«Quan parlem de la salut mental mai podem oferir lectures generalitzades», exposa l'Eva Llàtser, presidenta del Col·legi Oficial de Psicologia (COPC) a Tarragona, «sinó que sempre té molt a veure amb el caràcter de cadascú». Superat el primer aniversari de l'esclat de la pandèmia, a les portes d'una possible quarta onada del virus i amb la vacunació avançant a velocitat lenta però irreversible, l'atenció a aquesta salut mental sembla emergir després de dotze mesos centrats de forma gairebé exclusiva en la salut física. Dues cares d'una mateixa manera.
[predef]telegramtgndigital-604[/predef]
Malgrat totes les precaucions que obliguen a no generalitzar, Llàtser sí troba uns perfils particulars «amb una especial sensibilitat als efectes de la pandèmia». Dit d'una altra manera (que l'Eva és exquisidament prudent), la constatació d'uns perfils concrets amb la salut emocional notablement més esquerdada. «És el cas de la gent gran que no té cap contacte amb l'exterior i viu en soledat i sense interaccions socials, de la població adulta que ha perdut la feina i a qui se li ha disparat l'angoixa...», argumenta. «... i, en especial, els joves i els adolescents», etziba.
«La irrupció de la pandèmia ha enxampat milers d'adolescents en plena etapa de descoberta de la pròpia identitat»
«No és casual aquesta afectació especialment intensa entre els més joves», explica l'Eva. La psicòloga no obvia el fet que la pandèmia ha sorprès els adolescents «en plena etapa de descoberta de la pròpia identitat», amb «l'eclosió de les experiències i de les interaccions entre iguals» sabotejada de ple per unes restriccions dràstiques i dures. «No és cap secret que evitar els contactes i fomentar l'aïllament els ha arrasat aquesta interacció» social que els corresponia, matisa Llàtser.
La psicòloga, però, espera que «tot això quedi en el passat» un cop la pandèmia quedi a la baixa i que «només siguin casos mínims i puntuals els qui pateixin dificultats per recuperar la fam per relacionar-se». L'Eva destaca que «és en aquesta edat quan els amics comencen a ser una prioritat per sobre de la família» i la força de la Covid-19 ha fet trontollar aquesta evolució natural en la majoria de casos. En el cas dels joves universitaris, el patró no és excessivament diferent.
Entre l'aturada de les interaccions escolars i la manca d'oportunitats laborals dels universitaris
«L'amenaça de la desmotivació o de la frustració entre aquells qui no han pogut o no podran iniciar la vida universitària que esperaven», avisa l'experta, «serà una de les experiències negatives que caldrà revertir com abans millor». Des del Col·legi de Psicologia consideren «bàsic» gestionar de forma adequada aquesta «adaptació als canvis dràstics» per capgirar aquesta frustració «cap a la resiliència», insisteixen. Des del Departament de Salut ja s'ha habilitat un aplicatiu gratuït d'ajuda per atendre les necessitats i les emergències de la salut emocional de qui ho pugui necessitar.
Els efectes no només es fan notar entre els que hi entren, sinó també entre els que en surten. «Són cada dia més els joves universitaris que estan acabant els estudis i no troben cap oportunitat laboral a l'exterior per poder demostrar el que valen i posar els meus al mercat laboral», constata, fet que també agreuja l'impacte emocional derivat de la pandèmia en aquest col·lectiu. Sovint criminalitzats com a presumptes irresponsables per definició i causants de brot rere brot de la pandèmia, el paper real dels joves és molt diferent del que s'ha intentat falsejar des de diversos sectors de la societat, amb els números a la mà. Uns joves que també porten una motxilla pesada a sobre, i els experts no aconsellen ignorar-la. La salut emocional comença a obrir-se pas amb cada cop més cicatrius a la vista.