La companyia química BASF, una de les signatures de més volada de les que conformen el clúster ChemMed de Tarragona, està d'enhorabona aquest 2019. El seu centre de producció al territori bufa espelmes i arriba al mig segle de vida, en una trajectòria que s'inicia en plena expansió neoindustrial i que s'allarga fins les generacions tecnològiques actuals. L'estat de salut és bo, el nivell d'exigència és alt, la implicació amb el territori és absoluta.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La història dels darrers 50 anys del Camp de Tarragona no s'entén sense la reactivació industrial de la dècada dels '60 i sense l'arribada —per quedar-s'hi i transformar-ho tot— d'una indústria química que començava a despuntar. Un focus econòmic sense sostre a la vista que estava destinat a capgirar una regió eminentment pagesa que no acabava d'intuir que venien corbes. I, entre aquesta química pionera i gairebé prematura, arriba BASF. Era el 1969 quan la primera planta començava a caminar.
L'embrió es fa gran i la nova estructura es consolida: la BASF dels anys setanta i vuitanta
La primera planta de producció de BASF al territori obre portes l'any 1969 de la mà d'uns 400 treballadors, en el que suposa una revolució laboral de magnitud per a la Catalunya sud. Es tracta de la planta 'Styropor', de poliestirè, i el moviment expansiu s'anirà ampliant en els pròxims anys amb la construcció nde noves línies de producció i complexos industrials en un camí ambiciós i ferm que arribarà al seu punt més alt durant els anys '80.
La primera fàbrica discreta ha esdevingut un complex químic de primera magnitud que és un dels caps visibles de la química recentment consolidada a la nova Tarragona. Un cop fixats els eixos inicials i estesos els tentacles a diverses plantes de producció variades, comença una fructífera època d'inversions i absorcions. BASF crea múscul, l'explota i es fa gran. Madura a passes gegantines.
Els '90, temps de canvi: desperta la inquietud pel medi ambient i la necessitat de divulgar
Aquesta expansió i consolidació de la química comporta també un grau de maduresa estratègica on els reforços en seguretat són la pedra angular i es dibuixen dues línies fins ara infravalorades: l'obertura a l'entorn a través de la divulgació dels continguts i l'activitat de BASF i una conscienciació latent pel medi ambient que força a capgirar el periscopi. La química comença a prendre consciència del medi ambient un cop ha crescut tot el que podia crèixer en un espai que va trobar pràcticament verge dues dècades enrere.
Això es tradueix en millores tècniques com la creació de la primera planta de tractament d'aigües residuals amb oxigen pur, la construcció de la incineradoira de Constantí o la comercialització dels primers fungicides. Arriben noves plantes, adequades amb els nous temps. I, amb un mercat nacional abastit amb escreix, l'empresa comença a mirar a l'estranger i a exportar en massa, fins al 50% del total del que produeix a meitat de la dècada. El projecte no només és madur, sinó que s'ha fet adult.
2000: L'any en què Tarragona va esdevenir la capital de BASF
I no és fins al 2000 quan s'inaugura l'edifici transparent que avui coneixem a La Canonja i es trasllada allà la seu de BASF Española, fet que confirma que el centre productiu de Tarragona agafa, definitivament, les regnes del camí de la multinacional a l'Estat. En els primers anys de la dècada s'opta per tancar la producció en les plantes més antigues, posar-ne en marxa les noves, connectar-se al Port de Tarragona i fer, definitivament, el salt a la química del segle XXI. Hora de reinventar-se de nou.
Amb un clúster químic avançat al territori, el motor econòmic és indiscutible i la companyia opta també per canalitzar el talent jove i despertar vocacions entre els més menuts. Neixen els primers programes i tallers amb les escoles per incentivar l'interès per la química i posar les bases de la Tarragona del futur que haurà d'agafar el relleu. Tot això sense perdre ull als avenços tecnològics que marquen el ritme d'un dels sectors més competitius del planeta.
La BASF d'avui i la de demà: dels joves químics al Nàstic Genuine
La col·laboració estudiantil s'obre també a una Universitat Rovira i Virgili (URV) que, des que es va estrenar l'any 1992, ja s'ha consolidat també com la gran capital del coneixement de la Catalunya Sud. Les sinergies es multipliquen amb una universitat que comença a despuntar en química i a fer forta l'aposta conjunta, de territori, per un sector on ja porta dècades de rodatge.
La magnitud social i el múscul econòmic de BASF són també la base per apadrinar el projecte de voluntariat i patrocini del Nàstic Genuine, un equip de futbol pioner per a joves amb síndrome de Down que ha encapçalat la reivindicació d'aquest col·lectiu vulnerable. BASF tampoc es desentén dels Jocs Mediterranis 2018 i de les festes de Santa Tecla 2019 amb l'aportació d'un concert mediàtic, Oques Grasses, per celebrar el seu aniversari. «Un retorn a la ciutat que ens acull», en paraules del director del complex, Rodrigo Cannaval.
El camí de BASF en els pròxims anys és aquest: partir d'una història extensa i obrir-se ara al seu entorn com un agent actiu que és, no només a escala econòmica sinó territorial. La Tarragona d'avui no s'entén sense un viatge de 50 anys a cavall entre la química i la seva divulgació. Amb un centre de producció de vora els 700 treballadors, BASF continua sent un motor per al Camp de Tarragona i la seva salut ha estat en tot moment una garantia de pes. Dels primers operaris a la tecnologia d'avui, de despertar una planta a cooperar amb la universitat. Unes noces d'or a tenir en compte.