El diumenge següent al 21 d'octubre, Valls celebra la Fira de Santa Úrsula. La Festa Major petita de la capital de l'Alt Camp és una de les celebracions més destacades del calendari festiu anual de la ciutat. Dedicada a la copatrona de Valls, Santa Úrsula, incorpora una celebració castellera d'origen religiós. En aquest sentit, el moment àlgid de la Fira és la Diada Castellera a la plaça del Blat, tot just després de missa.
El 14 d'octubre de 1658 va ser el dia que el plenari de l'Ajuntament de Valls va decidir declarar Santa Úrsula com a copatrona de la ciutat de Valls i se li va fer un vot de poble. Això fa pensar que antigament ja hi havia una devoció envers la Santa. Les festes van agafar més importància a partir d'aquesta data i ja trobem a partir de mitjans de 1800 les primeres referències als Xiquets de Valls, molt lligats sempre a aquestes celebracions.
Actualment, la festa de Santa Úrsula compta amb un gruix d'actes tradicionals important, com la Trobada de Bestiari Infantil i Escolar, la sortida de vigília dels Gegants de la ciutat, el correbous, el correfoc, les balladetes dels gegants i la Mulassa i el mateix Ofici religiós amb el cant dels goigs.
El cap gòtic de Santa Úrsula
En l'Ofici Solemne s'exposa per a la veneració dels fidels el cap de Santa Úrsula, un reliquiari gòtic molt singular que conté una petita part de la mandíbula de la santa. L'obra mostra un rostre femení amb els cabells deslligats, trenats a la zona que emmarca el rostre i llisos a la part posterior. Les orelles, molt matusseres, són un tret distintiu, com veurem, del taller que ha obrat la peça, igual que el nas afilat i els ulls.
A la base alternen pedres encastades de format ovalat amb escuts. Inicialment s’accedia a la relíquia des de la zona superior del crani, però una reforma de 1943 va situar l’obertura a la zona posterior. Tot i el seu robatori l’any 1939, va ser restituïda al tresor de l'església de Sant Joan de Valls, on es conserva des d’aleshores. Prèviament va ser objecte d’una restauració abusiva que perviu. La corona actual s’ha datat dins els anys finals del segle XVI i inicis del XVI.
La reina de Xipre
Diu la tradició que la reina de Xipre va obsequiar la ciutat de Valls amb la relíquia de Santa Úrsula, a la qual tenia molta devoció. Aquesta relíquia es treia en temps de secada per demanar la pluja, i si tot i així no se n’obtenia, s’acudia a la Mare de Déu de Lledó. Es guardava dins del sagrari de l’altar de Santa Úrsula, el qual estava tancat en tres claus que guardaven el rector, l’alcalde i els obrers de la Mare de Déu de la Candela.
«La petita óssa»
Úrsula, que en llatí vol dir «óssa petita», va ser una noia cristiana nascuda potser a Cornualla. És venerada com a santa per l'Església catòlica i la seva festivitat és el 21 d'octubre. La tradició que narra el seu martiri no té, però, base històrica i se'n dubta que realment existís. Per això, va ser suprimida del calendari romà que marca les celebracions que es fan arreu del món catòlic, però es va mantenir el seu culte als llocs on és tradicional.
Així, la llegenda sense base històrica, diu que era una princesa de la Britània romana que, per voluntat del seu pare el rei Donatu de Dummònia, al sud-oest d'Anglaterra, va ser promesa amb un príncep pagà. La jove era de gran bellesa i, en secret, havia consagrat la seva virginitat a Déu, per la qual cosa volia negar-s'hi. En un somni, però, un àngel li va aconsellar que no ho fes, ja que ocasionaria una guerra. Úrsula, llavors, va demanar d'endarrerir el casament durant tres anys, per poder comprendre mentrestant els designis de Déu.
Va organitzar un viatge de pelegrinatge a Roma: va embarcar juntament amb un seguici d'11.000 noies, totes verges. Van ser fetes presoneres i executades, majoritàriament per decapitació. El rei va quedar colpit per la bellesa d'Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En negar-se va ser assagetada fins a morir. Les dates del fet varien: les més habituals el situen cap al 383.