L'any 1966, l'ermita dels Sants Metges de Sarral presentava un estat de conservació molt precari. Davant de la impossibilitat d'arreglar l'edifici, mossèn Antoni Morell, el rector d'aleshores, va plantejar la construcció d'un nou temple. El projecte, que resultava contemporani i trencador, respectava l'absis gòtic de la primitiva ermita, que va ser determinant en l'intent d'aconseguir una fórmula moderna que lligués amb la tradició. Sant Cosme i Sant Damià celebren, enguany, els 50 anys de la seva nova casa.
Josep Puig Torné va ser l'encarregat d'executar l'obra, amb un cost d'1.331.634,50 pessetes. Segons l'arquitecte sarralenc, aquest va ser el projecte amb el qual s'ha sentit més identificat i lliure en el context de tota la seva trajectòria. Potser és pel fet que tots els materials de l'ermita són autòctons de Sarral, com les pedres, el ciment, els maons o l'alabastre. A més, en tot l'espai destaquen les línies sinuoses, amb una gran barbacana suportada per un campanar de formigó situat a la part davantera.
Un altre fet important i característic de l'ermita és que és fruit de les aportacions físiques i intel·lectuals de tots els sarralencs. En aquest sentit, Damià Amorós, historiador de l'art i museòleg, destaca que hi ha una vinculació molt estreta entre el municipi i l'ermita, fins al punt que es fusiona una part amb l'altra: «l'espai de les epístoles dels Evangelis, per exemple, és un fragment del fust de la creu de terme del poble, i la pica de l'aigua beneïda es trobava al menjador d'una casa del poble, que servia perquè la família es rentés les mans quan s'arribava del carrer».
A més, molts veïns asseguren que observen l'arquitectura amb els ulls de Puig Torné i que han estat educats en el seu corrent contemporani. L'abadia, el pavelló, l'Ajuntament, l'escola o un panteó del cementiri del poble són obra d'aquest arquitecte. L'ermita, alhora, «és una de les construccions religioses contemporànies més interessants de Catalunya i un dels millors exemples d'arquitectura religiosa del segle XX a Europa», conclou Amorós.
Un vitrall gegant com a façana principal
La portalada de l'ermita és, potser, l'element més característic del temple. Sembla que l'arquitecte no sabia com acabar la nau i la seva proposta per a les portes no era del tot viable. En un viatge al sud-est asiàtic amb diversos artistes, va trobar-se amb Josep Grau Garriga i els dos van concebre la façana principal actual. Es tracta d'una reixa vidrada de 8 metres d'amplada que integra eines agrícoles, instruments de les arts liberals i vidres policroms, i en el món de la forja artística, hi ha qui assegura que no hi ha res semblant des de les obres de Jujol i Gaudí a la de Grau Garriga a Sarral.
També es tractaria del tapís de ferro més gran del món. Enlloc s'han trobat esbossos i treballs preparatoris de la peça, i els treballs de confecció de l'obra haurien consistit a presentar a la plaça les eines, el vidre i el ferro que hi havia disponible i enganxar-ho fins a crear la portalada actual. De fet, segons Damià Amorós tot el poble es va veure representat amb la seva creació, ja que integra tots els oficis i treballs que existien a Sarral aleshores: «l'obra esdevé un autèntic museu d'oficis a l'aire lliure, amb tisores de veremar, arreus, aixades, boles d'alabastre i, fins i tot, es poden observar uns fòrceps del metge que van ajudar a néixer molts veïns del poble».
Encara avui, una font de salut
Sarral té un seguit de tradicions aferrades com un clau roent, i una és la dels Sants Metges. En aquest sentit, al llarg de l'any, l'ermita acull diversos actes culturals, familiars i religiosos. Cada 6 de juny, per exemple, es celebra el vot de poble a Sant Cosme i Sant Damià, i el diumenge següent es fa l'aplec, amb un dinar popular, missa i ballada de sardanes. També, el dia dels dos sants, el 26 de setembre, és festa local.
Cada dia de l'any és habitual veure un flux important de persones que transiten pel camí que separa Sarral de l'ermita. Són prop de 800 metres entre els dos espais i, segons explica Rosa Mari Cantó, membre del patronat de l'ermita, cadascú pot fer el trajecte amb diversos propòsits: fer esport, donar gràcies als sants, estar en contacte amb la natura o demanar salut. També hi ha una font que sempre raja, i segons diu la tradició «qui begui d'aquesta aigua sempre tindrà salut, mentre els protectors de Sarral vigilen la població des de la seva singular talaia».
Últims preparatius per al cinquantenari
A dia d'avui, s'està tancant el programa d'actes de la celebració dels 50 anys de la nova ermita. Cada mes es vol dur a terme algun acte relacionat amb l'efemèride, com xerrades al voltant de l'obra i la figura dels artistes constructors, una exposició a Tarragona per donar a conèixer l'ermita fora de la comarca o un concert de l'Escolania de Montserrat. La cita més important serà, però, el 26 de setembre, amb la celebració exacta de l'aniversari.
Amb el pas del temps, els sarralencs també constaten que l'ermita recobra més valor i és reivindicada com un edifici únic al país. Enguany, amb l'aniversari s'esdevé una oportunitat perfecta per donar a conèixer l'obra arreu del territori, a causa del seu interès patrimonial i també històric. De fet, aquest aspecte ja el va endevinar mossèn Ramon Muntanyola amb els seus versos, que defineixen els valors del municipi de la Conca de Barberà com una «Pedrera d’imatges, mà esquerra i comerç, hereus i colònies, per tot l’univers. La fe en els Sants Metges, l’endreç i la sal, les portes obertes, són llei de Sarral».
