La paraula 'sida' amaga darrere seu no tan sols una malaltia, sinó tota una història marcada per l'estigma, la discriminació i un context d'extremes dificultats socials. Aquest diumenge, com cada 1 de desembre, es commemora el Dia Internacional de la Lluita contra aquesta malaltia i l'efemèride coincideix amb el 25è aniversari de la posada en marxa de la Casa d'Acollida per a malalts de sida i portadors de VIH que Creu Roja té a Tarragona, i que és l'única de tot Catalunya —tan sols n'hi ha dues més a la resta de l'Estat.
Aquest divendres, tenia lloc a la seu provincial de l'entitat un acte institucional d'aniversari d'aquest recurs. A la cita s'hi van congregar antics i actuals usuaris d'aquesta casa d'acollida, voluntaris i responsables de Creu Roja. Un acte que va servir per posar de relleu la importància de la tasca de Creu Roja i els treballadors de la Casa en el combat no tan sols contra la sida, sinó contra tot allò que comporta.
L'estigma, present encara en l'àmbit laboral
«És cert que des de fa 25 anys s'ha evolucionat molt, però encara creiem que hi ha molt de camí per recórrer», explica a TarragonaDigital Araceli Otón, responsable del departament de VIH de Creu Roja Tarragona.
«Sobretot, l'estigma continua present en l'àmbit laboral», reconeix Otón. Ho confirma Maria Cheer, que des de fa un mes està passant la seva tercera etapa a la Casa d'Acollida. «Ja fa molts anys, recordo que a les persones que tenim el VIH ens recomanaven no explicar que teníem la malaltia a les entrevistes de feina», relata, «però ara cal reconèixer que hi ha hagut una evolució positiva en l'estigma, s'està trencant el tabú».
Una evolució en els avenços de la malaltia i, per tant, en el servei de Creu Roja
No tan sols hi ha hagut una evolució en l'estigma social de la sida. Aquesta tendència positiva s'ha impregnat també en la incidència de la malaltia i els avenços mèdics respecte el seu tractament. La Casa d'Acollida de Creu Roja Tarragona disposa de vuit places per a homes i dones que, a més de tenir la sida o portar el VIH, estan en risc d'exclusió social i, en el seu quart de segle de funcionament, ja ha atès 209 persones. El tipus d'atenció que se'ls dona, però, també ha anat avançant.
«A l'inici de la tasca de la Casa d'Acollida, les persones que patien la sida tenien un estat de salut molt deteriorat i, per tant, l'atenció que els donàvem era bàsicament assistencial», recorda Araceli Otón. «Era un servei d'atenció entre ingrés i ingrés hospitalari», rememora, en una època en què tenir la sida significava automàticament trobar-se en fase terminal. Els avenços mèdics han permès, amb tot, millorar la qualitat de vida dels malalts.
El tractament ha permès cronificar la malaltia i, amb ella, han canviat els serveis a prestar des de la Casa d'Acollida. «Ara es tracta d'una atenció molt més integral, a escala sanitària, però també psicològica, d'empoderament, i d'inserció social i laboral», ha explicat Otón, que ha recordat que, actualment «un 14% de persones portadores del VIH no saben que el tenen». En aquest sentit, ha recordat que «és importantíssim fer-se la prova ràpida per impedir que el virus evolucioni i que es contagiï a d'altres persones».
«M'ajuden ells a mi i no a la inversa»
L'atenció integral a la qual fa referència Otón no seria possible sense la tasca dels voluntaris de Creu Roja a la Casa d'Acollida. «La confiança que tenim en ells és plena, són uns professionals i fan una gran feina», explica a aquest mitjà Maria Cheer, usuària de la casa. Una de les voluntàries del recurs és Elena Manrique, que s'encarrega de tasques quotidianes amb els interns, com ara organitzar passejos, sortides a la platja, anades a museus o al cinema, entre d'altres.
«El més dificultós per a ells, i aquest és un dels objectius primers de la Casa d'Acollida, és tornar a adquirir rutines i hàbits, com el dels àpats, els horaris marcats, la roba o la higiene», explica Manrique a TarragonaDigital. «El millor de tot és quan l'usuari abandona la Casa: fa molta pena, però alhora és una satisfacció enorme que pugui arribar a marxar-ne, perquè significa que s'ha fet una molt bona feina», diu la voluntària de Creu Roja, que alhora reconeix que «aquest voluntariat m'omple molt, sempre dic que m'ajuden ells a mi i no a la inversa».
«Tots cometem errors, però sempre hi ha sortida»
L'usuària Maria Cheer diu en canvi que a ella no li costa gens tornar a adquirir de nou els hàbits i les rutines. «Ens va molt bé ser a la Casa per la manera com ens cuiden els voluntaris, però també per conviure amb altres persones malaltes de sida o portadores del virus», explica a aquest mitjà. Comparteix el seu parer una altra usuària, Pilar Suárez.
«Fa cinc mesos que vaig arribar aquí i m'ha canviat la vida», explica Suárez. «Estic molt a gust i he aconseguit trobar-me a mi mateixa, estic molt agraïda a Creu Roja, als seus responsables i als seus voluntaris», diu, emocionada, i reconeix que «si soc aquí és per l'empenta que m'han donat la meva filla i els meus dos nets». «M'en sento orgullosa i he après que som humans, que tots cometem errors, però que sempre hi ha sortida, també de la sida», rebla. Un eslògan idoni per a la vida, i també per al dia internacional per la batalla contra aquesta malaltia.