Valls dona el tret de sortida, avui, al calendari festiu de la ciutat amb la festa de Sant Antoni. La diada se celebra el diumenge anterior al dia 17 de gener. Els Tres Tombs, l'element més icònic de l'esdeveniment, són uns dels més concorreguts de Catalunya, els que presenten una millor col·lecció de carros de treball i alhora el recorregut més complex al seu pas pel barri antic de la ciutat, fet que posa a prova la destresa dels carreters. Han estat declarats Festa Tradicional d'Interès Nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.
L'any 1879 es troba la primera constància escrita dels Tres Tombs a la capital de l'Alt Camp, al 'Diario Vallense'. Parla extensament de la festa de Sant Antoni Abat i de les tradicionals curses al voltant de l'església. El 1899 trobem la primera referència de la cercavila del dia 16, vigília, que anuncia la festa de l'endemà. La primera vegada que es perden els Tres Tombs és del 1935 al 1939 quan no es realitzen, arran la Guerra Civil espanyola. El 1940 es recuperen i tenen continuïtat fins al 1967 que serà l'últim any que se celebraran d'una forma continuada. El dia 17 de gener se seguí oficiant la missa en honor a Sant Antoni Abat i es beneïen les coques de la festivitat.
El 1974 i 1795 el Xolo i el Pons tornen a engegar aquesta festa a Valls. Això donaria peu perquè a finals de l'any 1979 al bar Quec de Valls, el Quec, el Batalla, el Salvet, l'Arturo i el Xolo -amics i amants dels carros i dels cavalls- comencessin a treballar en la recuperació de la festa. El 20 de gener de 1980 els Tres Tombs tornaven a recórrer els carrers de Valls, en la seva represa definitiva.
Fa pocs mesos, van traspassar el Quec i el Purino, puntals de la Societat Sant Antoni de Valls i figures cabdals de la festa. Avui a TarragonaDigital tenim un record especial per a ells i debatem sobre la festa amb Tània Guasch, membre i expresidenta de l'entitat.
- Com explicaries, a un foraster, la trajectòria dels Tres Tombs vallencs?
Els Tres Tombs de Valls tenen dues característiques principals. La primera la bellesa del recorregut: el seguici transcorre per tot el barri antic i quan arriben al carrer de la Cort i la plaça del Blat la festa adquireix aquell punt d'espectacle i deixen una mica de banda la tradició i la contenció. La segona, la bellesa dels carros agrícoles: la festa vallenca ha treballat molt bé la recuperació de carros de bocois, amb palla i de traginers, molt típics de la ciutat abans de la Guerra Civil.
- La diada té el segell de Festa Tradicional d'Interès Nacional. El nivell d'exigència és alt, en aquest sentit, i sempre hi poden haver aspectes a millorar...
A nivell de Catalunya, el món dels Tres Tombs ha d'evolucionar cap a una recreació històrica fidel a l'època de pagès. Vivim en un moment delicat amb el col·lectiu animalista i hi ha moltes plataformes en contra de la nostra festa. Són gent que saben com funcionen els Tres Tombs ni com tractem els animals. També desconeixen les mesures que adoptem i els protocols que seguim per preservar el benestar de les bèsties.
La festa ha d'aconseguir el salt qualitatiu i aconseguir esdevenir una fidel recreació històrica d'una època passada. Cap a la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX, es pateix una època fosca i en molts llocs deixen de sortir els Tres Tombs. Quan les entitats la tornen a recuperar, s'inicia una època on tot s'hi val, ja que tots els carros s'han cremat i els cavalls han desaparegut de les cases de pagès. La represa comença, d'alguna manera, amb una sabata i una espardenya però amb el pas dels anys s'ha consolidat i reconegut. A partir d'aquí, s'ha de buscar l'excel·lència.
- Així, doncs, els Tres Tombs vallencs no s'han deslliurat d'algunes protestes de col·lectius animalistes. Com pot influir aquest fet en la continuïtat de la festa?
Aquestes protestes no són un perill per a continuar fent la festa tal com la fem. S'ha d'explicar a tothom què són els Tres Tombs, com funcionen i com s'organitzen. Sobretot, s'ha de saber realment quin és el tractament que reben els animals. Totes les persones que desfilen per Sant Antoni s'estimen molt als seus animals, ja que són els seus companys, i mai es podria entendre que es volgués fer mal al cavall.
Pel que fa als carros, la majoria són decorats amb guarniments simulats i molt ben anivellats. Els animals tampoc pateixen gens per caminar dues hores pel centre de Valls, ni s'estressa amb gent ni sorolls. Si som capaços de transmetre que fem la feina bé, i que darrere de la festa hi ha un protocol, un veterinari i una normativa, aquests col·lectius no han d'influir en la nostra manera de fer.
- En aquest sentit, des de fa un temps es treballa més per assegurar el benestar dels animals?
Quan algú alerta d'una situació, les entitats s'han de posar les piles i treballar per aquell tema, ja que si hi ha algú que creu que alguna cosa no la fem prou bé, s'haurà de millorar. Fins no fa gaires anys, no era obligatori tindre un veterinari als Tres Tombs, i ara sí. Aquest fet és absolutament normal, ja que si tenim una ambulància per assistir una persona, també l'hem de tindre per un animal.
- Quin paper té la Societat de Sant Antoni de Valls en d'altres festes similars del país?
Nosaltres col·laborem amb moltes poblacions que també celebren els Tres Tombs al llarg de l'any. Aquesta pràctica s'anomena 'tornajornals', ja que en la nostra festa vindrà gent d'Alcover, de Constantí, de Calafell, de Móra la Nova... i nosaltres, els tornarem la visita en els seus Tres Tombs.
Valls també té un pes molt important dins del món dels Tres Tombs, gràcies a la col·lecció de carros inèdits i propis que tenim, com el carro gros, el carro petit, o tota la col·lecció de carros de bocois. Durant anys, també vam presidir la Federació Catalana de Tres Tombs i hem estat seu de la Trobada Nacional de Tres Tombs que es va celebrar a la ciutat el 2011.
- En quin punt es troba la festa de Sant Antoni després de la represa, fa més de 40 anys?
Els Tres Tombs de Valls gaudeixen d'una bona salut i és una festa molt consolidada i esperada per tots els vallencs i veïns de la comarca. A nivell de Catalunya, tenim una projecció important a nivell turístic i cultural. Hem de seguir treballant per aconseguir el nivell qualitatiu que ens pertoca i encara s'ha de fer molta pedagogia sobre què som, què representem i quina funció tenien els carros i els animals en el passat. En definitiva, els Tres Tombs són una representació d'una vida de pagès que es va perdre fa mig segle.