A la mesquita de Torredembarra, situada al polígon industrial Roques Planes, s'hi reuneixen cada divendres —el gran dia de culte de l'Islam— al voltant de 350 persones per escoltar, als volts del migdia, l'oració de l'imam. Venen bàsicament de la Torre, i també d'altres municipis del Baix Gaià, però probablement la seva activitat, com és la mesquita i què s'hi fa, són qüestions desconegudes per a la majoria dels torrencs.
La Comunitat Islàmica Pastoral del Tarragonès organitzava el vespre d'aquest dijous, 28 de febrer, una jornada de portes obertes al seu centre de culte. Jamal Talaoui, administrador de la mesquita, creu que «cal que ens donem a conèixer millor». «La gent parla de nosaltres, però mai ens ha sentit: a la Torre, la gent potser sap que hi ha una mesquita, però no sap què s'hi fa ni quines activitats s'organitzen», explica Talaoui a BaixGaiàDiari.cat.
Set anys de la mesquita de la Torre al polígon industrial amb acusacions de radicalitat
La mesquita de la Torre està oberta les 24 hores del dia durant 365 dies a l'any, i tothom pot anar a fer-hi les cinc oracions diàries mirant a la Meca que indica el credo musulmà. Comprada el 2008 per la comunitat islàmica del Tarragonès, van obtenir la llicència de recinte de culte el 2012. Fa, doncs, set anys que la comunitat islàmica es troba instal·lada de ple dret en aquesta ubicació.
L'any 2015, el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz va assenyalar aquesta mesquita com a «centre que mereix especial vigilància pels suposats ensenyaments fonamentalistes que s'hi instrueixen» i diverses veus van assenyalar l'imam des de 2002, Mohamed el Mazouzi, per impartir «doctrines massa dures».
Les portes obertes, una jornada atractiva per als mateixos musulmans
Dijous, accedir a la mesquita de Torredembarra era tot un reclam per conèixer com és i quina és la seva activitat. Descalçar-se és el primer pas per entrar al centre de culte, que presenta a la planta baixa una primera sala de ritus, i una segona, immensa, habilitada per a l'ocasió com a saló d'actes. L'espai és ple de musulmans, encuriosits també per saber qui assisteix a conèixer un lloc tan familiar per als seus costums.
N'hi ha desenes, potser vora dos centenars. També dones, dues de les quals amb burka, que han preparat abundants plàteres de rebosteria i te per tancar aquesta jornada tan especial. La convocatòria no ha tingut excessiu èxit entre la comunitat no-musulmana: amb prou feines hi ha una desena de persones, potser també per la coincidència amb l'arrivo de Sa Majestat Carnestoltes, un acte que tenia lloc a la mateixa hora.
Sí que s'hi acosten diversos regidors de l'Ajuntament torrenc: Josep Maria Guasch i més tard l'alcalde Rovira (ERC); Toni Cruz (Cs); els socialistes Vale Pino i José García; Núria Gómez (PP) i Rosa Maria Guasch (Avui Democràcia).
Reivindiquen una mesquita al centre de la Torre i l'ensenyament de la religió musulmana a l'escola pública
La cita arrenca amb l'imam el Mazouzi recitant uns versos corànics i endega els parlaments Mohamed el Ghaidiouni, que és el president de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya, que va reivindicar «la necessitat d'obrir-nos, que tothom conegui de prop totes les nostres activitats». «La confessió musulmana ja és la segona del país, amb més de mig milió de persones i més de 300 mesquites a Catalunya», recorda el Ghaidiouni.
El president de la Unió de Centres Islàmics és, però, contundent a l'hora de fer reivindicacions. «No entenc per què aquesta mesquita, com tantes altres, està en un polígon industrial. Quin mal fa que estigui al centre dels pobles? Aquí només prediquem pau i amor!», va dir, subratllant que «la religió no pot ser una etiqueta per marginar-nos, volem viure en pau i formar part de la societat de forma plena». El Ghaidiouni va reclamar també «formació d'ensenyament musulmà a les escoles». «Aquest és un dret que tenim!», va exigir de forma rotunda.
«Hem de promoure l'Islam de la pau i la concòrdia»
A l'acte també hi va ser la cònsul general del Regne del Marroc a Tarragona, Saloua Bichri, que va reivindicar els valors de la moderació en la pràctica islàmica. «Cal fomentar el camí del respecte entre religions, dins i fora de les fronteres del nostre país», va defensar, i va parlar directament de gihadisme. «Tots som blanc del terrorisme extremista. Hem de defensar la pau, la concòrdia i la convivència a tots els nostres països de residència», va recordar, cridant a «promoure els valors pacífics, com fa el Marroc».
Així, Bichri va cridar a «transmetre una visió moderada i oberta de l'Islam i crear mesquites atractives socialment i cultural per a persones no-musulmanes». També va apel·lar al respecte interreligiós. «Tothom ha de començar a veure que portar vel, no menjar porc o resar cinc cops el dia no fa mal ni a musulmans ni a no-musulmans, és el primer pas per al respecte mutu», va rubricar.
A aquesta línia es va afegir també la torrenca Somaya El Asri, que va fer una reflexió sobre la integració. «Hem d'exigir la integració real de la comunitat musulmana, tothom ha de trobar el seu lloc a l'escola, la universitat, el barri o el poble», va dir, i va exigir «combatre aquests nous discursos que sorgeixen ara, basats en esteriotips i falsedats» amb «unitat».
La comunitat islàmica torrenca, doncs, va obrir les seves portes per conèixer millor aquest centre de culte religiós que acull cada dia centenars de persones al polígon industrial de la Torre. Un pas de la comunitat musulmana per aproximar-se a la societat, de la qual ha quedat allunyada en els darrers anys fruit de diversos factors. La jornada de portes obertes no va tenir èxit entre els no-musulmans, però activitats d'aquesta mena construeixen la línia necessària i imprescindible a seguir: coneixença i convivència. Des de dijous, la mesquita és una mica més de Torredembarra.
