No bufen els millors vents per a les biblioteques de la demarcació de Tarragona, a tenor de les darreres dades que publica l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) i que es basa en estudis biennals. La informació més recent —que data del 2018— mostra un retrocés de visitants i lectors respecte al recull anterior, que datava del 2016: les biblioteques de Tarragona perden lectors.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Els poc més de 3.250.000 visitants que van acollir els centres del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre l'any passat són gairebé 50.000 menys dels que va aconseguir aplegar en un ja llunyà 2016, un descens d'un 1'5% del total d'usuaris. El balanç, però, és desigual: mentre comarques com el Tarragonès o el Baix Ebre guanyen lectors, d'altres com el Baix Penedès o l'Alt i Baix Camp fan un salt enrere considerable. La xarxa de biblioteques tarragonines es reforça mínimament i passa de 120 a 124 centres actius en aquest període de dos anys.
Més visitants al Tarragonès i a l'Ebre, menys usuaris al Baix Camp i el Baix Penedès
El descens de visitants a les biblioteques del territori s'accentua amb gravetat al Baix Penedès —40.000 usuaris menys—, el Baix Camp —32.000 usuaris menys— o l'Alt Camp —en perd 30.000—. La tendència a la baixa del Camp de Tarragona no és extensiva ni a la comarca més poblada, el Tarragonès —guanya prop de 40.000 usuaris—, ni a les Terres de l'Ebre, que en guanya gairebé 10.000 de nous.
El descens d'usuaris generals a les biblioteques contrasta amb l'increment d'inscrits, de socis, en la mateixa xifra: prop de 50.000 nous casos. Les dades van en la línia de la resta del país, on els més de 30 milions de visites de l'any passat suposen una baixada d'un milió respecte el 2016 i una baixada acumulada que ja frega els cinc milions d'usuaris respecte el 2012, l'any de major afluència.
Les biblioteques de Tarragona, a prop dels tres milions de llibres classificats
Gairebé 80 de les biblioteques de la demarcació es concentren arreu del Camp de Tarragona, mentre que a les Terres de l'Ebre se situen les gairebé 50 restants. Una altra dada rellevant és de fons documental, ja que els centres del territori guanyen múscul i disposen ja de prop de 2.700.000 llibres classificats entre els seus prestatges. La gran aposta continua sent l'alimentació de la base de dades electrònica, cada cop més consolidada i que ha multiplicat gairebé per quatre el seu fons de documents digitalitzats en els darrers vuit anys. Menys gent a les biblioteques i més arxius a la xarxa.
El perfil d'usuaris de biblioteca, això sí, ja mostra una clara reconversió cap al món 2.0. Pràcticament totes les biblioteques de la regió disposen ja d'accés a Internet —116 de les 124 totals—, com a mostra del nou model de biblioteca que s'ha anat consolidant i que acabarà arrelant sense dificultat. Les catedrals dels llibres per excel·lència, en ple procés de reconversió i reconsolidació, no només a les comarques tarragonines.