Les rendes de lloguer s'han situat en 13,4 euros per metre quadrat al mes en el primer trimestre a Catalunya, un 8,2% menys respecte al mateix període de 2020, segons l'informe trimestral del mercat immobiliari de l'API. En comparació amb els tres mesos anteriors, la caiguda ha estat del 2,5%.
Aquesta situació s'explica per l'augment de l'oferta, amb una reducció del lloguer turístic, així com per la caiguda de la demanda per part d'estudiants. El nombre de compravendes evidencia una recuperació del mercat, amb un creixement interanual del 3,3% i un augment del 19,3% en comparació amb el quart trimestre de 2020. Els preus s'han mantingut estables, amb un increment interanual de l'1,3% i una variació nul·la respecte al trimestre anterior.
El mercat residencial ha registrat 20.902 operacions de compravenda entre gener i març, un 3,3% interanual més i un 19,3% superior a la xifra del quart trimestre de 2020. Aquesta dada és també el segon resultat més elevat des de finals de 2007, únicament superat per les 21.877 operacions del primer trimestre de 2019.
«La recuperació és exponencial», ha assegurat el conseller delegat de Gamerin i autor de l'informe, Luis Fabra. Aquesta xifra s'explica tant pel bon comportament de l'habitatge d'obra nova com pel creixement de les vendes d'immobles de segona mà, amb increments trimestrals del 30,7% i el 17,1%, respectivament.
En els últims dotze mesos, el mercat residencial ha registrat 66.574 compravendes a Catalunya, una caiguda del 16% respecte a l'any anterior. «En termes comparatius, hem aconseguit salvar el mercat immobiliari amb solvència en una situació especialment delicada», ha valorat Fabra.
Tarragona ha continuat creixent en les operacions de compravenda, amb un increment del 12,9% i un total de 402 compravendes en el primer trimestre. El resultat anual és de 1.265 compravendes, amb una caiguda del 18,3% respecte al període previ a la pandèmia.
Barcelona ha signat 3.157 operacions de compravenda en el primer trimestre, un augment del 26,4% respecte als tres mesos anteriors. «La capital catalana s'ha comportat espectacularment», ha afirmat l'autor de l'informe. En l'acumulat anual s'han registrat 10.186 operacions, un descens del 24,5%.
Lleida també ha tingut un comportament «espectacular», amb un creixement trimestral del 75,2%, fins a 557 compravendes, atribuïble en part a l'entrega d'obra nova. En tot l'any, la ciutat ha registrat 1.360 operacions, amb una recuperació interanual de l'1,2%.
Girona ha tingut un creixement trimestral «especialment intens» del 54%, fins a 324 compravendes. En el total de l'any, la ciutat ha registrat 887 operacions, amb una correcció anual del 13,3%.
L'increment de les compravendes en el primer trimestre no ha repercutit en un creixement de preus, que s'han mantingut relativament estables. L'import mitjà de l'habitatge a Catalunya ha estat de 2.227 euros per metre quadrat, amb un creixement de l'1,3% anual i una variació nul·la en comparació amb el quart trimestre de 2020.
El preu dels habitatges de segona mà ha caigut un 0,4%, amb un augment interanual del 0,2%. En el cas dels immobles d'obra nova, els increments han estat d'un 4,1% trimestral i un 5,1% anual. Tot i això, Fabra ha deixat en segon terme l'evolució de l'obra nova, ja que en ser contractes signats amb anterioritat, «no reflecteixen bé» la realitat del mercat.
En qualsevol cas, a Tarragona s'ha registrat un augment del 13%, fins a 1.491 euros per metre quadrat, i a Lleida, el creixement ha estat del 8,9%, fins a 1.236 euros per metre quadrat. A Girona, l'increment interanual ha estat 15,1%, fins a 2.243 euros per metre quadrat.
Barcelona ha registrat un preu mitjà de 4.157 euros per metre quadrat, amb un creixement del 0,5% i mantenint-se en màxims dels deu últims anys. L'autor de l'informe ha assegurat que la capital catalana encara té marge de creixement en matèria de compravendes, però podria haver tocat sostre en matèria de preus.
En termes absoluts, l'import mitjà per habitatge ha estat de 206.937 euros el 2020, un ascens del 4,8% anual. Aquest indicador segueix una tendència alcista, explicada per la compra d'habitatges més grans. D'aquesta manera, encara que el preu per metre quadrat es mantingui estable, l'import final és superior.
En aquest sentit, la superfície mitjana de compravendes d'habitatge d'obra nova lliure ha marcat un nou màxim històric amb 102,1 metres quadrats en el primer trimestre. Aquesta xifra se situa per sobre dels 93,9 metres de l'habitatge de segona mà, que també ha registrat dades rècord.
Per altra banda, les restriccions de mobilitat continuen provocant descensos en la demanda estrangera, amb un pes del 10,2% del total. Les nacionalitats amb més pes han continuat estant els francesos, seguit dels marroquins i els italians. Girona encalçada els resultats de les demarcacions, amb un 24%, seguida de Tarragona (11,6%), Lleida (9,5%) i Barcelona (8,3%).
La pandèmia també ha provocat una reducció de la producció d'obra nova, de gairebé un 30%, com a resultat d'una correcció en les expectatives del promotor. En el primer trimestre, la ràtio entre visats i compravenda s'ha situat en el 0,8. És a dir, per cada 8 habitatges iniciats, el mercat n'absorbeix 10.
«Les conseqüències quant als nivells de risc del promotor són baixes, però pot provocar un cert grau d'escassetat de producte"», ha advertit Fabra.
Un altre dels riscos del mercat immobiliari és l'evolució dels tipus d'interès. El mercat hipotecari s'ha mantingut en ritmes d'activitat «importants» en el primer trimestre, amb una reducció anual del 13,5%. Actualment, els tipus d'interès es troben en un "mínim històric" del 2,2%, amb un efecte favorable sobre l'accessibilitat al crèdit.
Tot i això, l'API ha alertat d'un possible augment dels tipus per fer front al creixement de la inflació registrat en els darrers mesos. «El risc està que la inflació no es mantingui a nivells pròxims al 2%. En aquest cas, podria provocar un fort creixement dels tipus d'interès i un augment dels preus de la compra d'habitatges», ha alertat el president de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i conseller delegat de Tecnotramit, Vicenç Hernández.