El lliurament de les notificacions per a confirmar les meses electorals del pròxim 14 de febrer arriba enguany amb una ombra de neguit sense precedents. El paper certificat pesa, per una vegada, igual o més que el plom. Els nous comicis al Parlament de Catalunya, convocats arran de la inhabilitació prematura del president Quim Torra i immersos des del primer moment en un estira-i-arronsa judicial encara per determinar, apunten a una abstenció elevada entre un electorat condicionat per la magnitud de la pandèmia. En mig de la tercera onada, però, un element no passa desapercebut: n'hi ha qui no tindran aquesta possibilitat d'abstenir-se. El dret a vot, davant el deure i l'obligació de ser part de la mesa electoral.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«Arriben uns agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona, piquen a la porta, pregunten per mi... m'ha tocat ser el president suplent d'una mesa», relata el periodista tarragoní Moisès Peñalver encara amb to de sorpresa. «Jo sóc una persona de 60 anys, amb problemes respiratoris... sóc el que anomenaríem una persona de risc», es presenta. L'argument, però, creu que no l'eximirà del deure que li ha estat encarregat. Per si de cas, està decidit a al·legar. «Jo tinc molts dubtes sobre com podré exercir aquesta labor!», opina, resignat.
14-F: Els escollits per conformar les meses electorals no tenen l'opció de refusar l'encàrrec
Els agents, però, van ser prudents. «Ja em van deixar clar que estic cridat a mesa electoral per a les eleccions del 14 de febrer... si es fan!», matisa el Moisès. «Que la data estava pendent de confirmació, em van aclarir», recorda. Després del pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra de la suspensió de la convocatòria, només un hipotètic estat d'alerta renovat i més restrictiu decretat per l'executiu espanyol podria tombar la cita amb les urnes. No és descartable, però no sembla l'escenari més probable.
La visita inesperada és similar a la que va rebre més o menys a la vegada la Laura Fuertes. «Em van venir a notificar que hauré de ser presidenta de mesa el 14 de febrer... en cas que se celebrin les eleccions», explica. La Laura viu a Móra d'Ebre, ha acabat els estudis de Medicina i els comicis l'enxampen en plena preparació i estudi del MIR. «És molt millor que ens seleccionin a les persones joves que als més grans», valora de forma clara, conscient del risc que comporta la jornada. El dia de la votació farà 25 anys.
«Jo estic bé, però visc amb persones de risc i això ha fet que en el darrer any hagi dut a terme un confinament bastant estricte», exposa. «Ara, però, em trobo que m'obliguen a ser allà, sense poder-me garantir la plena seguretat, i no tinc marge a refusar-ho», protesta. Està disconforme amb què «sembla que alguns interessos electorals passin per sobre de la nostra salut», i li preocupa que «tot el que anem sabent són recomanacions, i no normes». Fa veu de cansada.
«Sóc asmàtica i el meu home haurà de presidir una de les meses electorals»
L'Anna Mas està més emprenyada. «Sóc asmàtica, i l'angoixa que m'està generant aquesta situació és altíssima», explica. Malgrat aquest argument, el seu home serà el president d'una de les meses electorals de Montbrió del Camp. «Em fa molta ràbia», diu ella, «perquè ni tan sols van quedar-nos a dinar amb la família per no haver-nos de treure la mascareta i així evitar riscos». Aquest, però, no el podrà esquivar. «Presentarem una carta al Síndic de Greuges, però si et sóc sincera tinc ben poques esperances», confessa. També té la percepció que «el dret a la salut ha d'estar molt per sobre del dret a vot». Si fos per ella, puntada endavant a les eleccions, com a mínim unes setmanes. En plena tercera onada, defensa, no s'hauria de fer la votació.
Un dels trets comuns que genera més neguit és que, acompanyant el clàssic manual per als 'afortunats', venen ben poques indicacions adaptades a les particularitats de la pandèmia. «Unes recomanacions d'horaris preferents per a votar en el cas de la gent més vulnerable o de les persones amb Covid», detalla la Laura. En principi, les persones afectades pel virus, directament o indirectament, hauran d'anar a votar entre les 19.00 i les 20.00 hores, en què els responsables de les meses es vestiran amb uns EPIs especials per protegir-se. «No sabem com fer-ho, això! No som sanitaris!», es preocupa l'Anna.
Els seleccionats hauran de vestir-se amb EPIs al vespre, quan es preveu que votin les persones amb Covid
A Reus, el cas de la Marta Trill no és únic. Haurà de ser vocal primera en una mesa electoral i li sembla «inacceptable que m'hagi d'exposar a una situació de risc» que li fa por. Es pregunta si certament els comicis «són inajornables» i no té gens clar com donarà classe l'endemà, el dilluns 15, a l'acadèmia d'idiomes on treballa. «Si estic complint amb totes les exigències, què puc fer en aquest cas per evitar posar en risc a ningú?», es planteja. No creu que les protestes puguin revertir res, però deixa clar el seu desacord total amb la logística del 14-F. «No s'entén», conclou.
«Els membres de les meses tindran mesures de seguretat sanitària afegides i els votants minimitzaran els riscos seguint circuits que els protegeixin», ha exposat Ismael Peña-López, director general de Processos Electorals a la Generalitat. No amaga que els comicis «tensen un sistema ocupat en combatre la tercera onada» de la pandèmia, però ja no està sobre la taula l'opció de fer-se enrere. «Si em fa por? Sí, sí que me'n fa», confessa el Moisès. «Hi haurà una certa concentració de persones, evident, que comporta uns certs riscos», té clar.
Eleccions 2021: un camí cap a les urnes marcat per la por i la incertesa
«Jo presentaré l'informe mèdic que argumenta que, com a asmàtica, sóc persona de risc», avança l'Anna vist el cas del seu marit. «I amb les recomanacions què hem de fer? Com pots controlar si algú no les segueix», es pregunta. Al Moisès li hauria agradat «que se'ns hagués vacunat vista la situació excepcional que haurem d'assumir», però té claríssim «que ja no som a temps». El físic de la URV Àlex Arenas, un dels experts més implicats en la lluita contra la pandèmia, ha alertat que el risc de contagi per a cada membre d'una mesa es multiplicarà per cinc durant la jornada de les eleccions.
Entre l'angoixa, la incertesa i les crítiques, els centenars de tarragonins i de tarragonines que hauran de formar part —vulguin o no vulguin— de la pròxima edició de la festa de la democràcia ja tenen coll avall que el 14 de febrer tenen dret a abstenir-se de votar si així ho consideren, però no de quedar-se a casa. L'altra cara de la moneda, la de les mans que hi hauran de ser en un dels moments més incòmodes per haver-hi de ser, és aquesta vegada una història marcada pel malestar. Per la tensió. Per la resignació d'uns i l'angoixa d'altres. Res més característic que l'emprenyamenta popular i compartida per encetar la campanya electoral més atípica que siguem capaços de recordar.