La notícia es feia pública fa tot just una setmana. L'Ajuntament de Tarragona i la conselleria de Territori del govern català han elaborat un Mapa Estratègic de Soroll de l'Aglomeració del Tarragonès. Les conclusions, pels veïns i veïnes de Tarragona capital, han resultat sorprenents: un 21,6% de la població de Tarragona i la Canonja està exposada a nivells de soroll superiors a 65 decibels.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La xifra resulta elevada però notablement inferior a la percepció ciutadana. I és que aquesta no pot ser més clara: Tarragona és «sorollosíssima». I ho és dels barris nord, al centre de la ciutat, aturant-nos al barri del Port.
«Els veïns estan 'cremadíssims'»
Els veïns del barri del Port han passat una molt mala època, en referència a la contaminació acústica que es viu a la zona. Els problemes de soroll se centraven en les obres d'Adif, del tercer fil, obres que es duien a terme de les 12 de la nit a les 4 de la matinada.
Carme Puig, presidenta de l'associació de veïns del barri del Port, recorda, en declaracions a TarragonaDigital, que «el problema dels trens fa molt temps que el patim. Els veïns estan molt cremats i el soroll arriba fins a Torres Jordi». Puig afegeix que «hem demanat una solució a l'Ajuntament i a Renfe. El consistori ens va dir que ho arreglaria, però la pandèmia ho ha aturat».
El drama d'una veïna de plaça Corsini
Es poden presentar al·legacions al Mapa Estratègic del Soroll fins a finals d'aquesta setmana. El document cita com a principals fonts del soroll, el trànsit viari, en primer lloc; seguit a molta distància pel trànsit ferroviari i pel soroll de tipus industrial.
El barri del Port es veu afectat pel trànsit ferroviari i els veïns de Tarragona centre, pel viari. Fonts de l'associació de veïns de Tarragona centre, consultades per aquest mitjà, rebutgen les xifres del document del govern català: «no les compartim. Desconeixem on tenen els mesuradors».
No dubten a definir Tarragona com «una ciutat sorollosíssima». Expliquen que, segons la seva experiència, «les motos, quan passen pel carrer Sevilla o la Rambla, són terribles. A més a més, la gent tampoc té cura d'apagar el cotxe quan van a fer un encàrrec, contaminant acústicament i generant pol·lució».
Un dels problemes més grossos als quals han hagut de fer front ha sigut el de les terrasses: «s'ha incrementat una barbaritat». Posen, com a exemple, la situació al carrer Governador González, el tram comprès entre Unió i Fortuny, on s'ajuntaven tres terrasses amb 24 taules cada una. Els veïns lamenten que, durant l'estiu, «s'han produït uns sorolls bestials que ens han obligat a passar l'estiu sense poder obrir les finestres i amb les persianes baixades. La gent s'ha reunit a les terrasses com si no hi hagués pandèmia».
Representants de l'associació de veïns de Tarragona centre lamenten que «la policia no controla el soroll». Expliquen el dramàtic cas d'una veïna de plaça Corsini que ha de viure medicada per culpa del soroll: «Només pot dormir una mica a partir de l'1 de la matinada, quan tanquen les terrasses, fins a les 6, quan passen les màquines de netejar. Es planteja canviar-se de pis, però li sap greu perquè està a casa seva».
«Ens hem quedat amb el soroll de la petroquímica, però sense els seus diners»
Pedro Sánchez és el vicepresident de l'associació de veïns de Sant Ramon i Sant Salvador. Els barris del nord de Tarragona han patit, històricament, greus problemes de contaminació acústica. Sánchez recorda que «els veïns portem lluitant des de l'any 2005 contra el problema del soroll».
Els veïns i veïnes del nord de la ciutat han patit problemes de soroll no només pel trànsit viari, sinó pel tràfic aeri perquè es troben en una zona de trajecte dels avions amb destinació, o sortida, de l'aeroport de Reus. «Vam arribar a encarar-nos amb AENA», comenta Pedro Sánchez. En un estudi encarregat per l'entitat veïnal, s'han detectat «pics de 114 dB i a la nit, quan diuen que es considera soroll a partir dels 50 dB, ens quedem pels voltants dels 48 dB».
En referència al trànsit viari, la primera font de soroll segons el Mapa Estratègic del Soroll, Sánchez comenta que «vam demanar pantalles acústiques per uns edificis que estan a tocar de l'N-240, a 30 metres». Lamenta, també, que es van posar abans pantalles acústiques per «tres o quatre xalets a Llevant, a tocar de l'A-7, que a nosaltres».
Per últim, sobre el soroll generat pel veïnatge amb el polígon nord, Pedro Sánchez explica que «ens hem quedat amb el soroll i sense els diners de la petroquímica», en referència al procés d'independència del municipi de la Canonja, que ha provocat que les empreses químiques paguin els seus impostos al consistori canongí i no a la plaça de la Font.
La percepció veïnal de la problemàtica de la contaminació acústica porta a concloure que el Mapa Estratègic del Soroll serà un nou document institucional allunyat de la realitat de la ciutat.