A tocar de les vies del tren i calmada per una mar serena, la memòria portuària de Tarragona ha fixat domicili a tocar de la plaça dels Carros. L'edifici de l'Arxiu del Port —gairebé centenari— hauria enguany de lluir una sorpresa que recordés que està d'aniversari i que aquest 2020 ja en fa trenta. La celebració, però, ha quedat congelada a partir de l'històric gerro d'aigua freda del mes de març. «La Covid-19 ens ho ha espatllat tot», es resigna la Coia Escoda, responsable de l'Arxiu des que va inaugurar-se l'estiu de 1990.
Ni la lona gegant, ni les visites teatralitzades, ni les visites d'estudiants ni l'exitosa 'Escape Room' que van estrenar l'any passat. «Espero que puguem recuperar-nos i fer alguna cosa abans del juliol de 2021», confia la Coia, per tal d'esprémer l'aniversari. «Els 30 anys són importants, molt importants, per un Arxiu d'un altíssim valor històric i documental», presenta. I baixem les escales, després de desinfectar-nos les mans.
L'Arxiu del Port de Tarragona acumula prop de 20.000 caixes de documentació històrica
Vora 20.000 caixes plenes de documents i arxius amaguen un ventall de respostes gairebé inabastable. En especial és documentació administrativa, econòmica i mercantil dels darrers segles de vida del que avui és el Port de Tarragona. «El nostre fons és transversal», explica la Coia. «Trobarem informació històrica, econòmica, social i administrativa de l'època», raona. «Vénen estudiants, vénen investigadors, vénen curiosos, perquè les possibilitats que poden trobar són gairebé infinites», comparteix. L'ambició és també atraure infants.
La Coia ens porta a un dipòsit, discret, al fons del passadís. Gira la maneta que separa els prestatges i comença a treure una espècie de Bíblies antigues de centenars de pàgines manuscrites a lletra lligada. No són Bíblies. En un apareixen les dades d'exportacions i compravendes del Port, sembla que el que més sortia cap a la mar són olis, vins i fruita seca. Data de mitjans del segle XVIII. Un altre volum recull el balanç econòmic de torn, un altre el llistat de 400 presoners que van picar pedra per construir el moll.
Els documents recuperats permeten reconstruir la història portuària dels darrers 200 anys
«Aquest Arxiu és l'eina que ens permet reconstruir la història del Port de Tarragona des dels primers documents de 1790 fins als nostres dies», explica l'arxivera, «amb l'únic buit documental de la Guerra del Francès i la Guerra Civil». Demanem acostar-hi el nas, i donem amb una altra Bíblia que recull el balanç econòmic de cada any. Efectivament, de la pàgina de 1936 fa el salt a la del 39 rere unes glorioses referències a un dictador. «L'Arxiu és la memòria documentada de qui som, de quan ho vam ser i del perquè de tot plegat», ens mira la Coia.
Això de l'Arxiu del Port, però, és un invent modern. «Quan ens encarreguen classificar els fons de documentació històrica conservats a la Mercè Toldrà —actual directora del Museu portuari— i a mi, era l'any 1987», recorda la Coia. «Uns fons dispersos, exageradament dispersos», fa memòria. El 4 de juliol de 1990, l'Arxiu portuari de Tarragona obria portes. I fins avui, tot i que una força major no ho permeti celebrar.
Vaixells d'oli, de vins i de fruits secs: l'economia de Tarragona es cultiva al camp
«A Tarragona conservem molts documents únics, com els de la gestió portuària prèvia a la construcció del nou Port de mitjans del segle XIX», explica la Coia. No hi ha un cas igual en cap altra Autoritat Portuària de l'Estat. «De tots els arxius anem entenent que el Port de Tarragona apuntava a ser el motor econòmic que al final ha acabat esdevenint», ensenya. «I que el comerç amb els productes del camp de Tarragona, Lleida o Aragó ha estat sempre el gran fil conductor» de l'economia local.
La història reconstruïda del Port no s'oblida de l'arribada del ferrocarril, de l'era estable i competitiva del segle XIX o de com el Moll de Costa va apostar pels vaixells de vapor i jubilar així els de vela, més petits i amb menys càrrega. «El nostre fons dona per investigar-ho gairebé tot, si entre tots aconseguim despertar aquestes ganes d'investigar, de descobrir i de conèixer-nos», convida.
Un 'Escape Room' a l'edifici de l'Arxiu, eina estratègica per atreure els més menuts
De fet, en aquest sentit ja fa uns anys que el Port de Tarragona va crear un premi d'investigació que cada dos anys dóna a llum a un bon grapat de recerques àmplies cuinades gràcies als fons de l'Arxiu del Port de Tarragona. És en aquest sentit que l'aposta per seduir als més menuts i rejovenir la vida de l'Arxiu és el gran gir estratègic dels darrers anys.
Aquest 2020, amb motiu del 30è aniversari, havia de ser l'any d'accentuar aquest vincle entre la història portuària i els més menuts. Amb unes visites teatralitzades adaptades per a ells, un programa escolar i d'activitats o la joia de la corona: una Escape Room per a vuit persones sota el nom enigmàtic del 'Misteri de l'Arxivera'. La Coia riu. «Esperem poder-ho recuperar aviat, perquè les ganes segueixen intactes», confessa.
La finestra del món virtual obre una nova etapa
Escoda ja teletreballa, forçada per la situació actual on la segona onada de la pandèmia està tornant a mossegar amb força. «Això ens està fent abocar-nos al món virtual, on hi acabem de tornar, on el nostre esperit és el de ser vius, actius i útils», explica. Té clar que «les investigacions més profundes requereixen sempre presencialitat», però l'Arxiu ha començat a fer el salt a la xarxa i ja ha digitalitzat prop de 160.000 documents. És una part petita en comparació al total que amaguen les caixes de l'edifici. Molt petita.
Quan la situació ho permeti, les portes de l'Arxiu del Port tornaran a obrir amb la il·lusió de ser descobertes per aquelles ments inquietes que encara no s'hagin endinsat en la seva pròpia història marinera. «Grans i menuts: tothom és benvingut», somriu l'arxivera. I amb la il·lusió també de celebrar els 30 anys de feinada que la Covid-19 ha espatllat sense miraments. Ben mirat, un altre episodi històric que els nostres fills i néts algun dia hauran d'estudiar, conèixer i descobrir. Qui sap si ho hauran de fer en un vell edifici mariner a tocar de la plaça dels Carros...