Les tradicions catalanes sempre van acompanyades de menjars i de gastronomia. És el cas, per exemple, de la coca per Sant Joan, dels panellets per Tots Sants, del tortell de Reis o de la Mona de Pasqua. Algunes d’aquestes tradicions també es troben emmarcades en un punt geogràfic concret, com en el cas dels blais, una galeta feta a base de mantega que apareix al voltant del 3 de febrer, diada de Sant Blai, a bona part del Camp de Tarragona.
La particularitat del dolç rau en el fet que porta marcat, amb un segell la figura de Sant Blai, amb els atributs típics del personatge: la mitra, el bàcul i la pinta de cardar la llana amb la qual va ser martiritzat. Al mateix temps, l'aliment té associat tot un ritual vinculat amb l'Església Catòlica que el va convertir en una autèntica medecina popular de l'època, en un temps que no existia cap fàrmac contra els refredats o els mals de gola.
«Sant Blai gloriós, deixa’m el xiquet i emporta’t la tos»
En aquest sentit, a Sant Blai se’l relaciona amb els mals de gola, la prevenció de refredats i la cura de la tos. Així, aquest dia és costum la benedicció d'aliments com pans, pastissos, pomes, cócs i blais, destinats a guarir persones i animals. Per això és típic dur els blais a l'església per tal que aconsegueixin aquestes qualitats curatives.
Aquesta tradició encara es manté molt vigent en bona part del Camp de Tarragona, i sobretot a la comarca de Baix Camp. A més, la benedicció de les galetes s’acompanya, en molts llocs, de pomes verdes, que caldrà guardar a la calaixera fins al 25 de març, dia de la Mare de Déu de Març, moment en què s’hauran de menjar.
Un blai conservat a Valls des de 1917
La festa Sant Blai a Valls estava molt arrelada, fins a la meitat del segle XX. El sant és el patró del gremi de teixidors i dels treballadors de la llana en general i la ciutat, històricament, ha tingut una indústria tèxtil important. Mossèn Eusebi Ribas, prevere destacat de l'arxiprestal, documenta la tradició i fins i tot, l'any 1917, guarda un blai dins d'un dels seus manuscrits, per a la posteritat.
Fruit de la troballa del dolç, fa un parell d'anys, va començar un procés de documentació de la tradició a la capital de l'Alt Camp amb la finalitat de reintroduir la galeta en el calendari gastronòmic i festiu vallenc. Per a fer-ho, s'ha comptat amb la col·laboració de la regidoria de Joventut de l'Ajuntament, amb l'Institut Jaume Huguet que ha elaborat el tampó a partir del disseny original adaptat per Andreu Plana, amb la historiadora Pilar Vives, amb la família Amill Robusté i amb un servidor.
Es té constància que els últims blais es van vendre fa més de 60 anys, quan l'obrador de la pastisseria Martí els feia i els cedia a la parròquia de Sant Joan per a la venda. Allà, es podien adquirir, de tres en tres i embolicats amb paper fi, a la porta de les campanes, per a poder ser beneïts.
Torturat amb una pinta de cardar la llana
La figura de Sant Blai es troba molt estesa en l’imaginari popular del país. El personatge era un metge i bisbe de Sebaste, considerat sant per diverses confessions del cristianisme. Segons les actes del seu martiri, va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat.
És el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. Pel que fa a la seva iconografia, se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.
La seva santedat es manifesta en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort, per això és considerat l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai va dir a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs.
