És difícil concebre la història moderna de Vila-seca sense mencionar el seu Conservatori de Música. Els ensenyaments musicals han esdevingut un dels gens dominants dins de l'ADN de la ciutat. Una oportunitat per a centenars de persones amb inquietuds musicals i alhora una forma de cosir el teixit social del municipi en ple 'boom' demogràfic. El Conservatori ha estat al llarg de la seva història un pol d'atracció per a artistes i alumnes d'arreu que han llaurat un reconeixement unànime de Vila-seca com a ciutat musical. Que un municipi de 22.000 habitants compti amb un dels auditoris més prestigiosos del país, tampoc és casualitat.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El Conservatori de Vila-seca, bressol de 300 músics professionals
Aquest 2019 es commemoren els 40 anys del naixement del Conservatori de Música de Vila-seca. La publicació d'un decret del ministre d'Educació al BOE, en data 27 d'agost de 1979, donava reconeixement oficial als ensenyaments musicals que s'havien posat en marxa a principis dels anys 70 per als escolars del poble. En aquestes quatre dècades, prop de 900 alumnes han obtingut el grau professional de música a Vila-seca. El centre, a més, pot presumir de tenir un dels índexs més elevats de Catalunya d'alumnes que es graduen en grau professional i segueixen amb la seva formació musical. Fins a 300 antics alumnes han completat els seus estudis superiors i en l'actualitat desenvolupen la seva activitat professional en diferents àmbits de la música, des de l'ensenyament fins a la interpretació a sales de tot el món.
Vila-seca al segle XIX, un poble rural de 3.000 habitants amb dues corals de prestigi
La tradició musical compta amb un llarg recorregut al municipi. Tot comença a finals del segle XIX, gràcies a la implosió del cant coral. Vila-seca era un poble eminentment rural, on la vinya, l'olivera i la fruita seca eren la base de l'economia local. El cens no superava els 3.000 habitants, però ja hi havia dues formacions corals que desenvolupaven una activitat frenètica. Una d'elles era el Cor La Unió, sorgit del moviment coral que impulsà Josep Anselm Clavé per tal de fomentar la cultura entre les classes treballadores arreu de Catalunya. Els cantaires de La Unió es presenten a diversos concursos a França i l'any 1896 obtenen el primer premi al Grand Concours Musical de Montpellier.
El Cor La Unió manté la seva activitat estable fins que arriba la dictadura, quan les seves actuacions comencen a ser cada vegada més inusuals fins a arribar a desaparèixer. A les acaballes del franquisme, el 1972, un grup de vila-secans i vila-secanes amb ganes de fomentar la cultura a la vila creen l'Agrupació Cultural de Vila-seca, des d'on refunden La Unió com a cor mixt i amb el nom de Coral Nova Unió. La nova etapa arrenca sota la direcció del mestre Àngel Recasens (Cambrils, 1938 - Reus, 2007). Sense saber-ho, estaven establint els fonaments del Conservatori de Vila-seca.
Àngel Recasens, impulsor dels ensenyaments musicals i primer director del Conservatori de Vila-seca
Aviat, el mestre Recasens comença a portar els ensenyaments musicals a les aules de l'Escola Torroja i Miret, l'única que hi havia aleshores al municipi. Les cròniques de l'època expliquen que fins a 600 nens i nenes rebien ensenyaments musicals com a classes extraescolars. L'any 1974 naix el Cor Sant Esteve, que aplega veus infantils i que protagonitza un creixement meteòric en paral·lel al d'aquesta inicial escola de música. En poc temps, el Cor Sant Esteve, amb la direcció d'Àngel Recasens, adquireix una projecció internacional, protagonitza concerts per tot Europa i Mèxic i guanya cinc primers premis en concursos internacionals.
En aquella mateixa època, Àngel Recasens funda el Festival Internacional de Música de Cambrils, que porta a la vila veïna alguns dels millors intèrprets de música clàssica del moment. Indirectament, això serveix de trampolí per a l'Escola de Música de Vila-seca, que rep cada estiu les classes magistrals de tots els músics que passen pel festival. Després d'un parell de cursos, els ensenyaments musicals havien agafat molta entitat i les classes ja s'estableixen dins de l'edifici de les Escoles Velles, a la plaça d'Estudis. L'equipament, que avui acull el Jutjat de Pau, va ser la casa del Conservatori de Vila-seca des del seu naixement fins a l'any 1998, quan s'inaugura l'actual conservatori a l'avinguda de la Generalitat.
Amb la proclamació del Conservatori de Vila-seca, l'any 1979, Àngel Recasens es converteix en el primer director del centre. Un càrrec que ostentà durant set anys. Després, el seguiran Lourdes Crespo (1986-1996), Joaquim Garrigosa (1996-2012) i Josep F. Solórzano, l'actual director. «L'aparició del Conservatori ha tingut un efecte molt important en la societat de Vila-seca —defensa Solórzano—. A partir de l'any 1976, el poble comença a experimentar un important creixement de població amb l'arribada de gent nouvinguda de tot Espanya i el Conservatori atrau persones que senten que han de fer música. Una de les grans fites ha estat que el centre ha permès lligar el teixit social del municipi i que la gent de Vila-seca s'hi ha pogut formar».
L'any 1998, punt d'inflexió amb l'estrena de les noves instal·lacions
El centre ha mantingut una trajectòria ascendent al llarg d'aquests 40 anys de vida i a poc a poc ha anat incorporant noves famílies d'instruments. Un dels punts d'inflexió va arribar amb l'estrena del nou edifici, fa 21 anys. Unes instal·lacions que cobrien les necessitats educatives del centre i alhora dibuixaven una nova dimensió per a l'exhibició de les arts musicals. «Vila-seca no tenia una sala per poder expressar tot el que s'estava fent al Conservatori i per acollir tots els intèrprets que venien a tocar. L'espai principal era l'Església de Sant Esteve», recorda Josep Solórzano. Dissenyat per l'arquitecte Pau Pérez i l'enginyer acústic Higini Arau, l'equipament es va concebre com una gran casa de la música. Avui, la vessant de la docència conviu diàriament amb la presència de professionals de primer ordre gràcies a la connexió entre el Conservatori i l'Auditori Josep Carreras, inaugurat l'any 2002.
L'escenari del Josep Carreras, de fet, s'ha convertit en el primer ambient on foguejar els músics que es forgen a Vila-seca. En aquest sentit, dins de la seva formació musical, el Conservatori es pot considerar pioner en la incorporació d'orquestres dins de l'espai pedagògic; una mesura que ja tenia assumida abans que s'incorporés com a obligatori dins del currículum dels ensenyaments musicals. L'Auditori brinda una oportunitat única per a totes aquestes formacions pedagògiques. «Les agrupacions musicals del Conservatori són un dels nostres trets distintius. La formació d'un violinista o un cel·lista no acaba amb un professor a la classe i l'orquestra forma part de tota la trajectòria educativa dels alumnes», expressa el director.
[predef]tarragona-whats-192[/predef]
En l'actualitat, els alumnes d'escola de música compten amb l'Orquestra Lully, un conjunt de guitarres, un conjunt de vent i sis corals infantils. Pel que fa als ensenyaments de grau professional, hi ha dues orquestres (Corelli i Händel), tres conjunts d'instruments, el Cor Contraveus i el Cor Sant Esteve, que segueix custodiant els orígens dels ensenyaments musicals al poble i es manté com a garant de la seva excel·lència. Algunes d'aquestes agrupacions són protagonistes habituals en cada temporada de concerts del Josep Carreras.
Concerts especials i un fi de curs amb 'festa major' per bufar les 40 espelmes
La celebració dels 40 anys del Conservatori de Vila-seca estarà molt present en els diferents esdeveniments programats pel centre al llarg del curs, com ara el dia de Santa Cecília, el pròxim 22 de novembre. A més, per commemorar els 40 anys, aquest desembre s'han programat dos concerts especials amb entrada lliure dins de la temporada de tardor de l'Auditori Josep Carreras. Les dues actuacions comptaran amb la participació de professors del centre i els protagonistes seran les pianistes Diana Baker i Heidrun Bergander (13/12) i els ritmes cubans de Nelsa Baró i Luis Cojal (20/12).
D'altra banda, l'acte central de l'aniversari es farà a mitjans de maig i es preveu comptar amb la participació de totes les entitats culturals de Vila-seca. «Volem fer una mena de festa major dins del Conservatori i muntar concerts en diferents espais amb totes les entitats, les corals i les formacions musicals del centre. Compartirem un dinar de germanor, tallers familiars i acabarem amb un gran concert a l'Auditori», avança el director del centre.
Completar totes les famílies d'instruments i seguir obrint-se al poble, els reptes de futur
El Conservatori de Música de Vila-seca arriba als 40 anys amb molt bona salut. I això, malgrat que la crisi econòmica també va tenir la seva incidència i es va emportar algunes de les subvencions que rebia. Tal com reconeix en Josep Solórzano, «va arribar un moment en què vam haver d'aturar el nostre creixement perquè amb el finançament actual ja havíem assolit el nostre sostre. El creixement s'ha de fer de forma sostenible i que no sigui una càrrega impossible». Amb tot, la voluntat del centre en el futur és poder recuperar aquestes subvencions per completar la família d'instruments que manca en la seva oferta d'ensenyaments, els de vent metall.
Així mateix, Solórzano rebutja la idea que estudiar música és una qüestió elitista i expressa que «volem donar accés als estudis a tota la gent que es pugui sentir atreta per la música. Som un conservatori amb vocació de ser presents en tots els àmbits del municipi i d'obrir-se a tota la població. Ho fem des del principi i sortim cada vegada més al carrer a fer concerts, fem activitats a les escoles... Tenim moltes ganes que aquest sigui el Conservatori de tothom».