Cornudella de Montsant ha recuperat l´única resta -que se sàpiga- de l'esplèndid retaule barroc de l'església de Santa Maria, destruït el 1936 en les cremadisses de la Guerra Civil. Es tracta d'una escultura de talla policromada que representa un arcàngel, els àngels guerrers abillats amb armadura i espasa en la iconografia religiosa. Ara, un cop restaurat i retrobat, es vol que torni a lluir al temple i que, al mateix temps, serveixi per apropar la història al poble.
Maria Aragonès rescata la figura de les cendres de la parròquia
Vuitanta anys enrere, el dia en què els milicians van cremar el retaule, Maria Aragonès Mas (Cornudella de Montsant, 1892-1954), de cal Notari Mas i hereva de Cal Regiments, una dona amb molt de caràcter i autoritat, ferma en les seves conviccions i profundament religiosa, va esperar que fos negra nit per sortir al carrer i veure com havia quedat la parròquia.
Tot i l'ambient tens, crispat, però també dolgut i amb por a la repressió, amb els veïns que ni gosaven mirar per la finestra, ella va enfilar tota sola fins al Pla de l'Església.
Enmig de les cendres de la foguera, encara calentes, va veure l'arcàngel, el va embolicar amb un tros de roba i va tornar corrents cap a casa amb la peça amagada i l'ai al cor.
De Cornudella a Barcelona
Després de molt de temps amagat a Cornudella de Montsant, l'arcàngel va fer cap a Barcelona als anys 70, a casa del seu fill, el reconegut pintor Josep Maria Morató Aragonès (Reus 1923 - Barcelona 2006) i de la seva dona, Montserrat Pàmies.
Allí va estar penjat de la paret dalt d'un portal, mimetitzat en una llar que semblava un museu, amb racons farcits d'art i antiguitats, figures africanes i objectes de l'època colonial, plats antics; estanteries a vessar de llibres, parets plenes de quadres i una munió de curiositats.
Tantes, que la seva història va quedar oblidada fins a l'any passat, quan la família va tancar la casa i, en desfer-la, la néta de la Maria Aragonès, Maria Elena Morató, va preguntar a sa mare per aquella escultura i va escoltar la història d'una àvia valenta.
«També em va dir que semblava que estava en un lateral, potser amb la decoració de l'escala del púlpit. No en sabia res més», explica la neta.
La família va decidir tornar l'escultura al seu lloc original. «Era un gest que havíem de fer» -diu Morató- «com a responsables del llegat documental de mon pare, molt del qual està relacionat amb Cornudella».
Donació a la Parròquia de Cornudella
Així, el passat 6 de juny, es va fer un acte privat de donació al mossèn Miquel Castillejo, com a representant de la parròquia, amb la supervisió tècnica de la conservadora de patrimoni Meritxell Cardona, també veïna de Cornudella. Cardona, en veure l'estat de la peça, parcialment carbonitzada, es va oferir desinteressadament a restaurar-la.
L'escultura fa 38 centímetres de llarg i 25 d'ample i el seu suport és una talla de fusta decorada amb policromia d'or i pintura estofada, característica de l'època, descriu la conservadora. La seva hipòtesi és que «pel detall i la finor de la seva execució, havia d'estar en un tram inferior de l'altar o les trones».
Tot i que li falta una ala, té un peu trencat i erosions, «està força ben conservada, gràcies a les bones condicions de vuitanta anys de custòdia i la nul·la intervenció sobre la peça original», valora Cardona.
La restauradora explica que l'església de Santa Maria ja és atípica al Camp de Tarragona pel seu estil renaixentista. L'arquitecte, Pere Blai, també firma el Palau de la Generalitat de Barcelona.
Del retaule, però, no se'n saben gaires detalls. Les pintures de la volta del presbiteri s'atribueixen a deixebles del reconegut pintor Joaquim Juncosa (Cornudella 1631), amb obres a la Cartoixa d'Escaladei, el Santuari de Misericòrdia de Reus o a la mallorquina Cartoixa de Valldemosa i a Roma. Tot i així, però hi ha molt poques imatges del conjunt barroc cremat de Cornudella i queda pendent d'identificar quin lloc exacte ocupava l'arcàngel.
És per això que cal trobar més documentació que confirmi que és l´única peça supervivent de les flames. Si algú té alguna imatge o alguna dada rellevant del retaule, la pot fer arribar a l'adreça de correu electrònic arxiumoratoaragones@gmail.com
