L’Església de Sant Pere de Riudecols a les fosques. El Sant Crist enmig del presbiteri de la parròquia. Il·luminat per un focus blanc que l’apunta. Al seu voltant, un de vermell, harmonitza una escenificació esplèndida dintre el temple. El Cor Parroquial Santa Eulàlia de Riudecols, entona la primera nota musical. Es fa el silenci. Entren els armats pel passadís de l’església, liderats pel capità i l’estendard de la confraria de la Puríssima Sang de Riudecols. Comença la Funció de l’Agonia. Comencen les Set Paraules de Riudecols.
L'acte litúrgic per excel·lència de la Setmana Santa a Riudecols
El municipi de Riudecols espera, un any més, la Setmana Santa i, en particular, el Divendres Sant. Aquest dia, està marcat en els calendaris dels habitants d'aquesta localitat del Baix Camp. A primera hora del matí, comença el Viacrucis al calvari amb l'acompanyament dels armats i, en finalitzar, comencen els preparatius per donar el tret de sortida a la Funció de l'Agonia o Sermó de les Set paraules, declarada Patrimoni Festiu de Catalunya l'any 2015.
En aquest acte litúrgic a Riudecols es glossen les frases que Jesús va dir mentre estava clavat a la creu, segons els evangelis. Una cerimònia única que desemboca en la recreació de la mort de Jesús, la qual és una part fonamental de la litúrgia de Divendres Sant, la qual marca el punt culminant de la passió de Crist. La mort de Jesús i l'agonia immediatament anterior són els dos punts que marquen la gran importància d'aquest acte.
Els armats, la música i el predicador: peces clau en la Funció de l'Agonia
La Funció de l'Agonia o Sermó de les Set Paraules se celebra a l'interior de l'Església de Sant Pere de Riudecols el Divendres Sant. La foscor envaeix el temple a plena llum del dia. El Sant Crist enmig del presbiteri envoltat d'una il·luminació vermella, enfocat per un focus blanc, espera que el cor parroquial, acompanyat d'altres músics i veus, comencin a fer la introducció musical i marcar el començament de l'escenificació.
Els armats, a poc a poc i ordenats, s'encaminen pel mig del santuari. El capità, juntament amb l'estendard, un cop al bell mig del presbiteri, pica amb la llança a terra, senyal per posar-se els quatre armats, dos a cada costat del Crist, en posició de guàrdia. Ja en posició, la resta d'armats, enfilen el passadís de l'església per sortir, mentre continua la música.
En finalitzar la melodia, el predicador, aquest any Mn. Eduardo José Angulo, rector de la parròquia, comença a recitar les Set Paraules, aquelles que, segons els evangelis, va dir Jesús mentre estava clavat a la creu. El final de la prèdica el marca el començament de les veus i la música del cor, senyal que tenen els armats per tornar a entrar a fer el canvi de guàrdia, a més del petit murmuri que hi ha just per saber que poden entrar.
Aquest és el ritual que es realitza durant les Set Paraules i, en finalitzar, el cor entona el 'Miserere' mentre els armats, encapçalats pel seu capità van baixant del presbiteri i, als seus peus, només queda el corneta i la insígnia. En aquest instant, comença el toc de silenci i, al seu to, els armats formen en un costat del passadís mentre piquen amb les llances a terra, per obrir pas al Sant Crist. Quatre membres voluntaris —antigament els majorals— es disposen a baixar-lo i, finalment, es deixa ajaguda la imatge al seu altar. S'encenen els llums de l'església i el públic passa a venerar la imatge. S'acaba la Funció de l'Agonia o Sermó de les Set Paraules de Riudecols.
La Funció de l’Agonia i els armats, història viva de Riudecols
Amb més de 35 anys de dedicació en la Confraria, Jesús Quintero explica a TarragonaDigital que «en l’arxiu de la Parròquia no hi ha referències pel que fa a l’Agonia i a les Set Paraules, però sí dels armats», les quals són les dues parts essencials d’aquest esdeveniment. Tanmateix, en paraules de Mn. Josep Maria Ferré i Castelló, Quintero argumenta que «ens hem de deixar portar per les veus populars que ens han transmès» i ho situen als voltants del 1865.
El text se li atribueix al Sr. Pau Maria Vinyes, mestre de l’escola, i musicat per Mn Josep Anguera, de cal Roca, qui era organista de la parròquia de Riudecols en aquestes dates. Es manté, avui en dia, la llengua en què va ser escrit el text, el castellà i, ja que es va escriure així, no s’ha volgut canviar mai i, per aquest motiu, es continua fent la funció amb aquest idioma. Les següents dates en què hi ha constància d’aquesta obra és durant la revolta de l’any 1936 quan, durant els registres soferts a la casa de can Roca, uns papers on hi havia escrita la lletra i la música de l’Agonia van ser llençats al carrer i d’altres cremats.
Després d’anys moguts pel municipi, en tornar la calma, homes propers a l’església i amb molt bona retenció de memòria van fer una transcripció de la música i el text de la funció de l’Agonia. Els encarregats de fer-ho van ser Ramon Marimon, qui va ser organista de la parròquia durant molts anys, en Josep Bardina del mas d’en Gil, en Joan Cabré Ramon i en Ramon Anglada.
L'any 1977, ja finalitzat el franquisme, l'Il·lm. Canonge de la seu tarragonina i organista emèrit, en Francesc Tàpies va harmonitzar la partitura i, l'any següent, durant el Divendres Sant de 1978, la va interpretar juntament amb el cor parroquial, sota la direcció de Mn. Enric Domènech. «Va ser una actuació impressionant», explica Quintero en paraules de gent que va estar-hi present. «Mn. Josep Maria Ferré i Castelló va escriure que es va veure un acte d'alt nivell pietós i artístic amb la composició musical que mereix tots els honors d'una peça mestra», puntualitza.
Paral·lelament a la història de la Funció de l'Agonia o les Set Paraules, hi ha la dels armats de la Confraria de la Puríssima Sang de Riudecols. A l'arxiu parroquial del municipi del Baix Camp està constatada la seva existència des de l'any 1881 i cadascú tenia el seu vestit, llança, casc i cuirassa. «Per tots ells era un honor assistir als actes de la Setmana Santa», explica Quintero. A partir de l'any 1918, la Confraria es va fer càrrec dels vestits per la seva conservació i ja finalitzada la guerra civil, concretament l'any 1943, modistes i famílies del poble en van fer de nous: un capità, dos tambors i vuit soldats.
Anys després, el 1985, el Dr. Francesc M. Domènech Torné va tenir el gest d'encarregar els vestits nous dels armats, ja que estaven malmesos. En aquest sentit, la modista Pilar Marimon, va fer els nous vestits dels armats: un de capità, un corneta, dos tambors i vuit soldats. Les llances es van fer a Riudecols i les cuirasses i els cascs els van fer a Girona, al taller d'artesania del Sr. Ramon Boix. «Encara recordo el goig que feien a la plaça de l'església el dia de la seva estrena», exclama Jesús Quintero. Des de llavors, la confraria ha estat l'encarregada de la cura dels vestits i, a poc a poc, s'ha incrementat el nombre d'armats i vestits, passant de dotze als vint-i-u, contant els dos que hi ha d'infants.
