Dues persones alegres i rialleres ens obren la porta de la seva oficina, al bell mig de la plaça Imperial Tàrraco. A la planta baixa de la majestuosa antiga facultat de Lletres, que encara impressiona per molts anys que passin. Són El Lluís Romero i la Clàudia Viñals, treballadors socials de formació i vocació i a la vegada membres d'H2O, un col·lectiu LGTBI del Camp de Tarragona que fa més de dues dècades que roda pel món.
[predef]enquesta-tarragona-ciutat-243[/predef]
Aquest divendres, 17 de maig, és el Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia, que se celebra arreu del món des de l'any 2005. Romero i Viñals encerten a recordar que és un gest absolutament necessari. «Cal reivindicar que no tothom està obligat a encaixar en els cànons d'un sistema patriarcal i una societat heterosexista com la nostra», exposa ella.
«Com més s'accentua la visibilització LGTBI, més s'accentuen també les fòbies cap a nosaltres»
«És clar que encara existeix homofòbia, transfòbia i LGTBIfòbia en qualsevol de les seves diverses branques», alerta el Lluís. Que encara estan lluny d'erradicar-se les agressions físiques i les verbals, les mirades de desaprovació, el 'bullying' infantil i preadolescent i un amplíssim ventall de formes de discriminació. També a tocar de casa nostra.
«Fa poc vam tenir el cas d'una parella gai a qui el llogater els va negar l'entrada al pis que havien acordat per ser homosexuals», lamenta, seriós, Romero. També, fa molt poc, una altra parella gai va atrevir-se a denunciar insults a la Part Alta a la porta del seu domicili. Tot avança massa ràpid. «Com més intentem que s'accentuï la visibilització del nostre col·lectiu, també s'accentuen en paral·lel les fòbies que desperten en alguns», reflexiona la Clàudia. «Mira, passa igual que en la política...», somriuen, resignats.
L'Observatori contra l'Homofòbia alerta d'un repunt d'aquestes conductes a Tarragona
Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra, i cap capital catalana té l'autoritat moral per fer-ho. Tampoc Tarragona, on la darrera actualització de l'Observatori contra l'Homofòbia (amb dades de l'any 2017) alerta d'un repunt d'aquestes conductes en els darrers anys, on ha augmentat progressivament fins al punt de triplicar-se en tres anys. Un 24,5% de les incidències lgtbifòbiques arreu de Catalunya passen a la nostra demarcació, la segona amb un percentatge més alt per darrere de Barcelona.
«Encara es repeteix un patró arrelat que no s'acaba de destruir: seguim rebent una sèrie d'inputs socials normatius que generen una dissonància amb qui no se sent identificat ni inclòs», argumenta Lluís Romero. «I això genera rebuig, frena l'autoacceptació i provoca esforços per amagar la identitat real de moltes persones», afegeix. «Encara es generen conflictes interns per por als estigmes socials», sentencia.
«Les noves generacions pugen amb força perquè han après a destruir totes aquestes etiquetes sense por»
Tot i la visibilització i la normalització progressiva de la realitat LGTBI a la societat que hem anat observant durant les darreres dècades, queda molta feina per fer. «Nosaltres centrem la nostra acció en la visibilitat, l'educació, la socialització i la sensibilització», explica el Lluís, qui veu en les noves generacions un regal diví. Ho viu amb una barreja d'il·lusió i vertigen, reconeix entre rialles.
«Les noves generacions pugen amb una mentalitat molt oberta i experimentativa, i veuen el món molt més enllà del marc convencional de les normatives de gènere», celebra Viñales. «Estan pujant amb molta força perquè han après a destruir les etiquetes sense por, i són ells qui obligaran a la societat a flexibilitzar-se per incloure a tothom», somriu. «Estan destinats a obrir nous horitzons difícils de pronosticar: estem en una fase d'impàs per reinventar el concepte del gènere», subratlla Romero.
«Volem una societat on ser LGTBI no sigui motiu d'incomoditat o d'angoixa»
Lluís Romero demana «que les lleis i les polítiques marquin el ritme d'una societat desacomplexadament oberta» que està en fase d'evolució. Recorda que Espanya va ser un país pioner en polítiques importants com la legalització del matrimoni homosexual, però que «ara s'està estancant fins al punt de sortir del top-10 mundial en aquesta matèria».
Els dos treballadors socials, implicats en la causa per la tolerància, el respecte i la llibertat, mostren el seu desig de llaurar un futur més obert i eliminar tot rastre en blanc i negre, a Tarragona i on calgui. «Volem una societat on ser LGTBI no sigui motiu d'incomoditat o d'angoixa», sintetitzen. Mentre seguim en aquest període d'impàs, però, dies com el d'aquest divendres seguiran sent necessaris per recordar la direcció del camí.
