Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Trobada de les parelles lingüístiques de Cambrils.

Voluntaris per la llengua: la conversa com a eina de normalització del català

Un total de 16 parelles lingüístiques participen en la nova edició del programa a Cambrils. L'objectiu, crear espais de conversa en català i millorar les competències orals dels aprenents

Trobada de les parelles lingüístiques de Cambrils.
Cada dimecres, els voluntaris i els aprenents de les parelles lingüístiques es troben per conversar en un bar de Cambrils. | I. Alcalá

Perdre la vergonya a parlar en català.  Aquesta és una de les grans metes del Voluntariat per la Llengua que impulsa des de fa 15 anys el Consorci per la Normalització Lingüística. A Cambrils, aquest octubre ha començat una nova edició del programa, amb la participació de 16 parelles lingüístiques formades per un voluntari i un aprenent de català

[predef]tarragona-digital-84[/predef] 

«Ens trobem que els alumnes comencen amb moltes pors a l'hora de practicar el català en el seu dia a dia. Amb les parelles lingüístiques els ajudem a perdre la vergonya i que trobin un espai fluid per practicar la llengua fora de l'aula». Són paraules de Rut Ortiz, la dinamitzadora del Voluntariat per la Llengua al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l'Àrea de Reus, que gestiona tots els punts de Servei Local de Català del Baix Camp i el Priorat. 

Una hora a la setmana per compartir una conversa en català

El programa es fa cada trimestre i consta de deu hores de conversa, distribuïdes en deu setmanes. «D'aquesta manera coincideix amb els cursos lectius que s'imparteixen al Servei Local de Català. Els participants de les parelles lingüístiques han de tenir uns coneixements previs i han d'haver superat com a mínim dos cursos de 45 hores. Pels voluntaris, l'únic requisit és que parlin català», apunta la dinamitzadora. El més habitual és que les parelles es trobin en un bar o una cafeteria per parlar sense cap pressió dels temes que els interessin.

Imatge dels participants en el programa de parelles lingüístiques de Cambrils.
El passat 30 d'octubre, va tenir lloc la sessió formativa inicial on es van conèixer les noves parelles lingüístiques de Cambrils. | Cedida

Moltes vegades, els voluntaris són també estudiants del Servei Local de Català que han superat cursos de més nivell. És el cas del Jordi Sánchez, que es va involucrar en el Voluntariat per la Llengua empès per la seva mare, Tània Pujals, una de les voluntàries més actives de Cambrils. «Principalment hem de corregir algunes conjugacions verbals que els costa o l'ús de les preposicions, però de vegades són ells els que et sorprenen i et corregeixen alguns aspectes teòrics. Es nota que tota la part teòrica la tenen ben apresa», comenta en Jordi.

La seva parella lingüística des de fa unes setmanes és la  Patricia Vinitzki. La Patricia és d'origen colombià, tot i que fa 20 anys que viu a Catalunya. Ja en fa cinc que s'hi va establir a Cambrils. Després de completar un dels cursos bàsics de català, ara vol guanyar agilitat en l'expressió oral i s'ha apuntat per primera vegada al programa. «Després de tants anys ho entenc tot molt bé, però em costa llençar-me a parlar-lo», reconeix. 

Parelles lingüístiques Cambrils.
Patrícia Vinitzki és colombiana i fa 20 anys que viu a Catalunya. Ara vol millorar la seva expressió oral en català. | I. Alcalá

Bea García, voluntària: «Compartir totes aquestes diferències culturals suposa també un enriquiment per a mi»

Més enllà de ser una forma de practicar la llengua, per als seus participants el programa ha esdevingut una manera de conèixer altres persones i cultures dins de la mateixa ciutat. Així ho apunta una altra de les voluntàries cambrilenques,  Bea García. «Parles amb gent amb la qual d'una altra manera no coincidiries mai. És una forma d'obrir cercles i d'obrir ments. Compartir totes aquestes diferències culturals suposa també un enriquiment per a mi», sosté.

Ja fa més d'un any que comparteix trobades amb el Miro Pešikan. El seu és un cas molt singular, ja que ha iniciat la seva immersió lingüística exclusivament en català. Aquest croata, que va arribar a Cambrils fa poc més d'un any, domina sis idiomes i ja és capaç de parlar també la nostra llengua amb fluïdesa. «Des que vaig arribar el que més volia era parlar l'idioma. Em van dir que el castellà era més fàcil d'estudiar, però que, si aprenia català, després em seria més fàcil parlar el castellà, així que em vaig apuntar a català», explica.

[predef]tarragona-whats-192[/predef]

Ara, es troba que moltes vegades es dirigeixen a ell en castellà pel simple fet de ser estranger. «Jo no parlo castellà, però tothom assumeix que sí, quan jo sóc de Croàcia. Sempre que inicio una conversa es dirigeixen a mi en castellà i fins i tot de vegades tinc problemes per comunicar-me perquè em trobo amb gent que no parla català», assegura.

Imatge de les parelles lingüístiques de Cambrils.
Bea García i Miro Pešikan han repetit l'experiència i comparteixen converses des de l'any passat. | I. Alcalá

El perfil de voluntaris i aprenents que participen al programa és molt divers.  També les seves motivacions. Un bon exemple és una altra de les parelles que s'han format a Cambrils;  l'Anddrea Petrica, romanesa, i la Tània Pujals, brasilera. La primera fa 11 anys que va arribar a Cambrils i admet que «des que vaig arribar sempre m'he comunicat en castellà. No em preocupava massa d'aprendre el català perquè no ho veia com un problema. Si l'escolto o el llegeixo, el puc entendre, però ara el vull parlar».

Ampliar les oportunitats laborals i la comunicació amb els fills, principals motius dels aprenents

Com en molts altres casos, la raó de voler dominar l'idioma, afirma, és poder gaudir de millors oportunitats laborals. Així mateix, assenyala un altre dels motius que empeny moltes persones nouvingudes a aprendre català: «Si algun dia tinc fills, m'agradaria poder-los ajudar amb l'escola i que tinguin una mare que sap català».

Per la seva banda, la Tània Pujals té arrels catalanes, però va néixer i créixer al Brasil. Quan va arribar a Catalunya en el seu cercle tothom li parlava en castellà i no va aprendre el català fins anys després.  «El meu pare era català i, encara que no sigui la meva llengua materna, per a mi era molt important parlar català», exposa. El va adoptar de forma totalment autodidacta i ara dedica part del seu temps a conversar amb nous aprenents com l'Anddrea.  «Vaig començar a ser voluntària perquè em sento molt identificada amb les persones que l'estan aprenent ara. És una manera molt fàcil d'ajudar», exposa.

Imatge d'una de les parelles lingüístiques de Cambrils.
Anddrea Petrica i Tània Pujals són parella lingüística des d'aquest mes d'octubre. | I. Alcalá

Dins del seu objectiu de normalitzar la llengua i impulsar nous espais d'ús pel català, des del curs passat, el CNL organitza els grups de conversa 'Fem un beure?'. Cada dimecres a la tarda, estudiants de català i parelles lingüístiques es troben a la taverna Les Taules, un dels 40 establiments col·laboradors que hi ha a Cambrils, per fer petar la xerrada una bona estona.

Grups de conversa en català, tots els dimecres a la tarda

«És una forma que les diferents parelles es puguin trobar, tot i que són trobades que estan obertes al conjunt de la població.  Qui vulgui es pot apropar i participar de la conversa. D'aquesta manera, els aprenents disposen d'un altre context per usar de forma espontània el català», exposa la dinamitzadora Rut Ortiz. Una altra activitat complementària molt innovadora que han impulsat aquest curs des del CNL és el taller de doblatge en català que va tenir lloc fa unes setmanes a Cambrils

Des d'aquest curs, el Servei Local de Català de Cambrils ha tornat a establir-se al Centre Cultural del carrer Sant Plàcid. Actualment, ofereix nou cursos de tots els nivells i una branca molt important per complementar les classes són les parelles lingüístiques. Per això, fan una crida a la participació a totes les persones que hi vulguin col·laborar amb una hora a la setmana. Més informació i inscripcions, al web oficial del Voluntariat per la Llengua.