embruix m Sortilegi
embruixar v tr Sotmetre a la influència d'un sortilegi. / Exercir (sobre algú) una influència inexplicable, captivar.
Corre el 1979. Un petit poble enmig del Camp de Tarragona resisteix envoltat de petroquímiques i indústries. És el Morell. Allà on pocs anys abans el to grisenc dels avellaners monopolitzava el paisatge i donava vida als seus habitants. Un sotrac sembla haver transformat l’avenir del poble. No només s’acaba de produir el que acabarà deixant en l’ostracisme l’activitat agrícola; neix un nou món en ebullició en els inicis de la democràcia que anhela aromes i sabors de llibertat.
Es barregen l’atzar i la intenció en un laboratori ple d’alquimistes. En aquella reunió comença a coure, a foc lent, un líquid desconegut del qual cap dels presents coneix el nom però que tots en coneixeran molt bé el gust. Cap d’aquells joves ho sap, però la funció està a punt de començar. Hores i hores regirant lletres i paraules, fins que la casualitat obre una pàgina del diccionari i un dit ressegueix la columna: «embroquetar, embrosquilar, embrujador, embrujamiento, embrujar, embrujo...». «Embruix!». No hi ha dubte, el que es cou dins l’olla és un sortilegi, una estimulant barreja que captivarà amb la seva màgia tot aquell que la tasti.
D’espectadors no actius a actors i protagonistes
Amb l’arribada de la democràcia, s’inicia un procés de recuperació de la identitat cultural. S’acaba una letargia de quaranta anys i els catalans tornen al carrer per gaudir la festa. Al Morell, aquest procés va començar amb la recuperació de la Comissió de Festes, formada per joves que van trobar en les cercaviles que donaven el tret de sortida a la Festa Major la manera de participar en el poble. Al cap d’un parell d’anys, durant els quals l’Ajuntament contractava grups d’animació, i després de passar-ne un construint els elements necessaris, si bé precaris, el novembre del 1979, culmina el procés. Aquella Festa Major de Sant Martí se celebra la primera cercavila, i neix, així, l’Associació Cultural l’Embruix. Els espectadors passius ara són protagonistes.
Impregnats de les ganes de fer espectacle que corrien per tot arreu, de les ganes d’ocupar els carrers i places que durant quaranta anys de franquisme havien estat desertes, aquests joves, amb il·lusió, feina i un talent plàstic i artístic indubtables, van anar convertint a poc a poc l’Embruix en un col·lectiu referent en la difusió dels elements propis de la nostra cultura i tradicions en moltes de les seves múltiples expressions. Inicialment, amb un vessant creatiu i inventiu, i amb el pas de les dècades, alimentat pel flux d'entrades i sortides, de presa de responsabilitats i de passos a un costat, amb una altra faceta dedicada al manteniment dels elements, de les tradicions i les festes i una necessitat imperant d'innovar.
El carrer, l’equipament cultural ideal
I tot, al carrer, «espai lúdic per excel·lència, equipament cultural ideal per a manifestacions de cultura popular i tradicional», com reflexiona Adam Manyé al pròleg del llibre ‘Embruix: 30 anys de festa i tradició sota la màgia d’una lluna’ (Júlia i Glòria Granell Barberà). Trepitjant el que un dia eren avellaners i contribuint, encara avui, perquè la comunitat no es dilueixi entre cultures foranes.
Cercaviles, balls de diables, matinades, teatre, trobades de gegants, les desaparegudes Nits Golfes, carnavals, pregons de festa major, cavalcades de Reis o processons de Corpus són algunes de les manifestacions culturals que ha celebrat l'Embruix. No obstant, hi ha dos elements valorats especialment a l'Embruix: el Drac del Morell i la Zeuzera Pyrina Refrescant. Elements antagònics, representacions del foc i l’aigua; i aquest últim, la Zeuzera, el paradigma que representa l’Embruix, l’apropiació del sentit negatiu de la plaga que matava l’avellaner en versió festiva per convertir-lo en un ritual ineludible de l’últim dissabte de cada mes de juliol.
Així, l’Embruix ha passejat la Lluna creixent que el caracteritza arreu del mapa durant 40 anys i diverses generacions. 240 poblacions i 24 comarques catalanes, totes elles embruixades. Els més longeus recordaran la cercavila embruixaire el 1988 a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, coneguda internacionalment pel seu prestigi; les recurrents actuacions a les festes de Santa Tecla, fos amb el drac o els diables; alguns correfocs a la Mercè de Barcelona; l’Embruix més enllà de les fronteres: a l’Aragó, al País Valencià, a les falles de Sant Joan d’Andorra i, com oblidar-ho, els gegants embruixant Copenhaguen l’agost del 2001 amb motiu d’una trobada de cultura tradicional.
Aquest dissabte, 20 de juliol, l’Embruix celebra el 40è aniversari
En la pròxima ocasió, però, no serà cap element qui sortirà a ballar; l'Embruix no apuntarà el nom d'una altra localitat a la seva llarga llista. Aquest dissabte, 20 de juliol, dins els actes previs de la Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén, l'Embruix trepitjarà la seva amiga íntima, la plaça de la Font, un escenari idíl·lic, a casa, al Morell. Ho farà a partir de les nou del vespre, per celebrar les seves quatre dècades de vida, acompanyat d'antics, actuals i, qui sap, potser futurs membres.
Després d’un correfoc a càrrec dels més joves de l’associació, el Ball de Diables petits, Penguins, ‘reggae per xics’, Adala & The Same Song Band i Seguirem amenitzaran una nit que, més enllà de la celebració, farà recordar a molts dels presents el significat d’allò que són: embruixaires que un dia van sentir a flor de pell la influència inexplicable que sobre ells va exercir la Lluna. Perquè la cultura és una arma carregada de futur, i participar-ne és la millor manera de viure el present.