És tradició que a Catalunya, la vigília de Tots Sants, es mengin castanyes i panellets, es begui vi dolç i es buidin naps i carabasses per fer llànties en segons quina zona. Aquest costum, però, manté una pugna any rere any amb la celebració del Halloween anglosaxó i altres festes multitudinàries. Davant d'aquest escenari no és extrany, doncs, que sempre sorgeixi el mateix dilema: Castanyada o Halloween?
En els darrers temps, i a conseqüència del fenomen de la globalització, els hàbits i costums de la nostra societat han incorporat noves tendències. Al món rural, per exemple, encara està molt viva la figura de la castanyera, però a les grans ciutats cada dia es veuen menys quioscos de venda de castanyes com hi havia anys enrere. Aquesta tendència també ve alenada per les noves generacions, ja que el jovent, en la majoria de casos, veu l'opció americana com l'aposta més atractiva per passar la nit.
Dues festes amb un orígen en comú
No obstant això, ambdos costums troben el seu origen en la cultura celta. El darrer dia d'octubre se celebrava a Anglaterra, Escòcia i Irlanda la festivitat del Samhain, el déu dels morts. La creença era que aquell dia els esperits dels difunts tornaven acompanyats de bruixes per intentar trobar un cos i posseir-lo. Per evitar-ho, totes les cases apagaven els llums i, fins i tot, es disfressaven de éssers malignes i dimonis per confondre les ànimes.
Més endavant, el Cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia, i ho fa de la mà del papa Bonifaci IV. També el papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates. Consegüentment, el dia es va convertir en All Hallows Eve, que en anglès antic volia dir la vigília de Tots Sants.
La carabassa catalana
Una idea equivocada i que sovinteja entre els aferrims defensors de la Castanyada és que la carabassa buida i amb llum és un costum americà. Antigament, però, a la Catalunya central, sobretot al Ripollès i Osona també era tradició buidar una carabassa, fer-li forats i posar dins una espelma flamejant. Es posaven als marges dels camins, o la porta de casa i la seva finalitat era fer por als més innocents. Les cases que no tenien carabasses ho feien amb naps.
Castanyes pels campaners
Hi ha diverses llegendes que també expliquen l'origen de la tradició de menjar castanyes, panellets i vi dolç. Segons la més estesa, durant aquests dies, els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense descans per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels difunts. Com que era una tasca esgotadora, s'enduien castanyes, el fruit sec més comú en aquesta època de l'any, ben regades amb vi per agafar forces.
El segle XVIII, aquest costum s'havia estès a tot Catalunya i havia esdevingut una pràctica popular. Pel que fa als orígens dels panellets, hi ha qui parla d'una evolució dels antics àpats funeraris; i n'hi ha qui els relaciona amb un costum lligat a la benedicció de pans. Fins i tot, segons el folklorista Joan Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els seus fillols, igual que per Pasqua els regalen la mona.
