La conversa amb una pastora i una ovella esgarriada sempre pot ser divertida. L'Anna Andreu i la Noèlia Cobo són les protagonistes d'avui. Elles representen la colla d'amics encarregada d'organitzar el sopar d'Ovelles Esgarriades de l'Espluga de Francolí de 2019.
Enguany fa 25 anys que aquest sopar es va fer per primera vegada. Sorgeix com una iniciativa per crear un espai de trobada amb tot el jovent espluguí. La simplicitat de l'acció, però, és només en aparença, ja que la vetllada esgarriada ha esdevingut un dels moments més destacats, multitudinàris i rellevants de tot l'any en aquest poble de la Conca de Barberà.
Ens hem trobat al Casal de l'Espluga. L'activitat d'un cafè de poble un dilluns a primera hora de la tarda pot sorprendre. Hi predomina la gent gran, que repassa l'activitat espluguina del darrer cap de setmana. Seiem en una taula al costat de dues dones que juguen al parxís. El so dels daus i dels gobelets ens acompanyarà durant tota l'entrevista. L'Anna i la Noèlia, que recentment han estat mares, preparen el berenar a la canalla. La divergència d'edats i de realitats conflueixen en pocs metres. Tot plegat convida a reflexionar sobre el curs vital de cadascú i la importància dels petits moments que marquen cada generació. El sopar de les Ovelles Esgarriades n'és un d'ells.
— Què són les Ovelles Esgarriades?
— El sopar de les Ovelles Esgarriades se celebra cada mes de novembre des de fa 25 anys a l’Espluga de Francolí. De la mateixa manera que, per exemple, la nit de Cap d’Any no és tampoc una nit qualsevol, a l’Espluga cap de les persones que ha assistit alguna vegada a les Ovelles Esgarriades definiria aquesta trobada només com a sopar. Al poble, tant en els dies previs com aquell mateix vespre i nit, els joves respiren un ambient especial: l’espera per als retrobaments però també per aparcar els estudis, la feina i els maldecaps.
— Enguany la vostra colla és l'encarregada d'organitzar el sopar?
— Es tracta d’una festa autogestionada pels seus participants. L’organització va a càrrec, cada any, d’una colla diferent. Després del sopar i a través d’unes proves del tot originals, s’escull un nou pastor, la colla del qual serà l’encarregada de preparar la següent edició del sopar. La tematització del Pavelló del Casal, l’escenari de la festa i el seguit d’actuacions musicals es financen amb el preu de les entrades i, alhora, amb el suport d’un centenar de petites i grans empreses del territori que suposen una ajuda vital per assegurar la viabilitat de les Ovelles Esgarriades.
«Ovelles Esgarriades és com un segon Cap d'Any a l'Espluga»
Tot comença cap al vespre, quan s’obre el pavelló i arriben les colles que estaven expectants per conèixer la temàtica del sopar. A partir de llavors, tothom troba aquella persona que fa temps que no veu, parlen i es posen al dia. Cap a les 22.00 h arriba el moment que cada colla trobi la taula que se li ha assignat i s’assegui a sopar. Però no és un àpat tranquil sinó que passa enmig de brindis, crits de «Visca l’Espluga!» i moments que cada any són especials per alguna cosa diferent.
Quan acaba el sopar es fan sortejos i comença l’espectacle de la nit. La colla encarregada de l’organització inicia el procés per escollir el nou pastor. Entre proves, jocs, bromes i molts riures també hi ha, però, moments per al record dels que ja no hi són. Al final, el pastor de la nit passa el relleu al seu successor i després d’unes paraules, comença la música i l’animació que s’allarga fins la matinada.
— Què significa ser la pastora de 2019?
— La pastora recull les ovelles esgarriades del poble i les porta al sopar. La pastora és qui fa les proves després del sopar, i dones la cara pel ramat. Tot i això, ser la cap visible de la colla en aquest sopar és, més aviat, una cosa simbòlica, ja que els preparatius al llarg de l'any els hem fet entre tots els amics. És cert que l'organització del sopar de les Ovelles comporta molta feina, però ens ho estem passant molt bé.
De fet, aquest compromís ens ha servit per trobar-nos més sovint com a colla, ja que normalment ens trobàvem un cop al mes i ara ens veiem molt més. És molta feina però sempre recordarem aquests mesos d'una forma molt bonica, perquè al cap i a la fi és una manera més de fer poble i estimar l'Espluga. N'estem gaudint molt!
— Enguany s'arriba al 25è sopar. Com va sorgir la iniciativa?
— Tot comença fa 25 anys amb el mateix grup de joves que havia fundat el grup de Diables de l’Espluga. Amb els diables, els estius consistien a anar de poble en poble fent correfocs. Ara bé, quan arribava el setembre, el fet que la majoria se n’anessin a estudiar fora feia que aquests nois i noies no es poguessin trobar gaire regularment. Per aquest motiu, un any van decidir muntar un sopar per trobar-se tots i així poder gaudir junts i compartir anècdotes i vivències de la seva vida fora de l’Espluga.
Tot va començar, doncs, com un sopar de colla d’amics. Per a les invitacions al sopar, es van posar a la carta uns dibuixos d’ovelletes, que significaven cadascuna de les persones que hi assistia, com el ramat que es reunia el mateix dia. El nombre d’ovelletes, el quart any, va passar de trenta a setanta i el cinquè ja van ser 140 les persones que es van reunir.
— Quin és el motiu pel qual, en l'actualitat, Ovelles Esgarriades té tant d'èxit?
— Les Ovelles Esgarriades s’han convertit, avui en dia, en un gran sopar i una festa popular del jovent espluguí. És un moment de l'any que tots ens sentim molt nostre, és totalment diferent de la resta d'actes. La finalitat de l'inici i també la d'ara és retrobar-se amb les colles i veure gent que no veus gaire sovint. En aquest sentit, fins i tot hi ha gent d'Erasmus que pel sopar ve, i cada any va a més.
La clau de l'èxit és també el moment de l'any en què se celebra el sopar. Passades les festes majors i abans de Nadal, existeix un interval de temps idoni per a fer el sopar. Així, doncs, la festa d'Ovelles esgarriades se celebra al novembre, tot i que algun any havia tingut lloc al mes d'octubre.
— Quantes persones assisteixen, de mitjana, al sopar?
— El sopar congrega unes 400 persones, mentre que la festa posterior duplica aquesta xifra. La vida als pobles té una característica en comú: les colles. Els joves, des de ben petits, tenen una colla d’amics que més o menys mantenen al llarg de la vida. A més, en ser municipis petits, la relació entre la majoria de colles acostuma a ser molt fluida, cosa que ha permès, amb els anys, consolidar la festa de les Ovelles Esgarriades com una tradició. I és que, tot i que els estudis els fan marxar lluny de l’Espluga, el vincle amb el poble mai es perd, i aquesta festa n’és un exemple.
— Quins actes hi ha previstos per commemorar l'aniversari esgarriat?
— Com a colla organitzadora d'enguany afrontem el repte de celebrar els 25 anys de les Ovelles amb molta il·lusió. De moment hem fet una proposta innovadora, la Calçotada Esgarriada del proper dissabte 30 de març. També està previst organitzar el correbars a l’estiu i l’acte principal serà el sopar i nit Esgarraida, al novembre.
En aquest sentit, enguany l'expectativa està molt alta, ja que ens ha tocat organitzar la 25a edició. Hem creat un acte nou, la calçotada, una idea que va començar com una broma i que actualment ja frega les 150 persones apuntades. No obstant això, no està pensada com un acte que s'hagi de fer cada any, sinó que serà una trobada excepcional en un any excepcional. També s'ha de dir que hi haurà sorpreses, ja que una Calçotada Esgarriada no pot ser un dinar qualsevol.
