L’any 2018 es van donar d’alta a tota la província de Tarragona 10.860 animals de companyia, segons les dades de l’arxiu d’identificació d’animals de companyia, un servei del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Centrats en les dues principals ciutats, Tarragona i Reus, veiem com les dades del consistori tarragoní indiquen que, a la capital, hi ha 4.459 animals censats, dels qual 4.151 són gossos. A Reus, hi ha gairebé 12.000 gossos censats.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«Els hotels canins» sorgeixen com a solució per tenir cura de les mascotes en època de vacances tant pels propietaris responsables com pels irresponsables que aposten per l’abandonament. I és que encara que les xifres oficials, xifres que gestiona el Consell Comarcal del Tarragonès, l’administració que té la competència delegada de tots els municipis de la comarca, excepte Tarragona, per recollir els animals abandonats, hagin baixat, un 40%, l’abandonament continua sent un problema durant els mesos d’estiu.
El Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, a través de la seva pàgina de Facebook, aposta per lluitar contra l’abandonament a través de la conscienciació i per aquest motiu es feien ressò, el passat cinc de juliol, d’un emotiu vídeo de la campanya «30 milions d’amis», impulsada per l’associació per a la defensa i la protecció des animals a França.
El nou equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona ha fet una clara aposta per defensar els drets dels animals i la tinent d’alcalde Carla Aguilar és la responsable de l’àrea de Benestar Animal. Cristina Estradé, propietària d’un dels darrers hotels canins de Tarragona, la residència d’animals de La Canonja, està convençuda que «la gent és més conscient que tenir una mascota és una responsabilitat, les mascotes tenen els seus drets».
«Ens dediquem a la cura de gossets»
A mig camí entre Tarragona i Vila-seca, al terme municipal de La Canonja, darrera d’unes naus que donen a la carretera nacional, i on els navegadors tenen dificultat per ubicar-se, es troba la residència d’animals de La Canonja, «un negoci obert fa gairebé cinc anys, en plena crisi» segons comenta Estradé.
Estradé, filla de La Canonja i qui, en l’actualitat, viu a mig camí entre Tarragona i Lleida, defineix la seva empresa com «un hotel caní on ens dediquem a la cura dels gossets per qualsevol motiu, ja sigui perquè marxen de vacances, o perquè tenen una mudança. Els propietaris saben que amb nosaltres les seves mascotes estan en bones mans».
La residència, l’hotel, es troba «en aquest indret apartat perquè necessitem espais amples pels animals, perquè tinguin tranquil·litat, tranquil·litat necessària en dates concretes com per exemple la nit de Sant Joan. Però també vam venir aquí perquè els gossets borden, tenen el seu llenguatge, i així ens evitem que molestin a la gent i assegurem la convivència en pau».
«L’hotel caní funciona amb 'boxs' individuals»
A quatre de juliol, data d’elaboració d’aquest reportatge, l’hotel caní comptava amb «60 gossets». «Funcionem amb 'boxs' individuals. El 'box és l’equivalent a l’habitació d’hotel, és exclusiu per ells i nosaltres hi entrem per alimentar-los i netejar-los. Després, sempre que tinguin bon caràcter i s’avinguin, els traiem a passejar en les zones comunes» rebla Cristina Estradé.
Estradé només ens deixa fotografiar els seus tres gossos. «Vull respectar el dret a la privacitat dels altres» assegura. Dels tres animals que li fan companyia mentre està a la residència n’hi ha un que se’l van trobar «lligat a la porta de la residència. Si la gent els mirés a la cara abans de fer una cosa així, no ho podrien fer».
Aquesta veïna canongina recorda amb tristor el cas «d’un gos que ens van tirar per sobre la porta i un altre el va començar a mossegar, creient que era un conill. El vam poder salvar, portar-lo al veterinari i finalment li hem trobat una llar d’acollida».
També ens explica com «ens van deixar un gos a la residència i els amos van marxar cap a Amèrica, no en vam saber res més. Vam fer una excepció i ens el vam quedar perquè ja l’havien abandonat una vegada i no volíem que tornés a passar pel mateix».
Però no tot són records tristos, de fet Estradé comença pels tristos perquè vol que «marxem amb un bon sabor de boca» ens diu. «Recordo un dia que van venir a deixar-nos un gos i els propietaris estaven molt preocupats per com es quedaria, fins i tot una mica angoixats. Quan van tornar a recollir el seu gos, l’animal va fer mitja volta i volia tornar al seu box, perquè ho havia passat molt bé amb nosaltres. És molt gratificant veure el gos feliç».
