Les restriccions imposades pel govern català, arran de la segona onada del coronavirus, estan deixant molts sectors econòmics tocats i enfonsats. Un dels dos pilars de l'economia de les comarques de Tarragona és el turisme i sense turisme, ni consum intern, els restaurants encaren el futur més immediat, la campanya de Nadal, amb molt pessimisme.
Està clar que el funcionament del Nadal tradicional canviarà. Amb aquesta premissa assumida, els típics sopars d'empresa per Nadal han caigut pràcticament del tot i, a la vegada, l'opció de fer el dinar familiar de Nadal, Sant Esteve o el sopar de Cap d'Any en un restaurant cau en picat. L'alternativa és passar-se hores a la cuina —encara sense saber quantes persones seuran a taula— o, una de les opcions que ja està triomfant, encarregar un menú nadalenc o menjar fet. Així doncs, els comerços que venen menjar per emportar i els restaurants son ara mateix la cara i la creu d'una campanya de Nadal del tot atípica.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
En declaracions a TarragonaDigital, Javier Escribano, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona, ha assegurat que «la ciutadania s'ha tornat insensible amb l'actual situació. Veus a gent, els dies que fa bon temps, gaudint del vermut en una terrassa, però consumir en una terrassa no és consumir restauració». Escribano ha afegit que «amb les actuals restriccions, el toc de queda i només poder obrir el 30% d'aforament, els restauradors han renunciat a fer el servei de sopars, han renunciat a fer que la gent sopi a les 7 de la tarda».
I és que, obrir només el 30% «és deficitari, no surt a compte ni omplint aquest 30%. Podria ser rendible si ens deixessin obrir al 70%». En aquest marc, el de les restriccions, «la campanya de Nadal no canvia les nostres circumstàncies. Estem davant d'un autèntic desastre». Però si la restauració és la creu, hi ha un altre nínxol de mercat, el del menjar per emportar, que és la cara i que està aprofitant al màxim l'actual situació.
«Em sap greu dir-ho, però nosaltres tenim una feinada de por»
Núria Queralt és la propietària del Colmado Giner, un històric establiment de la capital del Baix Camp, Reus. Queralt ha explicat, preguntada per aquest mitjà, que «em sap greu dir-ho, però nosaltres, aquests dies, tenim una feinada de por». «Sí que és cert», ha afegit la també responsable de màrqueting de la botiga, «que pel que fa a nivell de comandes en el tema càtering, està una mica encantat el tema, però és perquè la gent encara no sap quants es podran reunir per celebrar junts les festes».
Ara per ara, tot sembla indicar que es mantindrà la recomanació d'un màxim de 10 persones i relacionar-se amb un màxim de dues bombolles de convivència diferents de la nostra, segons ha explicat la consellera de Presidència, Meritxell Budó.
Núria Queralt ha destacat, també, el que sembla un canvi en els usos de consum del client: «Venem molt vi. La gent el compra per gaudir-ne a casa perquè sap que en un restaurant està més difícil». Queralt ha llançat una reflexió a l'aire sobre la seva feina: «Estem ajudant a la gent a fer una mica més feliç l'època tan trista que ens ha tocat viure».
Per últim, la propietària del Colmado Giner ha fet una defensa del comerç de proximitat, «el necessitem més que mai, necessitem poder gaudir de coses bones» i ha valorat molt positivament campanyes municipals com la dels bons de Reus que «han animat molt el consum». Per cert, aquesta darrera campanya la portarà el grup municipal de Junts per Tarragona al plenari de la capital per veure si el consistori s'anima a aplicar també la idea.
Màxima activitat també als mercats
Els mercats també son ara mateix un dels punts de màxima activitat econòmica. En un reportatge publicat a TarragonaDigital la setmana passada, els paradistes del Mercat Central de Reus explicaven com compten amb un volum elevat d'encàrrecs de cara Nadal, ja que en major o menor mesura els àpats familiars es faran i usualment son receptes elaborades en què tothom vol producte de qualitat, pel que les reserves son necessàries. «. «No hi ha hagut cap Nadal, en 32 anys, que hagi sigut dolent» explicava Pere Margalef, un dels paradistes reusencs. Clar i català.
Així doncs, en l'any de la pandèmia i del Nadal més solitari, el plat a taula sembla que és sagrat i sigui com sigui estarà assegurat.