Onze anys després que els problemes de climatització i les patologies derivades de l'acció del mar a la façana de les icòniques oficines del Port de Tarragona obliguessin a buidar-les, l'edifici torna a estar a punt per convertir-se en un dels grans epicentres actius de l'hemisferi sud de la capital. La rehabilitació del gegant de formigó i vidre, la primera en els seus 40 anys d'història, ha optat per «respectar íntegrament la geometria i els materials que el fan únic», explica el Daniel Vera, director executiu de l'obra. «L'hem aconseguit transportar al segle XXI!», assevera ara, satisfet.
Després de vint mesos d'intervenció, l'edifici ha resolt les mancances que en el seu dia van obligar a traslladar la seu portuària a l'edifici del costat. «Som conscients que hem treballat amb una de les grans icones de la ciutat», afegeix la Teresa Jacas, directora de l'àrea urbanística del projecte, per tal de recuperar una de les estructures més característiques de la façana marítima de Tarragona. El renovat edifici tornarà a estar plenament operatiu durant la primera quinzena de juliol, després de més d'una dècada abandonat.
L'eficiència energètica i la climatització de les antigues oficines del Port, grans punts forts de la rehabilitació
L'edifici està pensat per acollir «usos i serveis les 24 hores del dia i els set dies de la setmana», explica la Teresa. Les dues primeres plantes es destinarà a oficines i despatxos que es llogarà a empreses interessades, a través d'un concurs públic que està a punt de tancar-se. «Sí que podem assegurar que, mentre treballem en aquests detalls, són moltes les empreses que s'estan interessant per aquestes sales», argumenta el Dani. La llum natural, els enormes vidres i unes vistes de postal ajuden a fer de les sales uns dies espais més llaminers de tota la ciutat.
Les plantes tres i quatre passaran a convertir-se en la nova seu institucional del Port de Tarragona, amb despatxos com el de la presidència o la gran taula de reunions. L'edifici actual quedarà per als usos administratius de l'Autoritat Portuària. Per la seva part, la cinquena i última planta i la sobrecoberta es destinaran a acollir serveis com Salvament Marítim o Port Control, tot aprofitant «la visió ideal de tot el Port de Tarragona» que permeten els pisos més alts.
Oficines de lloguer, Port Control i la nova seu institucional de l'Autoritat Portuària de Tarragona
El Dani confessa que no ha estat una rehabilitació fàcil, i que el gruix del projecte ha passat per «redissenyar un nou rendiment d'eficiència energètica» a través «d'una intervenció integral capaç d'equipar la infraestructura amb les millors tecnologies d'avui i respectar i posar en valor l'estructura original que en cap moment hem volgut tocar». Combinar l'herència amb el futur, doncs, de la mà d'un edifici pensat per acollir serveis i empreses múltiples, a més de consolidar-se com la nova seu institucional del Port de Tarragona.
«L'estructura de l'edifici ja està plenament acabada i rehabilitada», confirma la Teresa, satisfeta. Els darrers tràmits de validació, juntament amb el condicionament interior i la instal·lació d'un mobiliari que ja ha estat adjudicat i encarregat però que no arribarà fins a finals de juny, fan que encara no es pugui confirmar el trasllat i calgui esperar unes darreres setmanes. «Creiem que a principis de juliol, ja amb el trasllat definitiu de sistemes com Port Control, és quan la nova seu podrà entrar definitivament en funcionament», coincideixen els directors. «Si no s'endarrererix res...», apunten, gairebé per compromís. Setmana amunt setmana avall, els números surten.
Geometria brutalista, jardineria mediterrània i unes vistes d'enveja
«Som plenament conscients de l'alt simbolisme de l'edifici», apunta la Teresa, «i ara estem posant la cirereta del pastís amb una adequació de l'entorn a l'altura i amb una proposta de jardineria mediterrània i autòctona que anirà creixent al voltant de l'edifici». Una de les joies de la corona serà l'actual estructura d'una gran font, la 'Nao', que s'està rehabilitant i posant a punt per complementar la nova capital marinera. La llum i lavor de la façana exterior contrasta amb la grisor i la geometria inversa de l'entrada, amb unes escales de caragol que, si més no, sorprenen. «Quan dèiem que hem volgut respectar el llegat de l'edifici, és que l'hem volgut respectar», somriu la Teresa. L'edifici ja venia així.
Les antigues oficines —i pròxima seu institucional— del Port de Tarragona són obra de l'arquitecte local Josep Maria Garreta, a finals dels anys setanta. «És el mateix arquitecte que va fer la residència de la Mercè», l'assenyala des de la sobrecoberta la Teresa, tot fixant-se en les formes geomètriques de l'edifici. El cor del Port, de formes anguloses i estil descaradament brutalista, sublima l'obsessió per la geometria. «L'estructura, per fora, representa una rosa dels vents que gira a cada planta», demana que ens hi fixem el Dani. Somriu. Després ens deixa més tranquils en confirmar que, entre les escales de cargol, l'ascensor es podrà fer servir ben aviat.
L'edifici original del Port va ser construït a finals dels anys '70 per l'arquitecte local Josep Maria Garreta
Onze anys després del canvi d'edifici, la joia de Garreta està a punt de tornar a l'acció i de fer que «una de les grans siluetes de l'skyline de Tarragona» ben aviat torni a ser molt més que una silueta buida. «Ja no cal patir ni pels problemes de climatització, ni per la pell de l'estructura, ni per les mancances d'habitabilitat» de la dècada anterior, confirma Vera durant la visita. «Ja és l'edifici rehabilitat que volíem que fos per a les pròximes dècades», celebra.
La rehabilitació de les noves oficines del Port era una de les grans inversions del calendari de l'any 2021, de la mà d'altres grans actuacions com el nou Museu del Port que veurà la llum aquest estiu o la nova terminal de creuers al Moll de Balears que també està afrontant els serrells finals de l'actuació. El gegant ja s'ha aconseguit desfer de les valles i ara només espera el darrer vistiplau per reobrir en majúscules el pròxim mes de juliol. «Els esforços han valgut la pena, però», opinen els directors del projecte. Ens quedem mirant pels finestrals i confesso perdre —bastant— el fil de la conversa. Ja ho diuen, que ben pocs poden competir amb el poder de seducció el blau de la Mediterrània.
