del Camp ha reobert la seva història amb el descobriment d'un dels dos refugis antiaeris excavats l'any 1938. La posada en marxa de les obres de renovació dels carrers del centre del municipi ha esdevingut l'ocasió perfecta per a manifestar la seva memòria històrica, així com mantenir-la viva en el record de tots els seus habitants.
La plaça Catalunya i el carrer de Sant Jaume són els dos punts claus en els quals es troben els refugis antiaeris. El primer té l'accés pròxim a l'ajuntament, a través del carrer de Sant Josep. D'altra banda, el segon, el té davant del pati de l'antic rajoler Jaume Nebot Pàmies. És aquest últim el que, recentment, ha estat descobert i es preveu que, en els pròxims mesos, pugui ser un espai de visites i, sobretot, d'emocions.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Segons ha explicat, l'Ajuntament de Castellvell del Camp es compromet amb el deure de mantenir viva aquesta faceta històrica tan rellevant per al municipi, iniciant unes obres de conservació en tot l'espai. Així doncs, l'accés es treballarà per tal que, en un futur, sigui un dels principals atractius de la vila i aculli tant als seus habitants com als dels pobles veïns a reviure una història que, de ben segur, que per a molts no està tancada.
Camí directe a una història, encara, latent
El que semblava que fossin unes senzilles obres de renovació, han acabat convertint-se en una de les troballes més impressionants de Castellvell del Camp. Durant la Guerra Civil, es van construir dos refugis antiaeris per tal de preservar la seguretat de la població en els moments en els quals els bombardejos atacaven la vila. Aquests van servir per a resguardar a centenars de persones que lluitaven diàriament per les seves vides.
En aquesta mateixa època, altres ciutats veïnes també es van veure afectades pel terror dels bombardejos feixistes. Una d'aquestes és la capital del Baix Camp, Reus, la qual no va tenir el temps suficient per a obrar de manera completa l'interior dels seus túnels. Per aquest motiu, la descoberta de Castellvell del Camp esdevé un pou de sentiments, tant pels seus habitants com per la resta de població del territori. Una ferida que, una vegada tancada, es podrà reviure des d'un punt de vista completament diferent.