És un dia entre setmana i no falta gaire per a les dotze del migdia. El menjador social de Bonavista es comença a omplir, és la rutina. Homes i dones, d'aquí i de fora, grans i menuts. «Donem servei a uns 300 usuaris cada dia», explica la Raquel Quílez, responsable de l'espai. Gairebé un terç d'ells són menors. Una vintena de voluntaris s'encarreguen de garantir un plat calent a taula per a tothom qui ho necessita. «Tots els nostres usuaris són derivats per l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) de l'Ajuntament de Tarragona», puntualitza.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El menjador social està operatiu des de finals del 2013, i és l'únic que existeix als barris de Ponent de la ciutat. Al centre de Tarragona n'hi ha un altre. «La previsió inicial era d'atendre les necessitats de 40 usuaris, però en una setmana ja doblàvem aquesta xifra», apunta la Raquel. El creixement ha estat progressiu fins als gairebé 300 actuals: dia sí i dia també. En total, van repartir més de 57.000 menús l'any 2018, tot un rècord. Enguany calculen que la xifra pujarà a més de 65.000.
El perfil dels usuaris del menjador social de Bonavista és cada cop més obert
«Pretenem cobrir les necessitats alimentàries bàsiques de molts veïns», explica la responsable. En els darrers anys, el perfil de persones que requereixen els serveis del menjador s'ha anat ampliant. «Famílies amb nens, gent que està sola, veïns del barri de tota la vida, persones immigrants, sense-sostres, gent gran...», fa memòria Quílez en veu alta. «Han anat canviant les necessitats i nosaltres ens hem hagut d'adaptar a elles», exposa.
El Josep Carrasco és un cuiner jubilat, que fa set anys que va canviar el sector professional pel voluntari. Ens rep a la cuina del menjador amb un somriure, fa broma i es defineix com a «un home feliç». És plenament conscient de la realitat que hi ha a l'altra banda del plat i diu que «cuina a gust». Ha arribat a les set del matí per garantir que tot arribi a temps per al servei del migdia, l'únic que fa el menjador. Ja té a punt una crema de carabassa, i aixeca la tapa d'un marmitako que fa una pinta d'escàndol. Al fons, una olla plena d'escudella. «I per demà els vull fer pollastre a la catalana, que em surt boníssim», explica, visiblement motivat.
El Josep Carrasco, cuiner jubilat, és un dels voluntaris del menjador
Al mig de la conversa, el Josep s'atura de cop. «Però jo sóc només una part molt petita, som un equip!», interromp amb tendresa. Assenyala la Conchi, la Rebeca, la Virgínia, la Carmen, el Pablo, la Mercè... i els dos joves MENA que donen un cop de mà, ara mateix en tasques de neteja. «És una manera de treballar diferent, on tothom dona les gràcies per tot el que puguis fer», valora el Josep.
El menjador de Bonavista té dos tipus de serveis: de 12.00 a 13.30 hores, la recollida de carmanyoles a domicili. I de 13.30 a 14.30 hores, torn únic per menjar a la sala del menjador. Funciona de dilluns a divendres, així que també entreguen paquets d'aliments per fer front al cap de setmana de manera autònoma. En el cas dels sense-sostre, també se'ls prepara un altre paquet diari per al sopar i l'esmorzar. «És la manera, amb els recursos que tenim, de donar el servei més complet possible», puntualitza la Raquel.
Diverses entitats, supermercats i l'Hospital Joan XXIII els donen menjar diàriament
«La feina que fem des del menjador social només és possible gràcies a una gran xarxa de solidaritat», agraeix la Raquel Quílez. Diversos supermercats com Mercadona, Consum o Veritas els aporten menjar cada dia, a més d'entitats i institucions com la Confraria de Pescadors, el comerç Nipó, el Banc dels Aliments o el col·legi Joan XXIII, a més de molts particulars. «Per a nosaltres és molt important que la gent ens ajudi, perquè mai ens sobra res i sempre ho necessitem», demana el Josep des de la cuina. «Llegums seques, per exemple, no en tenim gairebé mai», assegura.
Des de mitjans del mes de març, l'Hospital Joan XXIII també destina el seu excedent de cuina al menjador social de Bonavista. «És una bona manera d'interactuar amb el territori a través de qui més ho necessita, feia temps que estàvem interessats», explica la cap del servei d'alimentació de l'hospital, Beatriz Neila. «És un valor afegit: tots ens hem d'implicar en la mesura que puguem», afegeix.
«Cal que, des del territori, tots aprenem a interactuar per crear una xarxa de solidaritat»
La cap d'hoteleria de Joan XXIII, Ana Herrero, demana que la xarxa de solidaritat arreu del territori involucri com més agents millor. «Tenim moltes ganes de continuar amb aquesta col·laboració», expressa. Cada dia hi destinen entre vint i quaranta racions diàries, en funció de l'excedent que existeixi, després de passar tots els filtres de control sanitari corresponents. «Sabem que podem ajudar voluntaris i usuaris amb la nostra feina i no dubtem a ser útils», subratlla Herrero.
Cada matí, puntual a les nou, un vehicle s'emporta les safates de menjar de la cuina de l'hospital cap a Bonavista. «Per a nosaltres és importantíssim disposar d'aquest suport i anar sumant socis per a una causa comuna», celebra la Raquel des de la primera taula del saló del menjador. La intenció és complementar la col·laboració, a curt termini, amb uns tallers de formació sobre nutrició a baix preu que pugui ser útil per als usuaris.
Bonavista: una qüestió de 'carinyo' i autoestima
«Reforçar l'alimentació té dos grans avantatges col·laterals: la millora de la salut i de l'autoestima», valora Quílez, seriosa. Recorda que «molts dels nostres usuaris arriben anímicament destrossats i amb el nostre servei aconseguim despertar una dosi de moral i energia». El Josep Carrasco, encara amb el davantal negre, afegeix que «tot el que fem des d'aquí es cuina amb tot el 'carinyo' del món i amb l'únic objectiu d'ajudar a qui necessita ajuda». Els dimecres a la nit, també es deixen veure davant el Portal del Roser de Tarragona per alimentar els sense sostre que ho necessiten.
En el primer trimestre de 2019, el menjador de Bonavista ja ha repartit gairebé 17.000 plats de menjar calent als seus usuaris. Les previsions auguren que, aquest any, realitzaran més servei que mai. Sempre des de la solidaritat i el voluntariat, però els números deixen de ser-ho quan es tradueixen en històries de carn i ossos. Ja són les dotze quan els primers usuaris comencen a agafar lloc. Una conversa distesa els ajuda a compartir taula. Un dia més, tornen al menjador perquè saben que els espera un plat sobre la taula.