Repsol deixarà definitivament de produir petroli a la plataforma Casablanca a mitjans del mes de juny, segons ha pogut saber l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i ha confirmat la mateixa companyia. Situada a 44 quilòmetres mar endins, davant les costes de Tarragona i del Delta de l'Ebre, el tancament posarà punt final a quatre dècades d'activitat de l'última explotació petroliera operativa a l'Estat. La companyia justifica la decisió per la forta caiguda de la producció durant els últims anys, si bé el 2018 va aconseguir una última pròrroga de deu anys de la concessió. Un cop cessi la producció, es faran treballs per mantenir les instal·lacions de forma segura i abandonar-les més endavant. De moment, Repsol no ha avançat cap pla ni data per al desmantellament.
Repsol Investigaciones Petroliferas, SA (RIPSA), la filial que gestiona la plataforma, ha comunicat ja formalment al govern espanyol l'aturada de la producció. Així, la previsió és que a mitjans de juny es portin la instal·lació i els pous a una situació d'aturada. Una decisió que s'emmarca dins de les constants desinversions que les companyies petrolieres efectuen durant els últims temps en l'àmbit de la investigació de nous jaciments i producció d'hidrocarburs, reorientant el seu negoci cap a altres activitats energètiques amb l'aposta política de la descarbonització de l'economia com a teló de fons.
Operativa des de l'any 1981, la plataforma va començar explotant el primer jaciment descobert en aquesta zona concreta, Casablanca. Durant aquella dècada, la producció va arribar al màxim històric amb uns 45.000 barrils diaris —molt lluny, però, dels rendiments de 350.000 barrils diaris en zones com Líbia. Des de la mateixa plataforma es va gestionar també posteriorment l'explotació de nous camps a la mateixa zona —Rodaballo, Chipirón, Boquerón i Barracuda— a través de pous satel·litaris connectats a l'estructura. Durant aquests 40 anys d'activitat, Casablanca ha tingut operatius, en diferents fases, catorze pous.
La companyia va intentar reimpulsar l'activitat a partir de l'any 2012 amb l'entrada en servei dels pous Montanazo i Lubina. Les produccions, però, començar a decréixer fortament a partir de 2015 per l'esgotament dels jaciments, assolint uns 2.000 barrils diaris. A partir de 2018, moment que Repsol aconseguia la tercera i última pròrroga de la concessió —atorgada el 1978 per un màxim de 50 anys—, el volum de cru extret des de Casablanca va caure dràsticament i es van haver de tancar alguns pous per raons de seguretat.
Caiguda a 220 barrils diaris
Tot plegat ha acabat reduint la producció actual a uns testimonials 220 barrils diaris, provinents del mateix camp Casablanca, així com de Rodaballo i Boquerón. Si bé la companyia assegura que, malgrat les reduïdes produccions obtingudes, encara resultava rendible explotar els jaciments fins temps recents, principalment pel fet tenir les instal·lacions ja amortitzades des de fa anys, les elevades despeses d'operació d'explotació per una producció tan exigua han acabat desembocant en la decisió del tancament.
Malgrat això, i amb independència del volum de petroli produït —l'any 2012 representava únicament una aportació del 2% al balanç global de la companyia— i els beneficis econòmics directes que podia generar en un context de preus elevats, Repsol ha defensat tradicionalment que el valor de la producció de Casablanca residia també en aspectes fiscals, econòmics i político-estratègics. Es tracta de l'última explotació en producció a l'estat espanyol i l'única 'offshore'. El cru que s'hi produeix es trasllada directament a través d'un oleoducte submarí fins a la refineria de la mateixa Repsol a Tarragona.
L'activitat de Casablanca, d'altra banda, ha estat objecte de forta controvèrsia i oposició, amb un llarg historial de denúncies per part d'entitats ecologistes i procediments judicials oberts per diversos casos contaminació marina amb hidrocarburs. Precisament, tres responsables de les instal·lacions de Repsol estan pendents de ser jutjats per un suposat delicte contra el medi ambient per imprudència arran del vessament d'entre 95.000 i 180.000 litres de cru al mar l'any 2010, que va generar una taca de contaminació de dinou quilòmetres quadrats.
A la plataforma hi treballen actualment unes 25 persones que s'organitzen en torns de dues setmanes. Repsol preveu que bona part de la plantilla continuï a les instal·lacions durant la nova fase operativa i fins al desmantellament definitiu. L'empresa ja ha informat els sindicats d'aquests plans. En el moment que es faci efectiu el tancament de la plataforma, la previsió és que una part dels treballadors siguin recol·locats en altres centres productius de la companyia o s'arribin a acords puntuals d'extinció contractual.
Suspensió de pous
Un cop aturada la producció aquest mes de juny, es posaran en marxa les actuacions per conservar i mantenir en condicions de seguretat les instal·lacions. A més de netejar i desconnectar les línies de producció, els pous seran suspesos temporalment amb la instal·lació de taps i monitorats contínuament pel personal de la plataforma, es farà de forma específica per a cadascun d'ells amb la idea d'evitar que sorgeixin fluids des del jaciment. Està previst que aquesta tasca sigui executada per contractistes especialitzats. També es procedirà a netejar l'interior de l'oleoducte submarí de dotze polsades de diàmetre que transporta el cru fins a Tarragona i s'omplirà amb aigua tractada.
Els equips que es mantinguin a la plataforma seran objecte de manteniment i s'inspeccionaran tots els elements de la instal·lació de forma regular. Repsol també mantindrà els vaixells de suport i el transport amb helicòpter del personal, que seguirà fent torns de dues setmanes però amb tasques orientades al monitoratge, control i manteniment. En aquest sentit, la previsió és que la plataforma serveixi per organitzar i executar els treballs previstos als pous. Els plans de seguretat i emergències vigents actualment per al funcionament de les instal·lacions també es mantindran.
Fonts de la companyia han puntualitzat que, malgrat tractar-se de mesures utilitzades habitualment per poder retornar-hi o reprendre l'activitat posteriorment, en aquest cas serviran exclusivament per fer efectiu l'abandonament definitiu dels pous i de les instal·lacions. Remarquen que l'actuació s'emmarca en un procés administratiu per fases que pot allargar-se en el temps i tenint en compte els requisits tècnics en funció de l'època de l'any així com per la planificació de les empreses que ho hauran d'executar. De moment, però, RIPSA encara no ha anunciat ni el pla ni quina data aproximada té prevista per fer efectiu el desmantellament un cop finalitzada la concessió, segons estableix la Llei d'Hidrocarburs.