Entrem en ple mes d’agost. La ciutat de Tarragona es prepara per gaudir de Sant Magí. El passat 27 de juny, l’alcalde Pau Ricomà presentava el disseny i el cartell definitiu de la festa major petita tarragonina.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Els xiquets i xiquetes de la ciutat identifiquen Sant Magí amb el Magí de les timbales, l’únic timbaler supervivent dels tres jocs de timbalers del municipi que, juntament amb els trompeters, anaven a cavall anunciant la festa. Els més aficionats poden adquirir una figura del Magí de les timbales a botigues del centre de la ciutat. Juntament amb el Magí de les timbales es pot trobar, fetes en goma o en format peluix, les figures del seguici, tant per als més joves com per als més amants de les festes tradicionals catalanes.
Com arriben aquestes figures a les botigues? Qui fa cada una de les diferents ofertes de marxandatge que hi ha als aparadors?
La samarreta, element sobre el qual es construeix el marxandatge
Segons expliquen des l'Ajuntament de Tarragona, «qualsevol persona pot reproduir i vendre, sense demanar permís a ningú, les figures del seguici perquè es considera que són figures públiques». Si ens trobem en aquest cas, en el d’un emprenedor que vol vendre figures, el circuit habitual és que es posi en contacte amb l’Ajuntament de Tarragona i sigui l’Ajuntament qui el dirigeix cap a l’associació corresponent. Ara bé, aquesta és una opció però també n'hi ha una altra, que és la del marxandatge oficial.
Històricament, el marxandatge oficial de Santa Tecla té més tradició que el de Sant Magí. L’element sobre el qual es construeix el marxandatge oficial és la samarreta.
«El marxandatge és un element indestriable de les festes que aporta valor afegit»
L’any 1988, el Ball de Diables, amb la voluntat d’allunyar-se de la imatge del cartell oficial de les festes, va apostar per llançar una samarreta de les festes pròpia. 13 anys després, l’any 2001, la colla arribava a una entesa amb la conselleria de Festes del consistori tarragoní i, d’aquesta manera, prenia forma el marxandatge oficial de les Festes. Cal puntualitzar que, en aquest acord, és el Ball de Diables qui s’encarrega del procés comercial de la samarreta: editar-la, produir-la i distribuir-la.
La Moixiganga es va afegir al camí obert pel Ball de Diables i ara fa el mocador; els Diables Voramar i la Víbria, la bossa; els Nanos Vells, la totebag; i l’associació de venedors del Mercat Central. Les entitats el distribueixen a diferents comerços de Tarragona.
Des del consistori han afegit a TarragonaDigital que «fem una valoració positiva del marxandatge de les festes. S’ha convertit en un element indestriable d'aquests dies, que aporta valor afegit. El marxandatge suposa una font d’ingressos per les associacions. Aquests productes es venen a preu popular i això és possible perquè les entitats ho treballen de forma voluntària».
«Nosaltres som de Reus i vam voler començar amb un element molt estimat de la nostra ciutat»
Aquestes figures, les del seguici, tenen un origen i aquest és reusenc. Festiari és l'empresa reusenca que hi ha darrere de l'elaboració de les figures de goma dels Elements Festius d'arreu de Catalunya. Un dels seus creadors va veure, de petit, que a Pamplona hi havia aquesta línia de marxandatge, i al cap dels anys la va voler importar a Catalunya. La iniciativa és reusenca, però l'elaboració es fa a Onil, al País Valencià, una població amb llarga tradició en l'elaboració de joguines i que ha vist néixer grans multinacionals del sector.
«El procés és el mateix que als anys 50 i 60», expliquen. «La majoria de plàstics que tenim a la nostra vida quotidiana es fan per injecció, que fa tirades de milers de productes; seguint el procediment tradicional de fer nines, en podem fer centenars i no milers». Es tracta d'un procés molt laboriós. Des del primer motlle de cera fet a mà, cada figura passa per diferents tallers i artesans i arriba a suposar, per exemple, que es pinti amb pistola, però amb un motlle per a cada color i zona de l'Element. Per tenir una referència, el Gegant Indi de Reus requereix 52 motlles diferents.
La primera que va arribar a casa nostra va ser la Mulassa: «Nosaltres som de Reus, i vam voler començar amb un element molt estimat de la nostra ciutat». A partir d'aquí, ja sigui per encàrrec dels integrants dels seguicis d'arreu de Catalunya o a través dels ajuntaments o els organismes i entitats que gestionen i promouen la cultura popular, Festiari ha anat ampliant la seva oferta.
A ciutats de fora de Reus, com poden ser Vilanova i la Geltrú, Mataró o Lleida, solen fer un element cada any. «Tenim una xarxa de botigues arreu del país, perquè va començar a Reus, però ho hem traslladat per tot arreu», expliquen. La seva voluntat, però, és que part del benefici retorni als elements en qüestió.
«En el cas de Reus, per exemple amb el Carrasclet, nosaltres ens encarreguem de vendre'l fora de Reus i a la ciutat el ven l'entitat». Tot i que també és Festiari qui el distribueix en alguna botiga puntual, és molt testimonial. Com la resta d'elements «ha tingut èxit; si cada vegada que fas una figura se'n venen entre 300 o 400, el curiós és que l'any següent en segueixes venent unes 200».