Independentment de la posició política de cadascú, és innegable que el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i tots els esdeveniments que es van succeir al seu voltant —des de les càrregues policials, fins a la declaració d'independència i els empresonaments i exilis posteriors— han marcat un abans i un després en la política catalana i en la història del país.
Aquest dimarts torna a ser 1 d'octubre i se celebren dos anys d'aquella jornada d'imatges inesborrables. La política catalana es troba a dia d'avui pendent de la sentència, imminent, del Tribunal Suprem per als líders socials i polítics del procés, a la presó des de fa vora dos anys. Diversos líders es mantenen a l'exili, entre ells el llavors president Carles Puigdemont; i el govern català, de JxCat i ERC, liderat per Quim Torra, és el pal de paller d'un independentisme on els enfrontaments fratricides són a l'ordre del dia.
Amb aquesta situació sobre la taula des de TarragonaDigital.com repassem com es va viure l'1-O a la regió, quines conseqüències judicials es mantenen vives i què es farà aquest dimarts al territori per commemorar l'efemèride.
De la Imperial Tàrraco a la Ràpita, passant per Sarral: Tarragona rep la violència policial
El temps ha confirmat allò que ja se sabia el mateix 1 d’octubre de 2017: que aquella jornada no va ser un dia de votació normal. Per moltes raons, però sobretot perquè, avui, pensar en ‘1-O’ és pensar en la repressió policial. El referèndum va ‘començar’, com qui diu, la tarda del divendres, 29 de setembre, quan a molts municipis ja es van ‘ocupar’ les escoles amb activitats diverses.
Desenes i desenes de persones s’aplegaven als centres de votació amb l’objectiu que diumenge, a les nou del matí, estiguessin oberts. Dissabte, la xifra de col·legis electorals replets de gent es multiplicava, i a la matinada de diumenge les escoles ja eren plenes. Què mancava? Les urnes i les paperetes que Guàrdia Civil i Policia Nacional no havien pogut enxampar les setmanes prèvies.
A primera hora del matí de diumenge, el material electoral va aparèixer a tots els centres de votació del país, i per tant també de les comarques de Tarragona. Xarxes de voluntaris que havien treballat des de feia mesos amb la més absoluta discreció arribaven al punt culminant: les urnes i les paperetes eren a tots els col·legis el matí de l’1 d’octubre.
La jornada va començar amb normalitat fins que a dos quarts de deu, la Guàrdia Civil va irrompre amb violència al centre de votació situat al pavelló poliesportiu de Sant Julià de Ramis, al Gironès, on havia de votar el president Puigdemont. Era el tret de sortida a un matí en què la Benemèrita i la Policia Nacional van requisar urnes a diversos punts de Catalunya —en alguns casos, fent ús de la violència contra els votants. També els Mossos d’Esquadra van confiscar material.
A les comarques tarragonines hi ha diverses actuacions especialment recordades aquell 1 d’octubre. Sant Carles de la Ràpita va viure unes primeres hores de molta tensió i cops de porra per part de la Guàrdia Civil, en una de les imatges més contundents de la jornada. A Tarragona ciutat, a la plaça de la Imperial Tàrraco, la violència policial es va fer notar a les portes de l’Institut Tarragona. Hi va haver molts ferits, però és especialment recordada la imatge de Sergi Albarran, president local d’ERC, amb el cap ensangonat.
La situació a la plaça Imperial era el punt més àlgid d’un matí on les actuacions per requisar urnes i paperetes s’havien repetit arreu. A la mateixa ciutat de Tarragona, els centres de votació de Sant Pere i Sant Pau, Camp Clar, Sant Salvador i Torreforta —en aquest darrer punt, amb algun cop de porra— van veure confiscades les seves urnes.
La Guàrdia Civil va actuar amb molta contundència en altres punts: Cabra del Camp, Puigpelat, Renau, Vilabella, Sarral… i la que, pràcticament, va ser l’última actuació a tot el país, ja a la tarda: a Mont-roig del Camp, on tot i atacar els votants amb gas lacrimogen, la Guàrdia Civil va haver de recular pel camí de les Arenes davant la resistència i els crits dels manifestants. Els Mossos van clausurar també alguns col·legis, en localitats com Torredembarra o Santa Oliva. A d’altres punts destacats com Reus, Valls, Montblanc, Tortosa o el Vendrell, en canvi, es va poder votar amb normalitat.
La majoria d'investigacions a alcaldes, arxivades... però no totes
Més enllà de les imatges i els records, l’1-O va tenir conseqüències judicials per a diversos alcaldes de la regió. Malgrat que la Fiscalia General de l’Estat va anunciar que investigaria els 712 alcaldes que van donar suport a la celebració del referèndum, el cert és que tan sols es van obrir diligències a 78 batlles. D’aquests, només han arribat a judici una desena.
A les comarques de Tarragona, van ser citats a declarar els llavors alcaldes de Valls, Albert Batet (PDECat), de Tortosa, Ferran Bel (PDECat) i de Cunit, Montserrat Carreras (PDECat); l’alcalde de Reus Carles Pellicer (PDECat); el de Deltebre, Lluís Soler (PDECat); el d’Amposta, Adam Tomàs (ERC) i el de Torredembarra, Eduard Rovira (ERC). En tots aquests casos, la investigació va quedar arxivada.
Segueix en curs —i per tant continuen ‘imputats’— la investigació a tres alcaldes d’ERC: Francesc Xavier Moliné, de Móra la Nova; Paco Gas, de Roquetes; i Josep Caparrós, de Sant Carles de la Ràpita, juntament amb el seu primer tinent d’alcalde, Albert Salvadó. A aquests darrers, citats a declarar l’abril passat, se’ls acusa de desobediència, malversació i prevaricació. A la resta de Catalunya, només segueixen en peu nou investigacions més: als alcaldes de Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Dosrius i Argentona (Barcelona), Alcarràs (Lleida) i la Bisbal d’Empordà, Figueres i Roses (Girona).
A les nostres comarques, però, hi ha altres casos judicials en curs, en relació a l’1-O. A Torredembarra, la denúncia d’una veïna manté investigades una vintena de persones, entre les quals l’alcalde Eduard Rovira (ERC), la regidora Anna Magrinyà (JxCat) i els exedils Lluís Suñé (ABG) i Toni Sacristan (CUP); responsables de les escoles, agents dels Mossos d’Esquadra i diversos veïns, entre els quals qui ara és conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló (ERC).
Els darrers mesos, s’han arxivat altres causes, com la denúncia contra 35 Mossos d’Esquadra per desobediència per inactivitat al Vendrell; o la querella contra la Guàrdia Civil per la seva actuació a Mont-roig del Camp. Just en aquest municipi, però, el jutge número 1 de Reus demana a tres veïns investigats, en un altre cas, per l’1-O, que ingressin una fiança de 13.300 euros per tal d’assegurar la responsabilitat civil en cas que siguin condemnats. Ja s’ha endegat una sèrie d’actes solidaris per recollir els diners, com ara un concert aquest mateix dissabte.
En els propers mesos, doncs, caldrà estar pendents de totes les causes obertes que encara estan en marxa a les comarques de Tarragona, derivades del referèndum de l’1-O del 2017 i dels seus preparatius.
Diversos pobles i ciutats recorden aquest dimarts l'1 d'octubre de 2017
El record i l’impacte emocional de l’1-O fan que, per celebrar-ne el segon aniversari, s’hagin convocat actes arreu del territori. El cap de setmana passat ja se’n van fer —per exemple, a Torredembarra—, o aquest mateix dilluns al vespre es va dur a terme una encartellada a Reus. A la capital del Baix Camp, però, també s’han convocat altres activitats per aquest dimarts. A les sis del vespre, Endavant iniciarà des del Casal Despertaferro una cercavila de retirada de plaques franquistes. A les vuit, es farà una concentració unitària a la plaça del Mercadal.
També a Tarragona s’espera una marxa que vol ser sorollosa, segons l’organització. A les set del vespre, des de la plaça de la Font, marxarà una protesta sota el lema ‘Ni oblit ni perdó’ que acabarà una hora més tard a la plaça de la Imperial Tàrraco. Unes quantes hores abans, a dos quarts d’onze del matí, la Tercera Joventut per la República ha convocat una concentració de protesta al Balcó del Mediterrani. Per la seva banda, ERC ha convocat a dos quarts de sis de la tarda un acte commemoratiu a les portes de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, on es troba empresonada l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.
Al Baix Penedès i a l’Alt Camp, les commemoracions es concentren a les respectives capitals. Al Vendrell es farà una cercavila a dos quarts de vuit del vespre des de la plaça Vella fins a la Rambla, on es llegirà un manifest. A Valls, l’Institut Serra de Miramar serà l’escenari on es projectarà el vídeo ‘Les nostres accions, el nostre poder’, amb debat posterior, a dos quarts de set de la tarda. A les vuit es farà una cadena humana entre els jutjats i la plaça 1 d’octubre i serà en aquest darrer emplaçament on, a dos quarts de nou del vespre, es farà un acte polític unitari.
A Mont-roig del Camp, un dels escenaris de la repressió policial de l’1-O tal com hem relatat, es prepara una marxa de torxes —a 4 euros, amb la recaptació destinada als encausats—, de la plaça de Joan Miró a l’Institut Antoni Ballester. A Montblanc, a les 18.30 hores arrencarà des de la plaça 1 d’octubre una pujada a l’ermita de Sant Joan, que s’il·luminarà excepcionalment, i on es durà a terme un sopar de carmanyola.
A l’Espluga de Francolí es descobrirà, a les vuit del vespre, una placa commemorativa de l’1-O al col·legi de votació Martí Poch; i a Sarral, on també es van viure cops de porra per part de la Guàrdia Civil, es farà la pujada de l’estelada al Tossal del Fessit des de l’ermita dels Sants Metges a les set del vespre. A dos quarts de nou es preveu arribar de nou a la plaça de l’1-O, on es llegirà un manifest.