La vida i la realitat als barris de Valls canvia. El grup d'habitatges de la urbanització de Francesc Clols n'és un exemple, i al llarg de 55 anys els seus veïns han estat testimonis de les diverses etapes que han transformat la personalitat del lloc. El barri, conegut popularment com a «Pisos de Clols», és un dels espais singulars de la capital de l'Alt Camp i amb més carisma. L'indret està situat fora del nucli de població de la ciutat, en una zona de difícil accés per als vianants i amb molta circulació de vehicles. De fet, la frontera física entre el barri i el centre de la ciutat és tan accentuada que, fins i tot, per a desplaçar-se al nucli urbà els veïns utilitzen l'expressió «anem a Valls».
El barri està integrat per 120 pisos dividits en 12 blocs de 10 habitatges. Es van construir entre els anys 1962 i 1964, per iniciativa de Francesc Clols i Rabassó, un industrial vallenc propietari de la fàbrica d'adobament de pells i de pentinat de llana, amb una plantilla regular d'entre 125 i 150 persones. Clols va tenir la idea d'agrupar tots els seus treballadors en un mateix indret, a l'estil d'una colònia que tenia per finalitat revertir les mancances d'accés a l'habitatge que hi havia en l'època.
Per poder optar a un pis del barri, es va donar preferència als treballadors de la fàbrica, després als familiars dels treballadors i, per últim, als ciutadans en general. Els compradors es comprometien a pagar una quantitat mensual, durant 20 anys, i al final d'aquest període es formalitzaven les corresponents escriptures de propietat. El preu de venda de cada un d'aquests pisos, segons consta en les escriptures, és de 94.140 pessetes, import que correspondria a uns 565,79 euros actuals. El 3 de maig de 1964, a la plaça central de la urbanització, denominada amb el nom de plaça de Sant Joan, es va fer el lliurament de les claus, dins d'una jornada emotiva i festiva.
«Volíem ensenyar a llegir i a escriure als nostres avis»
Jordi Targa va estar 22 anys al capdavant de l'associació veïnal i ha viscut en els habitatges durant 40 anys. L'any 1995, el barri presentava un aspecte de deteriorament avançat, i d'entre els projectes més destacats es va impulsar la restauració de les façanes de tots els blocs de pisos. «S'havia de fer una rentada de cara i arrencar de nou, per tal de tornar a posar el barri en condicions, i en un any i mig vam aconseguir tots els diners per arranjar l'exterior dels 120 pisos», apunta l'expresident.
Una vegada es va tindre el barri al dia amb els jardins en condicions i els carrers arranjats, els Pisos de Clols van liderar en el si de la capital de l'Alt Camp una tasca social lloable amb la programació de nombroses activitats anuals que van servir per cohesionar el veïnat. Les propostes, dirigides a totes les edats, comptaven amb molt d'èxit i, fins i tot, «hi havia gent de fora del barri i d'altres pobles de la comarca que es feien socis de l'associació per tal de poder gaudir de les activitats que es programaven», explica Jordi Targa.
D'entre l'oferta lúdica destacaven, per exemple, les classes d'anglès, els dos equips de futbol, les excursions arreu de la comarca, les activitats de l'esplai la Yuca, les activitats de gimnàstica o les classes d'alfabetització dirigides a les persones grans que residien al barri. Amb tanta demanda, el grup d'habitatges aviat va necessitar nous espais amb més capacitat per a dur a terme els actes, i es va aixecar el Centre Cívic a tocar de la pista poliesportiva. Fins i tot, alguns anys més tard, es va crear el nou edifici batejat amb el nom de Casal mossèn Salvador, ja que el Centre Cívic també va quedar petit. En l'actualitat, però, el barri de Francesc Clols es troba en un moment d'impàs, en el qual han minvat les activitats i els projectes dels anys més esplendorosos.
El campanar més petit de Catalunya
L'església del Sagrat Cor és un dels indrets de més interès que té el barri. De construcció moderna, a l'interior es troba el retaule de la Vida, obra dels artistes vallencs Pere i Josep Queralt, realitzat l'any 1997. Aquest mateix any també s'erigeix el singular campanar que dona la benvinguda i els avisos als veïns, davant de la façana del temple. No és més que una columna de pedra provinent d'una de les porxades de la plaça del Blat, abandonada en un abocador a principis de la dècada dels anys 70 del segle XX.
Segons Targa, «és una construcció que toca quarts i hores i, per tant, fa la funció de campanar. A més, té molt de valor sentimental, ja que és una columna que durant segles va presidir la vida cultural de la ciutat, a la plaça del Blat». L'any 1973, mossèn Salvador i un veí del barri la van recuperar i li van posar una antiga campana provinent de l'església de Sant Antoni vallenca. Ara, els veïns i l'Ajuntament de Valls han impulsat un procés per demanar a la Generalitat de Catalunya la catalogació del campanar el més petit del Principat. Si la distinció arriba, la ciutat de Valls tindrà, alhora, el campanar més alt i també el més petit del país.
Pisos a 3 metres de la carretera N-240
A dia d'avui, el barri de Francesc Clols presenta diverses necessitats que s'han de resoldre a mitjà termini. Cal desencallar el projecte de la rotonda que dona accés al barri, entre la N-240 i la carretera de Puigpelat. El soroll constant dels vehicles provoca incomoditat als veïns, i segons l'expresident de l'associació, l'accés dolent que té el barri ha provocat diversos accidents: «aquesta iniciativa estava prevista amb el projecte de Ruanes, que enllaçava amb un pont el barri del Vilar amb el nostre, però amb la paralització de la proposta, la rotonda va quedar en un no res».
Altres assignatures pendents són, per una banda, la renovació del dipòsit de l'aigua, ja que l'actual té 55 anys. En l'actualitat, les canalitzacions tenen molta calcificació i convindria dotar el veïnat d'un dipòsit subterrani amb canonades de bombeig, ja que costa molt fer arribar l'aigua en condicions en els pisos que es troben a les cinquenes plantes dels edificis. També caldrà condicionar la pista poliesportiva, ja que té més de 30 anys. «Entenem que és un equipament més de la ciutat, i el paviment està molt deteriorat. Amb aquesta realitat, costa que la gent vulgui fer activitats allà», conclou Targa.
Un barri d'acollida
Actualment, el grup d'habitatges té molts pisos tancats. A tall comparatiu, havia arrribat a tenir 500 veïns i en els últims temps ben just són 300. Aquest fet, juntament amb l'envelliment i la defunció de la gent que va inaugurar el barri, ha comportat que l'activitat social hagi minvat molt. Sembla que, tot i les circumstàncies, hi ha gent jove amb una nova junta al capdavant que vol tornar a reactivar el veïnat.
El futur dels Pisos de Clols també passa per la immigració i els nouvinguts. Els residents fan bandera de l'acollida que ha tingut el barri cap a les persones que han acabat d'arribar: «per Nadal, per exemple, sempre hem acollit a tothom i hem intentat que els veïns d'altres països es facin seves les nostres tradicions, fent cagar el tió o espentant tots junts l'arribada dels Reis de l'Orient».
Amb aquest pensament, és segur que el futur d'aquest grup d'habitatges passa per la gent que vindrà a viure-hi i que es farà el barri seu, tal com van fer moltes altres persones fa mig segle. L'anhel de tots és clar: s'haurà d'aconseguir poder retornar a aquell caliu humà que caracteritzava el barri fa 40 anys enrere.