La competència i l’exigència semblen conceptes que estiguin obligats a anar de la mà en qualsevol modalitat de pràctica esportiva. Ho sembla. Aquí és quan el Club Patí Quimera apareix. Aquesta entitat dels Pallaresos va néixer fa poc més d’un any per instaurar una nova manera de treballar que permet unir l’esport i la formació educativa i pedagògica d’una manera no gaire estesa. El Quimera no és només un club esportiu on competir, volen anar més enllà. I ho fan amb un plantejament sòlid. Una solidesa que l’ha portat a arribar a un acord amb el centre educatiu de les Carmelites a Tarragona, tornant un esport abandonat a la capital com l’hoquei. TarragonaDigital ha pogut conversar amb les peces clau d’aquest projecte que fa tornar l’esport dels patins i els estics a la vora de la Plaça Imperial Tarraco.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Els inicis
La passió pel patinatge que el seu president, Daniel Rodríguez, comparteix amb la seva filla Dafne va ser el punt de partida ara fa quelcom més d’un any. La part més competitiva del club l’aporten diferents professionals de l’esport com el preparador i entrenador Joan Roig, exjugador professional d’hoquei patins durant deu anys i l’entrenadora de patinatge artístic Aina Morlà, que acumula més de 20 anys d’experiència sobre les pistes destacant en la disciplina ‘Solo Dance’. L’àmbit competitiu queda equilibrat amb l’aportació pedagògica d’Obdúlia Maireles, professional de l’educació primària i secundària a Tarragona.
El Club Patí Quimera disposa actualment de tres seccions: el patinatge de velocitat, el patinatge artístic i, la darrera en arribar, l’hoquei patins. En un futur pròxim s’espera la implantació del ‘free style’ i del ‘roller derbi’: «Ens uneix la passió pel patinatge, volíem fer alguna cosa diferent i no existia. A Tarragona província hi ha molta necessitat de patinatge però sempre en una modalitat concreta i els nens/es habitualment no saben allò que volen fer dins de l’esport. Nosaltres som multidisciplinaris», explica el president Dani Rodríguez. Un any després de la seva creació, el club disposa d’uns 65 esportistes i uns 70 socis.
Projecte educacional amb el Carmelites de Tarragona
El vessant pedagògic de l’entitat ha anat un pas més enllà després de presentar el projecte a diferents centres educatius. El primer que ha decidit estrènyer lligams ha estat el Carmelites de Tarragona. Rodríguez, que defineix el club com a «un projecte que es basa en els pilars de l’esport, la pedagogia i el vessant social amb la realització de festes, trobades i relacions amb l’entorn», enforteix el vessant educativa de l’entitat gràcies a un acord amb el Carmelites, vincle que també reforça la part esportiva de l’educació dels seus alumnes: «Creiem que l’esport ha d’acompanyar molt a les línies educatives actuals. Si volem que l’esport estigui dins de l’educació, aquest ha d’anar acompanyat, com l’anglès com a tercera llengua vehicular», segons Rodríguez.
Laia Sans, directora del Carmelites, veu amb molts bons ulls un projecte que comença amb la creació d’un equip d’hoquei: «Era la manera d’obrir les portes a un esport que no sempre sigui el bàsquet i el futbol, volem que la canalla vegi un altre tipus d’esports. Volem que el lligam pedagògic s’ampliï a hores que no són lectives. La part pedagògica no només són coneixements». Toni Boix, un dels responsables del centre, afegeix que la importància del «treball en equip, la cooperació i la igualtat, aquí és bàsic l’esperit de superació». L’Hoquei Quimera Carmelites és el nom del futur equip resultat d’aquesta col·laboració, un conjunt que practicarà el que han batejat com ‘OK Hockey’: «També li diem ‘Hoquei Lleure’ perquè va dirigit als nens que no els agrada competir però que volen practicar hoquei amb jornades esportives. No volem forçar-los, han de jugar sense pressió», reconeix un Dani Rodríguez que espera veure com altres centres educatius de la ciutat se sumen al projecte.
Un exemple més del lligam entre l’esport i l’educació que hi ha en el Quimera és la instauració de classes esportives en anglès mitjançant ‘Learn English on Holiday’, una escola i agència de viatges amb serveis educatius que promou l’aprenentatge d’aquest idioma mitjançant cursos, viatges, campus d’estiu a l’estranger, etc. Sota el lema ‘La millor forma d’aprendre és viure-ho’, el responsable del centre Damián Ruiz explica com el seu centre està vinculat amb el Patí Quimera: «Tots dos estem als Pallaresos, jo vaig apuntar els meus nanos al club i vam quadrar els projectes. Ara fem classes d’hoquei i patinatge en anglès. L’aprenentatge és el mateix però primer ho fan en català o castellà i després afegeixen l’anglès».
El vessant competitiu, també present
Que es vulgui potenciar la part pedagògica en el món de l’esport no implica que la part competitiva quedi marginada. Al contrari. El Club Patí Quimera disposa de professionals d’alçada. Un d’ells, el cambrilenc Joan Roig. Més enllà dels seus deu anys com a professional del món de l’hoquei on va jugar i guanyar campionats internacionals amb la selecció espanyola com el de Macao l’any 2008 i va guanyar la Copa Príncipe i ascendir a l’OK Lliga amb el Vendrell l’any 2009, Roig ha seguit formant-se fins a arribar a ser un ‘coach’, un preparador i motivador nat amb sobrades capacitats per ser un pilar clau en la formació de futurs esportistes. En aquest sentit ja ha tingut experiències en clubs com el Nàstic o l’ADT. Ara, resident als Pallaresos, no va dubtar en sumar-se al projecte iniciat per Dani Rodríguez: «No vaig saber dir que no, clubs en tenim molts però el nostre vol potenciar les competències formatives. Intento donar el meu punt professional en un club molt humil però amb un projecte molt emocionant. Sabem el camí, no el destí però les bases estan molt ben posades».
Roig, que reconeix que li mou la formació dels més petits, creu que aquesta forma de treballar del Quimera aporta quelcom més que valors: «Parlem molt de valors però jo parlo de competències. Els nens s’han de conèixer i han de treballar les frustracions i el companyonia. A partir d’aquí és quan formem a les persones. L’esport ha de ser col·laboratiu, no competitiu. Col·laboratiu amb l’objectiu de guanyar». El cambrilenc, tot i l’experiència de quasi tres dècades sobre els patins, no dubta en reconèixer que rodejat dels professionals del Quimera «he après molt, m’ha autocorregit molt en un any i el projecte ha madurat molt». A més, lamenta que s’hagi perdut quelcom que dificulta la pràctica de l’esport respecte a fa molts anys: «Hem perdut el pati i la plaça. A Cambrils jugàvem a hoquei en la plaça i els comerciants ens renyaven. Això s’ha perdut i hem de tornar a les escoles».
I precisament això vol Dani Rodríguez, tot i que ho vol fer d’una manera gens intrusiva: «No venim a fer les nostres coses a les escoles, venim a fer un equip dins del centre. Un equip que tindrà la seva pròpia marca, tindrà la seu als Pallaresos però no agafarem els nois i els prendrem. Avançaran però amb el seu propi nom, la seva equipació i la seva línia». I, per exemple, un botó. De l’acord entre el Club Patí Quimera i el Carmelites neix l’Hoquei Quimera Carmelites. «Estem parlant amb altres escoles, farem clubs en cada escola que vulgui». El Carmelites és el primer. A veure qui més s’apunta.
