Les eleccions catalanes del 14 de febrer han servit per subratllar el múscul socialista a la ciutat de Tarragona després dels dubtes de les darreres eleccions municipals. El PSC ha estat el clar vencedor a la capital amb un 24,5% dels vots, molt per sobre del 19% que s'ha endut Esquerra, el 14% que correspon a Junts i el 12% que ha engolit la ultradreta de VOX. Uns resultats que cal analitzar barri a barri, però que recuperen el relat del xoc ideològic entre centre i perifèria a l'antiga Tarraco.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La primera conclusió amb els resultats a la mà és que Tarragona no és una ciutat de majoria independentista. Amb una abstenció mitjana del 48% disparada per la pandèmia, els vots netament contraris a la independència (PSC, Ciutadans, PP i VOX) han guanyat el plebiscit als nítidament independentistes (Esquerra, Junts, la CUP i el PDECAT) per un marge de 5.000 vots (19.000 a 25.000, per fer els números rodons). Els Comuns van a banda de la suma, amb prop de 3.000 vots que no s'adscriuen amb fidelitat a cap dels dos blocs antagònics.
Els barris de Ponent apuntalen un triomf nítid del PSC a la ciutat de Tarragona
La lletra petita, però, regala un ventall de lectures gens menyspreables en una ciutat políticament complexa. El gran puntal del Partit Socialista ha tornat a ser el nucli dur dels barris de Ponent, on ha arrasat sense contemplacions després d'afiançar entre el 35% i el 40% dels vots a Torreforta, Campclar i Bonavista. És en aquests tres barris on la participació ha estat més baixa, amb vora el 40% dels electors a les urnes, i on s'ha consumat l'auge de la ultradreta més fanàtica i on han quedat palesos els problemes de penetració l'esquerra independentista.
En tots tres, el PSC ha estat la primera força destacadíssima, seguit de VOX com a segon partit i amb l'aval del 20% dels votants. A Torreforta i Campclar, Esquerra s'ha d'acontentar amb la medalla de bronze i el 12% dels suports, mentre que a Bonavista s'ensorra a una timidíssima cinquena posició. És a Bonavista, de fet, on la suma de tots els partits independentistes no ha arribat a sumar ni la meitat de vots dels què s'ha emportat, en solitari, VOX. El 0,9% de Junts en dona una pista clara.
Frec a frec entre PSC i ERC a la zona dels eixamples
Moltíssima més igualtat als eixamples de la ciutat, on sens dubte ha quedat palès el frec a frec entre republicans i socialistes i les posicions finals han derivat d'un grapat concret de vots. Tots dos han aconseguit convèncer entre un 19 i un 23% dels electors en tots els subescenaris, amb lleuger avantatge per a Esquerra a l'Eixample clàssic i el Nou Eixample Nord i un avantatge mínim per al PSC al Nou Eixample Nord. En tots ells Junts és tercera força amb entre el 16 i el 18% de les confiances i VOX es queda en quart lloc amb prop del 9% dels vots.
El PSC també s'ha imposat amb claredat a Sant Salvador i a Sant Pere i Sant Pau, amb un 31 i un 26% dels vots respectivament i amb un marge notable respecte el 18% que ha tret Esquerra en tots dos casos. Allà també apareix la ultradreta com a tercera força amb el 16% dels suports i deixa en quarta posició a Junts, que no aconsegueix trencar la frontera del 10%.
Esquerra guanya a la Part Alta i els barris marítims, Junts s'imposa a Llevant
Esquerra Republicana compensat la caiguda a la perifèria en confirmar el seu bon paper al centre de la ciutat i la victòria electoral també a les zones de la Part Alta i dels barris marítims, amb un 25% dels sufragis i amb una diferència molt clara envers un PSC que s'encalla en el 14 i el 21%, respectivament. Els socialistes han mantingut un frec a frec per la segona posició amb Junts per Catalunya, que ha capitalitzat un 21 i 17% dels suports, respectivament.
La gran excepció al frec a frec entre republicans i socialistes ha estat, però, la urbanització de Llevant. És allà on han competit d'igual a igual els tres partits que es jugaven la presidència de la Generalitat, amb la diferència que el més votat ha estat Junts per Catalunya amb un 20% dels sufragis, lleugerament per davant del 19% que han aconseguit PSC i ERC a només un centenar de vots de la primera posició. És l'únic barri que trenca el mapa de colors homogeni entre el roig i el groc en tota la ciutat.
La ultradreta arrasa amb el terreny electoral que un dia van ocupar PP i Ciutadans
Les lectures generals, però, van més enllà d'unes victòries parcials que poca influència tenen en la radiografia general que estava en joc. Només PSC, CUP i lògicament VOX (perquè partia de zero) han guanyat vots respecte al 2017 amb el hàndicap evident d'una participació de milers de persones menys que la darrera vegada, en un dia en què ERC i Comuns han salvat els mobles, Junts ha perdut la meitat de votants i el PP, lluny d'aprofitar-se del ridícul de Ciutadans, encara ha perdut prop de 1.000 vots i tot.
Capítol a banda mereix la patacada del partit d'Inés Arrimadas, que va ser el més votat amb diferència el Nadal de 2017 i que ahir va veure com els prop de 26.000 votants que va seduir a la ciutat s'han comprimit a 3.300 i escaig en un naufragi del qual s'han sabut aprofitar les dues fronteres de vot dels taronges: la socialdemocràcia i la ultradreta. El resultat és clar: reforç enorme del vot espanyolista moderat i irrupció forta de VOX avalada pels barris de Ponent, on ha estat segona força amb el doble de votants dels que rep al centre de la ciutat.
Tarragona ha tornat a demostrar que, quan toca acudir a les urnes, és una ciutat complexa. Convé no precipitar-se amb les conclusions categòriques en unes eleccions on la meitat dels tarragonins s'han quedat a casa, però cal no obviar les evidències quan els números parlen. El PSC ha encertat amb el fitxatge de l'advocat de Campclar Rubén Viñuales per ser el gran beneficiat de la defunció de Ciutadans, VOX acampa còmode al terreny dretà que algun dia va ocupar Alejandro Fernández i el seu PP, i més de mitja ciutat es confiessa aliena al moviment independentista que encara encapçala ERC amb mà de ferro. Per activa i per passiva, Tarragona ha parlat de forma clara aquest catorze de febrer.