«Fa set anys que estic malalta, guanyo molt poc i no tinc diners per aquestes coses» explica Mary Marina Montenegro, una de les usuàries del Banc d'Ajudes Tècniques. Una cadira per la dutxa, un llit articulat, una cadira de rodes, un caminador o una grua són elements necessaris per a persones amb mobilitat reduïda o diversos problemes de salut, siguin temporals o crònics, i es poden convertir en un maldecap molt important per aquelles famílies en una situació econòmica delicada.
[predef]reus-144[/predef]
Per posar-hi solució va néixer, l'any 2014, el Banc d'Ajudes Tècniques de Reus. A través d'aquest servei es lloguen o cedeixen aquesta mena d'elements, imprescindibles per a les famílies en aquestes circumstàncies. Montenegro explica que «el pis no és meu, és de lloguer, i el propietari no vol fer els canvis, i m'han donat la cadira per la banyera, que em va molt bé; l'elevador del lavabo també em va molt bé perquè és molt baix i jo tinc problemes a l'esquena i a la cama, em costa caminar».
Mary Marina també compta amb un caminador que confia que sigui temporal. «El doctor diu que no he de caminar amb el bastó, i que m'aniria bé un carret de quatre rodes per poder seure quan em cansi; estic esperant que em truquin», explica. De fet està en llista d'espera per poder tenir un llit articulat, «dormo amb molts coixins per l'esquena, i necessito un llit, que suposo que miraran d'aconseguir-lo quan m'operin».
Apunta que la intervenció la té programada pel pròxim 18 de febrer, «fa set anys que estic malalta i ara m'operaran de l'esquena, però no saben com quedaré, el metge no em dona garanties; em van fer una infiltració i em van danyar el nervi ciàtic, i com que tinc hèrnia i una ruptura...». A això s'hi suma que «em fa mal tot, l'estómac, el pit, tinc arrítmia, les visites al psicòleg, al psiquiatre, prenc morfina...».
Per tot plegat, el Banc d'Ajudes Tècniques, impulsat per l'Ajuntament però gestionat des de la Fundació Pere Mata, «em va molt bé, ajuden molt a la gent com jo que ho necessitem». Del mateix parer és Joan Mestres. Ell va posar-s'hi en contacte per la seva germana, «és una persona que s'ofega perquè té un problema pulmonar i ha de dormir en un llit amb la part de dalt una mica aixecada, i també se li inflen els peus, i per tant també els ha de tenir una mica aixecats», afegeix.
«A través de l'assistenta social ens van comunicar que hi havia aquest servei i el vam sol·licitar; li van proporcionar un caminador i un llit ortopèdic; ens ho han deixat amb un preu molt econòmic». Per a les cessions del material menys voluminós, com les cadires o els caminadors, cal fer un dipòsit de deu euros que es recupera quan es retorna el material. En el cas dels llits o les grues, el dipòsit és de 50 euros i suposen un lloguer mensual de deu euros. «No tothom està en disposició de poder-s'ho comprar; un caminador potser sí, però un llit no val dos cèntims, val uns diners que ella no podia assumir», explica Joan Mestres.
Un servei adaptat a les necessitats
El procés comença a l'atenció primària tal com explica Maria Josep Delor, directora de la Xarxa Social de Salut Mental. «Ho deriva a la Fundació Pere Mata, en concret a la terapeuta ocupacional, que és qui fa la valoració al domicili per saber quin ajut necessita cada persona i que sigui el més adaptat possible». És llavors quan entra en joc el centre especial de treball, que és qui s'encarrega de transportar-ho, instal·lar-ho, fer les reparacions que puguin convenir i recollir-ho quan l'usuari ja no ho necessiti.
Una altra cara del servei, per tant, és la laboral. «Dona feina a una de les persones que són monitores, que porta el camió de transport, i també dona dues jornades a persones que tenen malaltia mental i són treballadores del centre especial de treball». Una de les terapeutes ocupacionals del Banc és Elisabet Limones, que juntament amb la seva companya Patricia valoren cada cas.
El que és més difícil d'aconseguir per part dels usuaris són els elements més voluminosos i cars, com els llits o les grues. És per això que, segons explica Elisabet Limones, «tot el material que tenim és en domicilis constantment, tot és molt necessari, tant els llits i grues com material de bany, com cadires i tamborets; els llits i grues és el més necessari, perquè no sol ser fàcil accedir-hi per una qüestió econòmica».
Allargar la vida útil dels equips
Tot aquest equipament arriba, sovint de donacions privades, sigui de particulars o d'entitats. Un dels casos és el de Càritas que el 15 de gener va lliurar-hi una desena de cadires de rodes. Jordina Sirolla, treballadora social de l'entitat, explica que «com que rebem moltíssimes donacions a les quals no podem donar sortida, sabent que hi ha un recurs a la ciutat que es dedica això, i tenint en compte que Càritas es basa en la col·laboració ciutadana, ens sembla una bona manera de donar-hi un ús».
Joan Mestres apunta, també, que en cas de poder-s'ho comprar, «el dia que no ho necessites, què en fas, ho llences?». Tal com explica la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, es treballa «amb una visió de sostenibilitat; els llits elèctrics, les grues o les cadires de rodes són material que s'utilitza durant un temps a les famílies i, després, es queda en un racó o en un garatge i sense ús, i pensem que no és gens sostenible i que fa difícil que algunes famílies hi puguin accedir».
«El Banc d'Ajudes Tècniques és la concepció que puguem fer arribar el material a tothom que ho necessiti de manera sostenible, i li donem una vida útil molt més llarga», afegeix. El servei es gestiona des de la regidoria, que és qui fa l'encàrrec a la Fundació Pere Mata, amb qui «podem col·laborar i buscar aquestes sinergies entre l'administració i una entitat social que dona feina a persones amb malaltia mental».