Matí de reunions al Palau de la Diputació de Tarragona. Després d'uns mesos apartat de la primera línia de les agendes, l'ambició projecte de convertir el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en la futura 'Regió del Coneixement', és a dir, una regió que vinculi a la recerca i la innovació acadèmica el seu desenvolupament econòmic futur, sembla haver despertat de nou. Els cervells del projecte han recuperat aquest dijous les reunions grupals amb representants del món local, i encapçalades pel triangle que ha d'esperonar la futura regió: la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, la rectora de la Rovira i Virgili, María José Figueras, i el secretari d'Universitats de la Generalitat —i exrector de la URV—, Francesc Xavier Grau.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«Avui és un dia important perquè ens pertoca donar un nou impuls al projecte de la mà del món local per començar a traduir la iniciativa en accions concretes», ha presentat Llauradó minuts abans de la trobada, on ha reivindicar el paper «de lideratge i d'altaveu» que li correspon a la institució que ara presideix. «Hem de començar a assumir responsabilitats conjuntes», ha conclòs Llauradó, en sintonia amb Grau i Figueras. «Catalunya necessita articular-se en regions que apostin decididament pel coneixement com a gran eix per desenvolupar-se», ha reivindicat Grau, un dels grans impulsors i defensors del projecte des dels seus inicis.
Llauradó demana «passar a l'acció» i deixar enrere la fase inicial, d'anàlisi, de la Regió del Coneixement
Les accions concretes que volen coordinar amb ajuntaments, món empresarial o consells comarcals passen per «una universitat pública que assumeixi el rol d'aportar coneixement» i una administració pública disposada «a donar més autonomia per aplicar-lo amb polítiques innovadores» que facin de Tarragona una aposta compacta. «És amb aquests ingredients que hem de començar a actuar en grans reptes com la mitigació del canvi climàtic, el camí cap a una transició energètica, polítiques de mobilitat sostenible o un nou disseny d'infraestructures», ha albirat la rectora de la URV, que s'ha referit de forma explícita a escenaris futurs com el tancament de les centrals nuclears del territori entre els anys 2030 i 2035. «Caldrà lideratge i política per saber articular un pla alternatiu!», ha sintetitzat Figueras a tall d'exemple.
Els nous representants del món local han reprès el fil del projecte, en molts casos heretats d'una etapa política anterior —sense anar més lluny, els inicis de la Regió del Coneixement els encapçalaven el ja expresident de la Diputació Josep Poblet i el ja exrector de la URV Josep Anton Ferré—, i han mostrat el seu convenciment de, com avançava Llauradó, iniciar una «nova fase del projecte» que deixa enrere l'anàlisi i les radiografies per passar a l'acció. Els nous cervells del territori reprenen els deures per activar la futura regió de l'anomenada 'Catalunya Sud'.
